4 de desembre 2012. Ooty

I ens em ficat dintre d’un bus, amb un xofer que remena el volant com si tingués entre les mans un cullerot per fer l’escudella de Sant Antoni a Les Escaldes (Andorra).

Amb un hores, em passat de tenir caloreta a haver de tapar la poca cansalada que ens queda a 2.200 i pico metres d’alçada.

Ens ho em passat de beeee!!! Em  travessat un parc nacional on diuen que hi ha tigres i altres besties ferotges. Nosaltres en em vist unes quantes, per exemple... unes gallines. 

Quina emoció!!! Mai havia vist una gallina salvatge, be, això crec jo, perquè com anava sola pel mig de la carretera i tractant-se d’un parc nacional... doncs la gallina ha de ser salvatge. O no?

Unes cinc hores de viatge i patapam. pam, pam!!! Ja em arribat a Ooty, o com diuen els autòctons Úuuuutí.

Ens han rebut amb els aspersors enxufats, o sigui, plovent i arrossegant les motxilles pels camins d'aquest poble em plantejat la pregunta del dia per dur a terme la nostra investigació antropo-cientìfica;

- Excuse me goog hombreitor. Where is the Ooty Guest House?

No hi manera d’entendres amb els indios i mira que ja portem gairebé dos mesos intentant fer una aproximació.

A la pregunta en qüestió, en una població que no arriba als cent mil individuos, els més avançats responen;

- This way, two kilometreitors and then left five hundred metreitors straight (o gireitor)a thousand kilometreitors, and you're there.

- Thank you, I congratulate filleitor!!!

Altres comencen a consultar-se i fan un congrés, deu ser per veure qui la diu més grossa o sigui que quan això succeeix, tremola!!! Es que no tenen, ni pajoleeeeera idea!!!. Però tranquils, ells, et donen una resposta, que normalment es més complexa que l’anterior i nosaltres a  caminar carregats com a rucs.

Total, que al final ens em ficat en una barraca, que no esta malament tenint en conte on vam anar a parar a Mysore, fins i tot tele em tingut a la room, em tirat la casa per la finestra!!!, Però lo del wifi... ni de conya i com el wifi es com l’aire que respirem, ens vam passar la tarda, amunt i avall fent una enquesta entre els habitants d’aquest poble als que els em presentat la següent qüestió;

- Is there a hoteleitor near here that has wifi? –

El resultat ha estat espatarrant. El 90 % no saben lo que es un hotel. L’altre 10% saben que es un hotel, (aquestes dades, queden a disposició del profesor Sebastià d'Arbó, es un misteri per resoldre) però lo de wifi... com América al setembre de1492, per descobrir.

Així que amb aquests números i esperances em canviat de tàctica. L’exploració manual i ocular. 

I es que això de ser independent i prendre les teves pròpies decisions, dona bons resultats. I a la primera!!!, Ja veus tu!!!.

- Joaaaaaaaaaaaannnnn, que asina hi ha un wifi aubert – (Ponent accent)

- I cunecta? (Vallès accent)–

- Semble que si. Vine, vine!!! (Ponent accent)

Així a estat, desprès de un dies estant aïllats del Món, la celestial música dels guaxaps ha tornat a sonar als nostres “ipones” i com a sense sostres, asseguts en un esglaó al carrer, amb un fred que pela, i sota la pluja, em pogut accedir a la resta dels mortals.

3 de desembre Mysore . La ciutat del teixit de seda i del fruit de les musàcies.

Ni la consideració de segona ciutat més neta de la Índia, ni els seus coneguts i reputats teixits de seda, ni el seu Mysore Palace, ni la seva Clock Tower, ni la sorprenent St. Philomina’s Church poden distraure la meva atenció del que he vist al Devaraj Market.

De tots colors, de totes les formes, amuntegats, dibuixant cercles, verds, madurs, amb branca, sense branca, petits, grans, destriats, per exhibició, penjats o tirats pel terra, les seves fulles, ja sigui seques, verdes, en fardos, en aquest Devaraj Market, el fruit de la estimada i venerada musàcia (nom científic Musaceae) es troba a milers.

A aquestes alçades, tots sou molt espavilats i encara recordeu la classe de ciències on van parlar de aquestes plantes monocotiledònies. Oi que si?

Doncs si estimats fans!!! L’estrella del Devaraj Market, de la cuina i altres aplicacions més imaginatives i no tan nutritives, es ni mes ni menyssssss... tara-tachin, tachinnnn!!

El PLATANO o des de que existeix la TV3 El PLÀTAN

Recordo la seva olor a la cuïna de Princep de Viana,  barrejada amb “Maries” i suc de taronja passat tot pel Turmix, i que formà part dels primers berenars de les meves estimades germanes, que l’engolien si o si, a cullerades, amb un envejable joc de canell de la mamà.

