Rishikesh 25, 26, 27, 28, 29, octubre 2012

Delhi amb totes les seves característiques com a ciutat ens ha trastocat la mollera, així que per recuperar la nostra pau interior, em fet com el Beatles al 1968, em d’aprendre a meditar!!!

-Apa nois, cap a Rishikesh, que es lo que es- (bonico pareado)

Desprès d’unes horetes em un borreguero indi, ja som ací.

-Això no sembla la India!!!-

-Però si es net i tot-

Net, fresquet, (com va dir la il•luminada veneçolana) lo del soroll a hores i segons les zones i a sobre passa el Ganges

Però a nosaltres, això de la meditació, el ioga, i la música amb soques i carabasses... com a que no!!!, Una estoneta... pos si!!! Però estar tot el dia així...pos no!!!

I clar, a Rishikes vulguis o no vulguis, s’ha de meditar i a trobar la pau interior, perquè o van dir els Beatles i perquè quan baixes per primer cop del bus i fiques el peu a terra, notes com una cosa, com un magne... com un air..., com un... es que no se com explicar-ho collonera, que jo no vaig notar res!!!, però com veia que els altres estaven tant contents i ficaven cara de flipats, pos per no ser el raro, vaig haver de ficar cara de happy i... a meditar!!!

Amb la de clatellades que he rebut per estar a la Lluna de Valencia i ara resulta que hi ha gent que fins i tot paga i fot un munté de quilòmetres per que els hi ensenyin en un cosa que en diuen ashram, que per que ens entenguem, un monestir dels de tota la vida, però on en lloc de dir Ave María Puríssima es passen el dia dient “Ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm”

Sempre he dit que he estat desaprofitat i incomprès

Petita classe d’iniciació a això de la meditació

Es veu que en una de les seves variacions has de concentrar-te en un punt del teu cos. Para els totxos com jo, i els novatos, es comença pel punt que hi ha entre el nas i el llavi superior (de la boca) i es veu que quan estàs molt molt, però molt a la Lluna, resulta que... pos això, que estàs a la Lluna.

Impressionant oi que si?

Doncs després d’anys dominant el tema a la perfecció, fins al punt que en altra època podia haver vingut ací a donar-ne classes, es veu que el tractament de xoc al que vaig estar sotmès ha tingut efectes irreversibles. Soc incapaç de veure la Lluna!!!

I lo del ioga, pos si, esta be, però tinc dos problemes.

No entenc ni papa d’angles para ioga, i segon, no tinc leagins.

I es que estar il•luminat no es qualsevol cosa, te el seu traje oficial i la seva pròpia estètica, encara que alguna comença a crear una nova tendència. 

Tendència Paris Hilton; (musica guai, desfilada de la Isabel Lorant)

-Dur cabell, això de lluir el cartró, fora!!!

-Les rastes queden descartades, el cabell ha de ser llis

-El cabell ha d’estar sotmès al procés de tintat amb metxes

-En cas de lligar-se el cabell, res de gomes ni coses de mal gust, es recomanen passadors, a ser possible de cal Tous (què en fan?)

-Ulleres de Sol model Marujita Diaz

-Res de cendres a sobre la pell, s’ha de dur maquillatge a ser possible de la “senyora Francis” (Qui no sapigueu de que parlo, mireu els primers capítols del “Cuentame” o pregunteu al Sr. Google per Elena Francis)

-Mossegar-se les ungles? Fatal, estàs condemnat i et reencarnaràs en una rata de claveguera peluda i fastigosa i et faràs un fart de menjar arròs bullit. Ungles ven retallades, i a ser possibles pintades amb laca piano!!!.

-Pel que fa a les robes hi ha variants. Si vas a treballar, o sigui fer ioga, meditar o tocar una cosa d’aquestes tens;

- Ioga.- Has de dur leggings (Si son del Hipercor, vigila la marca)

- Meditar.- Leggings, però a la part superior ja pots dur algo més... vaporós

-Tocar instruments.- No leggings .Ha de ser vaporós total. Algo “suelto y ligero como el arróSSS La Cigala”

-Sabates. Has d’anar descalç, que això fa molt... be, que estàs molt ficat, com a que ja tens nivell o com a molt unes xancletes, però no de les ronyoses, han de ser amb pedretes de colors vius i!!! Amb una mica de tacó.

Així que entre festes i desfilades dels Hare Krishna, aprés que es sadhana, seva i satsang el hata ioga i haver vist en tres o quatre ocasions la cerimònia del al Aarti, el nostre esperit esta més que en pau, es a dir, tenim a sobre una patxorra que com no espavilem no ens treuen d’ací ni a punta de canó.

I ara que ja i som tots, el Joan i l’Èlia...que no en recordeu? No pot ser!!! Que son els de Sant Cugat, els que estan fen la volteta a la Terra!!! Doncs be, ja os vaig dir un dia, que el Joan es un tipo perillós, s’ha de parar conte amb que se’l proposa. Si diem de cremar un paller, el i fica l’encenedor i si cal la gasolina també, així que els trovaba a faltar un munté i s’han presentat ací, modificant els seus plans per fer tots junts l’aventura dins l’aventura.

Un petonarro a tots