Kuala Lumpur – Malàisia 21,22, 23 desembre 2012

Wifi, wifi, wifi!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

Gairebé em penjo!!!

Renoi!!! Per tot arreu.

Des de l’arribada a l’aeroport, la maquina ha començat a vomitar guaxaps.

-No pot ser!!!-

-Què no pot ser?

-Acabo de rebre un guaxap

-Oh no!!! Mon Dieu!!! Això xusque?

-Que si xusque i a tota metxa!!!

Tailàndia ja va ser un pas endavant pel que fa a les comunicacions. La velocitat de la Índia ha quedat mooooolt lluny 

Amb pena ens fiquem al tren que ens porta de l’aeroport a la KLIA Expres, però... dins del tren i en marxa HI HA GUIFIIIII!!!!

- Òscaaaaaaar! (Barreja d’angles de Canadà i del Vallès) Estem al tren de camí a la KL Sentral

El Joan i l’Èlia son a un tren que va davant del nostre. Quines coses, no?

Ni sabien a quina hora l’avió arribava a Kuala Lumpur i ens separen deu minuts de tren

-Que rebonicos que esteu!!! Mua, mua i requetemua!!! I esteu canviant la pells com els llangardaixos!!!

- Les Maldives son el paradis!!!-

-Hola guapu!!! Com estàs?

-Be, be.

I així, després de la curta trobada, quedem per sopar i petar la xerrada d’ací unes hores.

I es que això de Kuala Lumpur te una mole de ciment de 452 metres, 9 metres més que l’Empire State. Es tracta de les Petrona Towers, per a la família “Las poltronas”

Primera impressió? Bueno, no estan mal. Però a mi, m’agrada molt més l’Empire.

A “Les Poltrones” ni ha estat el King Kong, ni hi ha cap veí que s’anomeni Barrios, ni van estar fetes en època de depressió a ritme de un pis per dia i que per nou cochinos metres, siguin més altes que l’Empire?, Es com si un que fa metre vuitanta dos, es fica de puntetes per semblar més alt que jo.

Però be, s’ha d’anar a veure-les i poder rajar amb coneixement de causa.

A les plantes de sota, hi ha un megacentre comercial on fins i tot hi ha una delegació de l’Amancio. Si, si, un Zara!!! Més bonico!!! 

Ple de mores amb els mocadors al cap i comprant roba compulsivament.

Per a què dimonis volen aquestes robes? Per ficar-se la sotana a sobre?

Que a fe de Món, aquesta roba no deu de veure el Sol només que per eixugar-se quan surt de la rentadora

Doncs ací amb la calorota que fa, més els estaria anar sense res sota, que deuen criar xampinyons i rovellons a camionades.

Escaparadó de Cal Amacio

-Què carai fan aquestes ara?

-Nuse.

-Es fan fotos amb el Pare Noel?

-No pot ser!!! 

Entregant-li les cartes a Santa Claus, nens que les seves mares van vestides segons mana el Coran. Alucina vecina!!!. Jo penso, que com es per demanar, doncs tan val qui sigui, no?

Així que un cop caminat per tooooot el centre, esquivant centres comercials, línies de metro i gratacels em arribat al Taman Tasik Perdana. De gran, com la finca del Saldoni, però sense gallines. Amb un llac, amb les seves barquetes i pontets, una gàbia de papallones, un altra de moixons i un auditori amb dues viseres per tapar el seients del públic i l’escenari, que fan patxoca.

De camí al l’auditori, ves que avui deu ser el dia de les bodes. Fins a tres parelles ens em trobat, intentant ficar bona cara i bona pose, per immortalitzar, en un feix de bits i megapixels, es a dir, fotos. tant gran dia en les seves vides

I vet ací que ens em trobat amb una orquestra, de corda, vent i percussió, que han acompanyat a una xicota que canta amb tota l’ànima i a la que he metrallat amb unes 400 fotos, des de un lloc privilegiat. A peu d’escenari!!! Com els professionals!!!

Trobant-me en lloc tant discret, amagat a les escales que donen accés per no distreure al públic assistent, ha arribat el moment en que el guaperas presentador de l’acte...

-Where you from?

Quina pregunta més original, aquest tio val!!!

-D’ Almacelles.

-??? (Cara de ni saber com reproduir el so Almacelles)

-Almacelles, is a villageitor of Segrià

-???

-Catalunya, today a provincietor of Espanyistan

-??? (Canvia la cara, per la d’enviar-me a fer punyeteitors)

-

-Barcelona

-Ah!!! Barcelona. Mesi, Xavi, Iniesta...

-Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchón

Que el tio em dona l’alineació complerta!!!

-Celebrate a Christmas?

-Of course!!! Have you seen my face? I’m here in representation of Santa Claus!!!

-Welcome.

-Porteitor god, sino, i envieitor your regaleitors a otreitor boi, ok?

