- Kiiiiii-kir-kiiiii!!!
Son dos quarts de quatre de la matinada i el gall electrònica ja canta. Si hagués set de carn i ossos, l’escaaaaanyo!!!
Oslob es el nostre destí. I os preguntareu. Què dimonis hi ha a Oslob per aixecar-se en lo millor de la nit? No sé si hi ha dimonis, però el que hi si que em de veure es una bestiola que no es troba en gaires llocs.
Per començar, hi ha un mar i per acabar, un peixot de sis metres de llargada, por lo menos, anomenat tauró-balena, amb una bocota per la que hi passa un verro de 400 quilos (o més) i que es pot passejar amb ell, sempre guardant les distàncies.
I si, si!!! Allí que estan. Els peixots, un munté de barques, un altre munté d’operaris i una montonada de guiris. Cada un fent la seva funció.
A saber;
- Els operaris.- Cobrar una pastarrufa per veure les bestioles, amenaçar-te de que si et passes un pel dels quatre metres reglamentaris i el toques deliberadament et pot caure una condemna en forma de multa i fins i tot anar al trullo, col•locar-te unes ulleres de buzo, una armilla fastigosa, remar amb una habilitat i eficàcia mai vista per un pobre servidor i que no els falti el fato a les bestioles, per evitar temptacions, tot i que ha algú no estaria de més que se’l empassessin i no el vomités.
- Els peixots.- A endrapar com a golafres tot el que els tiren els operaris i deixar-se fer fotos amb els guiris.
- Els guiris.- De guiris més que mai.
Un cop repartits el papers i alliçonats, anem als preliminars de l’operació...
- Aquesta per tu, aquesta altra per tu, aquesta...
- Aaaaaah!!! Spiiiiiiiderrrrrr!!!
- Calla nena que despertaràs la bestia i se’ns cruspirà com un flam.
- Qua hi ha una aranya al xaleeeecu!!!
Una aranya??? Una bestia peluda de uns set centímetres de diàmetre, esperave la seva víctima a l’alçada del cor de la part interior del parapeto.
- Oh!!! Disculpi.
I com qui no vol la cosa, li fum un ventallot i l’envia a pastar fang.
Amb quatre cops de rem, ja som al lloc i la feinada no es veure els animalots, la feinada es apartar a la guirigada que hi ha dintre de l’aigua. Braços, peus, culs, mans... ataquen per tot arreu. En fi, els animalots son bonicos de vere, però fan una mica de pena, no es una peixera, però gairebé
I ara... barquito cap a Dumaguete.
Dumaguete, si no sabe toreá, pa que te mete???
La cordial rebuda per part dels moto-drivers de Sibulan ha estat un punt per sobre de la mitja habitual. Deu ser que amb la matinada que portem, no estem per a gaires històries.
Ací, la competència de l’església de Roma, va ficar una pedra important, la Silliman University es la universitat més antiga que van muntar els protestants.
Arquitectònicament, trenca amb tot el que hi ha als voltants. Si arribes volant i caus al mig del campus, podries dir que estàs a Oxford o Cambridge, però mola, ara sol ens fa falta veure una casa dels Alps, en qualsevol platja i tot i la calor que fa, encendrem el foc a terra.
Els del hotel, han tingut el poc coneixement de incloure l’esmorzar en el preu de l’habitació. Tot i això tenen sort. La baixa forma en la que es troba la nostra capacitat d’ingesta, juguen amb foc. Es tracta d’un buffet lliure, paraules majors, tot i que la varietat no es la seva principal característica, els panets i la mantequilla (líquida degut a les altes temperatures) van que volen. A panet per mostegada !!! i tiro porque me toca. No perdonem tot i la música per dormir-nos amb la que ens amenitzen. Conclusió, quan hi ha gana, la son pot esperar.
Estimada parròquia;
Fotem el camp de Dumaguete i ens en anem cap a un altra illa. Siquijor, que sembla haver estat batejada pel Chiquito de la Calzada,
- Siquijooooorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!
El vaixell es remena com el dragonkan i aposto que abans de sortir, hi ha altes probabilitats de treure tots els pans que he esmorzat. Poden ser uns minuts llarguíssims!!!
L’habitual comitè de benvinguda ens espera a la sortida del port. Una selva de motos, amb els seus corresponent pilots, estan encantadíssims de rebre’ns a canvi d’una quantitat de xismes filipinianos.
Fa tanta color, que l’alquitrà de la carretera, es desfà com a xocolata i les sabates queden enganxades, produint el mateix efecte que el xiclet.
La Lorna, es tota una novel•la. Tot i tenir poc més de 30 anys, en te per omplir una enciclopèdia.
Te habitacions per llogar, en aquest moment poques, ja que fa menys de un any, el foc provocat en un endoll que proporcionava energia a un ventilador, va reduir a cendres les seves instal•lacions.
