Habitació
de franc a canvi de jalo.
No
es que les habitacions no siguin mereixedores d’un preu, però ací, la gent fa
el negoci amb els menjars.
La
carta amb l’anunci de la San Miguel (cervesa lleidatana de tota la vida) es la
mateixa a tots els hostels, mateixos plats, begudes, mateix... però diferents
preus, es veu que tal i com vas guanyant alçada, el plats adquireixen més
valor. Que hi farem!!!
Després
de la sessió d’arròs i fideus del dia anterior;
-
Avui
per esmorzar un parell d’ous ferrats!!! –
-
Estos
huevos, no llevan pan -
-
No
fastidies!!! –
I
si, si, ferrats i ben ferrats!!! Que de suc als ous, no en em pogut una gota ni
recargolant-los com si fossin un llençol recent esbandit.
A
tot això, l’Oriol (Ori de Barcelona) anava oferint el seu pankake de plàtan a
tort i dret.
-
Es
que no puedo engullir!!!-
-
Fot-li
melmelada!!!-
Comencem
a caminar a les set del mati, amb la fresca, que els mosquits no piquen i ara
toca baixada.
-
Casun
l’olla!!! Amb els bufecs que vam soltar ahir per arribar aquest dimoni de poble
i ara em de baixar???-
I
amb alegria i xerinola passem per tolls d’aigua, kaketes d’animalons de 4 potes
(o ves a saber) pedres, arrosa’ls i...
-
Qué
se ve desde la torre más alta de Toronto?-
El
Joan acaba de veure davant seu una serp de més de un metre i mig
-
D’ample?-
-
No,
de llargada-
I
això dona pel segon acudit del dia i que acaba d’aquesta manera;
-
Que
ha dit el metge? Et moriràs xaval!!!-
Aguaitant,
les “falls” es succeeixen per tot arreu, dreta i esquerra i de tots tamanys!!!
-
Que,
ens hi fiquem? –
-
Som-hi!!!-
I
dos “tarzans” vinguts de les terres de Catalunya, ens traiem les robes per
rebaixar la “tremperatura” dels nostres cossos.
-
Ondia
nène, això he fresco!!!-
Tots
dos sota l’aigua mentre l’Elia immortalitza el moment amb la F200 (quin toxo de
càmera) com va dir ahir per la nit un “estoniano”
-
Un
quilo “ochosientos”-
I
tothom que va arribant al lloc, s’afegeix a la festa.
Els
canadencs Mike i la Sunni i un altra parella que van en direcció contraria.
Caram
quin èxit!!!
La
canadenca, que ha estat atacada per les sangoneres no es vol ficar sota l’aigua
perquè no du...Llàstima, està de molt bon veure.
El
Galder i l’Oriol (Ori de Barcelona), fa més de dues hores que han arribat al
poble fi de l’etapa, “wel come” to Hotel
Chyanche Roof Top Restaurant i ens esperen amb la panxa plena i a punt de fer
una becaina.
El
poble es petit i fa olor de les que m’agrada, em recorda Pobladura, olor de
fum, fum de llenya.
Un
carrer amb guest houses a les dues bandes, col·legi, el riu que se sent a totes
hores i des de qualsevol lloc i poca cosa més.
Almacellencs!!!
Bona Festa Major!!!
1 comentari:
Aquestes fotos parlen!!!
Publica un comentari a l'entrada