I no he pogut evitar lo inevitable, que per situar Almacelles, Lleida o Catalunya al mapa de les molleres dels asiàtics, sempre em d’acabar parlant d’aquest milionaris de la pilota.

Avamba!!! Que demà caga el tió!!!

El Dustin Hoffman de KL

Una boda

Prêt-à-porter

Dos bodes

Tres bodes

14, 15, 16,17,18, 19, 20, de desembre Bangkok – Tailàndia

Auxiliiiiiiiiiiiii!!!! Socorroooooo!!! Heeeeeeelp!!!

Kahosan

- M’he quedat sord!!! No sento res!!!

- No cullera, que ací no hi pitades-

- No?

- No!!!

- On estem?

- A Bangkok

I es que havent estat a l’Índia, no cal que et diguin que has sortit del país. El soroll, l’olor, el jalo, la neteja, el tràfic,etc, com diuen els il.luminatis, “la Índia es diferente” i el Jerónimo un piel roja.

A Kahosan o falsifiquen tot.

Em arribat, després de pujar en una màquina voladora, que en lloc de reactors, tenia ventiladors a les ales. Petiiiiita!!! I apretadets em volat,  però com diuen els entesos;

- Estos aviones, son más seguros que los reactores.

Tan em fa!!! Que van per l’aire i a sobre per terra, així no se que carai fan explicant-nos com funciona l'armilla salvavides???, Ja em diràs que fa aquest trasto si caus a sobre d’un hort, o l’estenedor de la Sra. María de Bangkok

Es la meva segona visita a Bangkok i així com a la Índia, ja vaig dir el que tenia que dir, Mira’ls aquests!!! No estan pas com els que vaig conèixer!!! 

La ciutat es neta, els vehicles no toquen el clàxon ni encara que els apuntin amb una pistola (a comparació don vinc) i ah!!! molt important, se sent olor a... carn de vedella rostida!!!, de porc!!! De pollastre a la brasa!!!, no se sen olor ni a curri ni a masala ni a pixum(quin descans) i dels cotxes que circulaven quan vaig venir l’altre cop, em sembla que no en queda cap, tots nous, nous, però nous de trinca!!!

Caram amb els tai!!!

Una gravació

Em passat un muntè de dies a Bangkok, em fet de tot. De guiris, de shopping, de mirons, d’avorrits.

I es que per treure el visat de Birmania-Myanmar, han trigat quatre dies per fer-lo. Podíem haver accelerat el procediment, previ pagament de uns dinerets més, però... també em descansat una estoneta i aclimatat a un altre ritme de vida, Què carai!!! 

I Khaosan (pels amics Kansao) amunt, Khaosan avall, que es com un carrer de Salou en ple mes d’agost, tot ple de bars, que fiquen música a tota pastilla, birra per ací i per allà, guiris amb color cranc, masajitos baratitos, que són més una sobada de cames que un massatge en condicions, que si un dia al Pantip Plaza, un mega centre comercial de més de 1000 botigues d’electrònica i altres andròmines, que si el mercadito de Patpong, famós no pel mercat, si no perquè hi ha unes senyores que es dediquen a jugar amb pilotetes de tenis taula (ping-pong) i no pas amb pales, que si el Palau Reial, el Buda que esta tombat de Wat Pho i com no, el Chinatown, i es que els xinos tenen el seu racó a tots els llocs del Món i ven aviat a Lleida en tindrem un. 

De fet, quan jo era més mocós que ara, allí al carrer Cavallers i havia una zona que li deien el barrio Chino. Era massa petit i no recordo de que anava, però al temps i ja veureu que aquest son molts i la Terra es petita.

Però be, els tai, m’han sorprès molt agradablement i s’agraeix la ciutat neta, tot i que per trobar una paperera on deixar la brossa no es fàcil, cosa que encara diu més a favor seu, doncs se la guarden fins que troben l’oportunitat de desprendre’s d’ella

Una ciutat on pots anar fent, sense l’assetjament constant i pesat al que em estat sotmesos els dos mesos de la Índia.

I es veu que fa poquet, ha estat el cumple del rei, o sigui el Juanca U dels tais, que deu ser com una mena de Deu. Els carrers principals estant toooots plens de llumetes i fotos d’ell i de la seva dona, però fotos amb marc i tot, com els marcs del quadre del menjador de la casa de la padrina, sabeu? Doncs d’aquest estil.

El dia del seu cumple, es veu que va haver una mena de reunió al carrer i la majoria anaven vestits amb samarreta groga, Des de l’aire, el carrer semblà una paella.

Així que ja no os dono més la tabarra, que demà canviem de registre. Cap a Malàisia que hi falta gent. Diuen que s’han d’omplir les Petrones, que encara hi queda lloc. Doncs cap allà que anem.

Una xina protestant

Eeeep!!! Si porta pantalons sota la mini!!!

Pantip Plaza

Barri xino

La meliguera del Rama VIII

El Rama VIII

Se li veu un "testiiiculo"