Al seu cantó, un avi de 83 anys,
- Ell es el meu honey.
- No fotem!!! Però si aquest home no s’aguanta els gassos!!!
- Em cuida com si fos un bebé.
- Ja pot ser. Ho diu l’Emilio Duró, no tardaràs gaire en tornar a portar Dodottis.
Ell, californiano, fa uns anys que es establert a l’illa, i era ates i cuidat per dues noies (no es tonto aquest!!!)
La Lorna, filla d’un matrimoni de pare alcohòlic i amb germans suficients per tenir un equip de futbol amb la banqueta complerta, estava estudiant i al mateix temps servint en una casa de senyoritos sense escrúpols, que li donaven al mes 1.000 xismes filipinianos (aproximadament 20 €) i un plat d’arròs blanc per cada una de les menjades.
Així va estar uns quants anys, compaginant estudis i treball, la qual cosa sol li permetia anar dues hores cada dia a la universitat i acabar la carrera es feia infinit.
D’aquestes que va aparèixer el californiano, la va treure de la “presó” i la va esponzoritzar per finalitzar els estudis.
Actualment es al front del negoci, intentant reconstruir-lo i acollint a un numero indeterminat de noies (suposadament totes cosines seves) amb canalla de pares desapareguts i uns nois que intenten fer de fusters, ficant claus a tot allò que olora a fusta per esborrar els estralls que el foc va causar a les instal•lacions del “resort”
El lloc es de lo més bonico. Davant d’on les aigües ja no poden avançar més, on per mullar-te el banyador has de caminar uns dos-cents metres, l’aigua, tot just arriba als espolons.
Despertar, obrir la doble porta de la room i tenir davant una postal, es brutallllllll!!!!
Aquesta illa es petita, donar la volta no son gaire més de setanta kilòmetres. L’opció es una moto.
La gasolina es ven en ampolles de Coca-Cola de litre, nova mesura de volum, la carretera es nova, ampla, hi ha poc trànsit i el que hi ha es de motos. Pocs cotxes.
En una de les “falls”, els guiris intenten fer de Tarzan i el resultat es del més espectacular.
- Noies!!! Deixeu, que encara ens buidareu la bassa a cop de meliguera!!!
Que no cal ficar-se dins, per tastar-la, amb un parell d’aquestes intrèpides guiris, podeu quedar xops per ensabonar i esbandir el vostre cos.
Lasi es un poblet on hi ha dues construccions fetes pels colonitzadors. Què son? Una església i un convent.
El convent te una escala interior, digna per fer una peli de por. Barana de fusta tornejada i esglaons de pedra. Apart de convent, feia les funcions de residencia per a les vacances del personal de la diòcesi.
L’Èlia, s’ estrenat avui com a pilot de motos. Al llarg d’uns vint kilòmetres, ha ficat a prova el temple del Joan que ha fet les funcions de paquet. El resultat més que satisfactori. Ni una sola víctima. Com a premi;
- Qua vols avui per supar?
- Am be de gust pasta, una amanida da pasta, da tunyina i maonesa.
Operació trobar un Mercadona on hagi algo més que fideus.
- Què teniu pasta?
- Si senyor
- Espagueti, macarrons...
- Si senyor.
- Abore, amostram el que tens!!!
- Vingui
- Miraaaacolo!!! Hi ha caragols!!!
- I, i, i, què tens tonyina?
- Si senyor, vingui!!!
- Com tingui maonesa, li demano Aromes de Montserrat
- Aromes de Montserrat no en tic, però de maonesa, quanta en vol, un pot de quilo?
- Amb la compra feta, aquesta nit ens fotrem un sopar com a senyors. 500 grams de pasta per a tres, es una bona dosi.
Oh!!! La postal no s’ha esborrat!!!
Avui toca bany i massatge, es a dir, fer el gos.
Al poble de San Juan hi ha expectació. La Lorna, també porta una activitat frenètica. Es veu que algú important ve al poble i per aquest motiu esta guarnint la porta de casa amb fulles de palma i escrivint una dedicatòria en un cartró.
El Partit Lliberal, fa un acte i allí que anem a ficar la nàpia.
- Això es un totxo de mucho cuidau!!!
- Tots els politics actuen de la mateixa manera. (Tot i que no els entenem, parlen en la llengua local).
I la penya, que omple el pavelló, la meitat enviant SMS sense parar i l’altra meitat intentant contagiar-se de les ganes que fica el claca, que entusiasme en fica com si estes en el circ de los hermanos Tonetti i els del nostre voltant tenen un motiu diferent, veure-mos les cares que fem.
En menys d’una hora, tres cops ha marxat la llum. Es pot veure que estan al tanto dels problemes i mancances de l’illa, doncs no han tingut la previsió de portar un grup per salvar aquest inconvenient.
- Jo ja fotria el camp
- Apa!!! Cap a casa que d’ací no en traurem res
