17, 18 de novembre Jodhpur

L’últim cop que la vaig veure, va ser a Fleming, encara estiu a la capital de Ponent.
Ens vam conèixer buscant companys de viatge per fer la volta al Món. Eixa xicoteta, la Rosa, no va coincidir amb les nostres dades, ni amb la nostra ambició muntanyenca – a mi, ja m’agradaria, però es que m’ofego, no puc fer-ho – però em coincidit en aquesta ciutat, Jodhpur.
Continua la seva ruta Nepal, Xina, amb el seu company de viatge, el Fernando, un gallec simpaticot i tranquil.
Tot i que sol ens havíem vist dues vegades, trobar-la ha estat una injecció de moral important.

I avui 18 de novembre es el cumple del Juan de Dios i també de l’Èlia
Anys i anys per molts anys,
moltes felicitats!!!
A la una, a las dues a les...
Per molts anys¡¡¡¡
Pfiiuuuuuu!
I ja veieu al Joan en el paper de Tenorio;
- M’ha companyes a buscar algo per l’Èlia?
- Poz claro que zi. Tens pensada alguna cosa?
- No, no. No tinc ni idea.
- Així m’agrada!!!
Es primera hora del mati i encara no em esmorzat.
- Doncs anem a fer un volt, les botigues son toooootes obertes.
I es que l’amor... fa miracles a l’ imaginació
- German Backery!!!
- Pugem a veure que tenen.
- Have some pasteleitor? Today is the birthday of my girlfriend
Cachis!!! En tenen un però li falta un boci.
- Que li faci un tall i quedaran dos bocins iguals i li afegeixes dues boles d’això que sembla xocolata i... Que et sembla?
- ???¡¡¡¿¿¿
I amb aquesta improvisada composició, a bufar espelmes!!!.
- Sniff, sniff, sniff!!! Que bonico!!!
Se’ls veu tan anamorausssss!!!

Puffff!!!
Ja fa uns dies, que la nostra vida es molt monòtona.

Guest House que teniu que evitar, es perillós, els propietaris tenen amics molt "influents" i corruptes.

I ací a Jodhpur, la ciutat blava, la monotonia ha tornat a manifestar-se de la manera més descarada i després de la bufada d’espelmes...
- The boss wants to talk to you
Havent pactat hotel per dues nits, i per un preu de 100 rupis per persona i nit, aquesta banda, volen passar a 200 rupis o 300 o... què se jo!!!
Es monte un pollastre important, amb amenaces de que ens retindran per vint i tants dies, que aquest de la foto es amic meu, que tenen els nostres passaports, que si al telèfon tinc al de l’oficina de turisme (mentida), que si aquest es policia (mentida).
No es estranyar, que un país que ha de fer valer influencies de ves a saber quin important personatge, per un import de 500 rupies, funciona com funciona. Han de tenir una feinada !!!
Aquests indios, si no te l’han fotut, te la fotran. Som el seu objectiu.