Es per això que he dedicat el dia d’avui a parlar d’aquesta fruita que tant de joc dona (per a petits i grans) i ens recomanen l’Arguiñano, o el Nadal, o el Meca. Campanyes publicitàries d’altres èpoques, - Todos los días, un plátano. Por lo menos!!! – Doncs avui quatre, i es que estem en un plan estavialdor, enveja del ministre d’economia del partit de la gavina estranguladora, per un kilo em pagat la escandalosa quantitat de 28 rupis (1€ = 70 INR) Aprengui “sinyor menistre”!!!

30 de novembre 1,2, de desembre Mumbai, Bangalore

Voayons!!!
Lo de paraiso... es molt dir, però si es cert, que en relació a la resta de la Índia, la cosa es veu diferent. No vull dir millor ni pitjor, a uns els semblarà una cosa i a altres altra, així que deixem-ho en, diferent!!!.
Hi ha edificis majos, entre ells, ves qui ho havia de dir, l’estació de tren, que sabeu què, li deien Victòria Terminus per la cosa d’aquella reina anglesa que algú li volia per la rosca i per celebrar el seu Jubileu d’orrrrr, va fer ficar totxos a manta per muntar aquest “xiringuito”, però ara, com aquest indios ja ho tenen tot soluciona de la mateixa manera que han canviat el nom de Bombay per Mumbay ara, se’n diu Chhatrapati Shivaji Terminus, impronunciable a primer cop d’ull per la meva escaldada (per un te traïdor)llengua. No em puc imaginar el disgust que deuria tenir la Victòria si aixequés el cap!!!.
I em estat a un “Manonald’s” que encara que no hi ha chicha de vedella, al menys les patates i el cachachup, produeix la mateixa reacció flatulentica als budells.
I també a la Gateway of India. Tenen una afició aquest indios a ficar gatewayssss!!! Encara que aquesta, te més sentit que la que hi ha a Delhi, perquè la tenen de cara al mar i be, pos si que pot dir-se que es una entrada al país, però la de Delhi? Ja em direu!!! Si quan la veus ja fa dies que voltes pel país!!!
Ara, el que hagués molat... ni os ho imagineu. Em estat a punt de ser estrelles de Bollywood.
Si, si!!! Que no os ho creieu?
Pos es veu, que això del cine, als indios els torna lelos. Tot i la pirateria, ací, hi ha unes cues per entrar-hi que os en faríeu creus. I s’ho passen teta, escoltant les cançons i les postures forçades i exagerades de les “stars”. I be, com os deia, hi ha tanta producció de pelis, que es veu que fan falta extres a manta. I vam trobar al nostre representant.
- Where are you from?
- I’m català. Catalonia is today a province of Spain. But that was Catalonia?
- Catalonia has been the greast nation in the world (com va dir en Pau Casals)
- You have algun indian amigueitor?
- No
- Would like to teneitor one?
- Eeeeeeeeeeeeeepa!!! Para el carro machete, que aquesta ja està pillada, que aquest d’ací es el seu novio i jo el guardaespatlles –
- Oh, oh!!! Excuse –
Total, que el tipo, que ara no recordo a que ha dit que es dedicava realment, en proposà, fer d’extres a una peli, per 500 rupis al dia, que ens venien a buscar a l’hotel i ens donaven el jalo també.
Autèntiques estrelles, a l’alçada del Harryson Ford, però el no disposar suficient temps, demà ens fugim cap a Bangalore i que em sembla que aquest era... indio amb ganes de conversa, ha truncat el nostre debut cinematogràfic i ves a saber què.

Però el que si es cert, es que hi ha rètols, i ben grans, amb el número de telèfon per fer els càstings corresponents, així que ja ho sabeu, tots aquells que a casa nostra no teniu feina, cap a Bollywood, que igual feu la primera pela i de passada, li donareu, degut al vostre esperit aventurer, la raó a la llepaculs de la Marina del Corral. Et felicito filla!!!

Lo de Bengalore ens ha servit per venjar-nos una mica dels ricksaweros.
Després d’estar tot el mati caminant com al Forrest Gump, sota un Sol de justícia, el tipus s’empenyat i empenyat i empenyat i que no problem, no problem, no problem, que sol mirar, mirar i mirar, en portar-nos a veure el poble per 20 rupis, si anàvem a veure la botiga d’un “amic” seu.
- Pos vale home, anem-hi.
Ens em fet els molt interessats en unes catifes de seda, la veritat, xules de debò. Però alma de Deu!!! Com vols que arrosseguem durant el que ens queda de viatge “semejante trasto”?
Per fer-ho dissimuladament, em dit que teníem que consultar-ho amb les respectives autoritats competents, que en aquest moment estan veien botigues en altre lloc del poble i que no es preocupés, que demà pel mati, ens vingui a buscar a l’hotel que segur que una u altra agafarem.
Ho sento maco, tu pagues per tots, a l’hora que ens vindràs a buscar, ja farà una estona que estarem al tren direcció Mysore.