Diumenge 7 octubre 2012 Ghorepani a Pokhara

I avui la mami fa anyets.

Ja em diràs quants. Tu saps que la meva memòria, des que hi ha tantes agendes electròniques no es la mateixa

Que et recordo tots els dies i avui molt especialment.

T’estimo!!!

Aquest rollotge, te una memòria de ferro!!!

Apa!!! Amunt!!! Son les 4 de la matinada i d’ací por surt el Sol.

-Òndia!!! Si això sembla una processó de Setmana Santa-

-Em sembla que no estarem sols-

-Doncs vinga que cinc més no es notaran-

Ni l’amenaça de pujar 330 metres més, ens fa replantejar la nostra temeritat de... gaudir en multitud de la sortida del Sol que il•lumina els Annapurnas. Ací tot es fa així, en molta companya.

Pals, palitrocs, llanternes de tota classe. Sembla que al Poon Hill hi ha alguna cosa més que veure la sortida del Sol.

Comencem aviat a suar, però “kaka” al cim hi un fotimè de turistes i càmeres de tota mena en hi ha, la majoria, que disparen amb flash!!!

Que en son de brutos aquests xinos, tenen diners, però no tenen ni (quatre lletres) idea.

Nikons i Canons, de la mida d’un cavall i totes elles disparant en AUTOMÀTIC!!!

-Però no sigueu tanoques, que amb el flashos no ens deixareu veure la sortida del SOOOOLLL-

-Ooooooh!!!- els primers llums del dia apareixen.-

Senyors, que això passa tots el dies!!!-

Fotem el camp d’ací que això no es pot aguantar.

I ara tot el que ahir vam pujar, ara toca baixar.

Apa, 2000 metres de baixada i d’una tacada, així que si pujar es cansat, baixar es més pesat que “un abanico de tablones”.

Ací no hi ha dos esglaons iguals ni de conya, així que si no voleu estrenar dentadura nova, no aixequeu el cap i mireu on fiqueu la pota.

Nens, un cop em deixat els maleïts esglaons arribem a NayaPul aquest trek s’ha acabat, el destí final Pokhara, anem a negociar amb que ens hi porten.

Amb que ens han portat, ha quedat en segon terme. Qui ha cobrat protagonisme ha estat la carretera i el Fittipaldi que ens ha tocat en sort. Aquest cop ho em tingut que patir tant per la seva inconciencia, si no tot el contrari. En un ruta plena de revolts i revolts i més revolts, fins els caragols s’han atrevit en més d’un cop en ficar l’intermitent per fer l’avançament.

Sans i estalvis ciutadans de Pokhara,Ja som ací!!! 

Ara buscar un lloc on estirar els ossos i a recuperar-se i alguns per veure el Barça-MadriT

I com aquests dies ja es habitual a;
http://www.voltantpelmon.com/
els del Valles diuen la seva 

Dissabte 6 octubre 2012 Tatopani (1200 m) a Ghorepani (2870 m)

I ja hi tornem a ser!!!

Os pensàveu que ho teníem tot pujat? Doncs no, avui toca recuperar 1670 metres que demà em de veure la sortida del Sol des de el Poon Hill (3200 m). Ves quina mania, pos (si, si, pos) que no surt igual que a tot arreu?

Farrrrrrrrrts!! Amunt!!!

Si fins ara no em vist prous esglaons, de tota mida, materials, alçada, color, etc. etc. etc. avui em acabat de fer el catàleg sencer.

 6 hores !!! si, si, 6 hores pujant i bufant, suant la poca cansalada que ens queda sota un Sol “quetetorras”, però al final ho em aconseguit i sense ajuda externa i no com aquest boci de greix arribat, en altres temps, de les terres de l’altre cantó del telò d’acer que ha necessitat esllomar a tres someres i cinc Harry porters per arribar al mateix lloc que nosaltres.

Bufades i bufades, suors i suors, però això si, toooooot molt “maku”!!!.

Per acabar la jornada esportiva. Mira que hi ha hotels en aquest poble, i que es troben a peu de carrer, Que nooooo!!! Que em anat a buscar el que es troba més amunt. Si senyor, amb dos dellonses!!!

I tu!!! Que fas ací?? Para conte a veure si et caurà la pistoleta!!

-Vinga noi,m que em toca el meu torn a la shower i soc l’últim. No se si endur-me una cadira i seure.-

-No cal,  pots seure a la tassa del Roca i rentar-te al mateix temps-

Doncs de conya, a veure si em recupero una mica. No em penso moure ni encara que vingui la benemèrita amb el xarol nou.

Pobra somera!!!

-Toc, toc,toc!!!-

-M’estic dutxant!!!

Carai, no fa ni un minut que soc dins, no m’ha donat temps ni de treure’m el que em tapa les vergonyes.

-Toc, toc, toc!!!- Aquest vol tirar la porta a terra.

-Cagon tot el que es mou al cel i la terra!!!-

Qui deu ser aquest tanoca?

-Què vols... senyora? Es el meu torn i ademés, què no saps llegir? Ací fica MENNNNNNNN-

-Excusez moi monsieur-

- Excusez moi!!!, Au!!! Tira i deixa’m en pau que encara et fumbré un mastegot que t’enviaré a la velocitat de la llum a la ciutat de l' idem - 

I am la panxeta ven farcideta, abans d’anar a mimir, ens quedem una estoneta, tots juntets a la llum de les espelmes al voltant de l’estufa de llenya, esperant agafar un excés de temperatura que ens permeti ficar-nos al sac, que ves a saber com estarà.

Na niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!!

Els seguidors més refinats, podeu veure una versió més "nice" a;

http://www.voltantpelmon.com/

Divendres 5 octubre 2012 Tatopani only Tatopani (1200 m)

Com ens em portat molt be, em suportat com a titans puja, vent, camins nepalesos, els seus busos farcits d'amor, ens quedem en aquest poble a gaudir dels seus hot springs i la simpatia del suposadament "pakiss", amo de l'hostel on estem refugiats.

Això si, abans de la festa una bona estona a la terrassa fent de marujas, la roba fa un ferum de tigre que espanta les someres, així que amb el "lagarto" d'aquestes terres a fer bromera i bones fregues sota el "mariano" que avui escalfa de valent.

Un cop fets els deures, satisfeta la "meliguèra" i feta la sobretaula.

-Nois, cap al hot springs aquest, que fa dos dies que no fiquem les carns en remull -

Ens em de treure les crostes i quin millor lloc que aquest, ara que ja tenim tota la roba neta???

I que ens pensàvem, que estarien a la nostra disposició?

Els israelianos, seguint la seva tradició, o ocupen tot sense cap mirament, més no ens em de quedar fora.

- Òndia!!! Això crema!!! -

-Aguaita, aquell li surten bombolles del mig de les cames i això no es un jacuzzi!!!

- Era una bolsa de aire en el bañador. Estaba sen tado tranquilamente y han salido burbujas de debajo de su culo. Será guarro!!! -

- Y le ha puesto nota?

Un cop despenjades les crostes i fet l'inventari del número de dits que hi ha a cada peu, no hi ha millor manera d'anar a sopar que acomiadar-nos d'aquesta frustrant piscina tèrmica que...

- Hacemos un calvo? -

- Venga !!! -

L'Èlia agafa la càmera "guaterpruffff" per immortalitzar l'esdeveniment.

Bon profit, que avui per primer cop, fem una amanida amb tomate i oli d'auliva.

La versió dels de Sant Cugat, la podeu veure a;

http://www.voltantpelmon.com/

El meu es el de la dreta