Els expedicionaris ja estem llestos. Aprofitem l’última oportunitat per reomplir les butxaques de plàtans i cap a l’embarcadero.
Uns ens han dit que es allí mateix i altres, que està un xorro lluny. Qui te raó?
Els que no tenen tuck-tuck.
Allí mateix veiem les barques, be, barques, unes quantes fustes enganxades i uns seients de fragoneta, que si que son més còmodes que un tauló.
Donat el tret de sortida, comença la carrera per agafar els millors llocs.
Col•locats estratègicament i repartides les carregues de l’equipatge, l’Èlia agafa la davantera i acapara els primers llocs.
Aquest riu porta poca aigua, es més, sembla que al terra del vaixellet en hi ha més que al propi riu, sol falten els peixos.
I quina mania tenen de aturar-se als cinc minuts de començar el viatge.
- Que passa noi? Ja em arribat?
- The engine does not run
- I ara t'assabentes?
Au!!! Torna a agafar tota la moxilada i fes equilibris per fer canvi de vehicle sense ficar els peus a terra ferma.
- Aguaiteu el paisatge!!!
- Que bonico. Però d’on surt tota aquesta fumarada?
Aquesta panda, son una mica salvatgets. Es fica a cremar els arbres de les muntanyes, per mirar de espantar a les besties i poder-les caçar. Un mètode una mica bestia, per mirar d’agafar uns quants cérvols, no?
Així que el recorregut riu amunt, es ple de fum i de tant en tant, flames. I tothom fa la seva, ni se’n preocupen.
El motor de la barca, va a tota metxa per mirar de superar els ràpids que es formen per la poca quantitat d’aigua que hi ha en aquesta època, quan de repent....
- Rasca, rasca!!!
- Que passa ara? Que no te rodes això?
- Down, donw!!!
- Que em de baixar???
Pos efectivament. La canalla del poblat corren cap a la barqueta i comencen a empuxar-la. Em embarrancat, així que peus a l’aigua i a empuxar tots, que si no ací se’ns farà de nit.
Deu minutets de res, amb les potes dins l’aigua i empuxant la pastera.
- Que guai!!! Mai he fet un viatge així, Això es tota una aventura!!!
- Casun tot!!! A la meva edat fent de de la Quadra Salcedo!!!
I la canalla que s’ho passa teta. Amb totes les vergonyes a l’aire, riuen sense parar d’empuxar.
- Aquest riu, porte menos aigua que El Segre
- Bueno, ara ja està. Això comença altre cop a funcionar com cal.
A funcionar? Ja, ja!!!
- I ara, perquè para aquest?
- Diu que em de caminar una estona i que ens recollirà més amunt
- No fotem!!!
- Podem deixar les motxilles, però nosaltres a poteta
Au!!! Pel mig de la selva, (segons dades de la subdelegació del govern, monte bajo y matorrales) a fer una mica d’esport.
- I els víveres?
- Víveres?
- Si, per si no trobem la barca o ens passa alguna cosa
- Tranquila, que ací de verdura no en falte. Au!!! Tira amunt!!!
- I si surt una serpent i ens pica?
- Segons a qui li piqui i la zona on s’hagi de practicar la xuclada per extraure-li el veneno, morirà.
- Venga, anem cantant que així se’ns farà més curt i espantarem a les besties
Nong Khiaw, es un poblet que te de tot, com a cal Adela.
- Pos ara que ja tenim el llit assegurat, a buscar un lloc on jalar i que tingui guifi
- Mireu!!! Ací fan cine i avui fiquen Forrest Gump!!!
- Jo la vui vere
- Toma!! I jo també, que m’agrada molt el Buba Gump
- Ondià!!! Son tres hores de peli!!!
- Total, pel que tenim que fer a aquestes hores...
L’altell del restaurant, ple com un ou de guiris tirats pel terra en coma, encandilats amb el Tom Hanks. I com si no l’haguessin vist mai. No respira ni el gat. Tots quiets mirant la pantalla de plasma.
- Ja no se ni on ni com ficar.me, em fa mal el cul que no se si en tinc ja. Crec que si estic ací més estona, foradaré les fustes del terra. Vaig a passejar una estona.
- Que et sap greu que vingui amb tu?
- Home, Vicent, pots venir, clar que si.
I tots dos, xino xano caminant a les fosques, em arribat fins al que suposem el casino del poble. Un barillo amb una aglomeració de mascles, la majoria jugant a les cartes i on també hi ha espai per a les femelles, arraconades en un cuarto.
- Ens miren com a si vinguéssim d’un altre planeta
Qui diu que el catalans no som prous?
Serem pocs, que estem per tot el Món. Mireu, mireu!!!
De visita a unes coves que hi ha per ací, amb l’ incorporació de dos noves membres de la France, la Margueritte i la Marie, ves per on, al llibre de registre per entrar-hi,
- Enric i Roser?
- Aquest son del nostre rantxo!!!
I si, si, ni dos minuts em tardat en despejar l’incògnita
- Bon dia!!!
- Hola!!! Sou catalans?
- Pos clar que si. Què no es nota?
I si, no érem prous, l’Enric i la Roser, ens diuen que també estan a punt d’arribar l’Aran i l’Esmeralda de Súria i fabricants de la cervesa La Pirata http://cervesalapirata.com/, total, que nou ens em trobat en aquest racó de Món.
I no es que la tornada sigui llarga, però les ganes de gresca ens han animat a aturar un camionot i tots em pujat a la caixa i em fet pràctiques de surf mentre a durat el desplaçament, que ha estat GRATISSSSS!!! No ens ha demanat, NI UN EUUUURU!!!
Lo de desplaçar-se amb pastera, te el seu encant però en aquest cas, no hi més opció per arribar fins a Muang Ngoi, o agafes la pastera Nam Ou amunt, o camines per on puguis.
I aquest trajecte, encara ha estat més apretadet, pos una colla d’autòctons, ens han acompanyat durant el viatge.
Ara, que son uns morro-fiemo.
Quan ha tocat ficar el peu a terra per falta d’aigua, doncs com han vist que amb el pes dels forainers ja en hi havia prou, no han baixat de la barca i mentre nosaltres em caminat, ells i elles principalment, esperant-nos tocant-se el papo i enfontent-se de lo rucs que arribem a ser.
Així que ja calentets, em arribat al poblacho, que només disposa de llum tres hores al dia, de divuit a vint-i-una hores cada dia. Deu ser per això que hi ha tanta canalla?
Un guiri de la Suècia, te un guesthouse i ves per on, un europeio millor que un natiu per saber que necessitem
Doncs no se si aquest raonament es incorrecte, ni se si aquest nanu, s’ oblidat d’on be o es que les influencies de la mala bruixa de la nativa dona que te, li han borrat del disc dur, certes ensenyances que donem que deu tenir per sabudes.
Em estat en llocs pobres, barats, cutres, bruts, però aquest, lo de la brutícia o porta a la sang.
Així que si algun dia aneu a Muang Ngoi, i vèieu un lletrerot que diu Phetdavanh, G.H. doneu-li records de part meva i fugiu, que més endavant trobareu millors opcions per allotjar-vos i davant mateix per nodrir-vos.
I es que la caradura de la bruixa aquesta, no te límits. Justificant el servei que donen tant de menjar, com d’allotjament, que a Europa, per aquest preus no trobaríem res.
Has de saber “individua” que a Europa, ni encara que ho regalessis hi entraria ningú en un establiment com el teu.
Envoltats de fum, i riuets, s’atansa l’hora de la llum i en la que els natius van a practicar el bany diari.
En hi ha que no han passat un bona nit i no tenen tampoc un bon principi de dia. El millor es guardar habitació i esperar que els budells es tranquil•litzin
Així que va de coves altre cop.
No deixa de meravellar-me l’habilitat o inconsciència que te la jovenalla per caminar amb les xancles.
Voleu creure, que per grimpar per una paret, amb pedra suelta, esglaons de gairebé mig metre, troncs... be, una autèntica pista americana i a sobre a les fosques, no hi ha millor calçat que dur xancles?
Afedemón!!! Que la banda de la novia de l’Obelix, puja d’aquesta manera, amb el risc d’obrir-se la crisma!!! I de rebot endur-se algú pel davant. Es que no hi ha esme!!!
Ja toca canviar de país, abandonar Laos i tirar cap a Vietnam, a veure si trobem al Rambo.
Així que altre cop cinc hores de pastera i Nam Ou amunt per arribar a Muang Khoua on com sempre, ens han rebut amb els braços oberts, sobre tot la pocasolta de l’oficina que Western Union te en el banc dels pagesos de la zona.
De vegades i segons quins personatges, penso, Quina habilitat deu de tenir aquest “ente” per treballar ací?
Resulta difícil endevinar-la, la que tendiria que tenir per ocupar el lloc que ocupa, estic segur, no la te pas.
Pos que la senyoreta en qüestió, ens ha tingut una bona estona, pensant-se que estaem admirant la seva cara, total per enviar-nos a pastar fang i caure en mans dels usureros de la corresponent plaça i poder obtenir els últims xismes laocasitos.Et felicito filla!!!
Continua així, que fareu del teu un gran país!!!
Aquesta es la versió amb subtitols. Per vere l'original aneu a
2 comentaris:
Renois, quantes aventures....., entre les pasteres, el riu, la selva, la descripció tant gràfica i divertida del casino...
Com sempre GENIAL!!!
La foto que més m'agrada és la de les barquetes.
Cuida't!!!!
que bo Oscar!!! :) m'he perdut uns kuants capitols pero ja em vaig ficant al dia!! quin humor que tens! em fas riure molt cada cop que et llegeixo. Em fa l'efecte que t'hi veig! les fotos xulíssimes! petonets
Publica un comentari a l'entrada