Renoi!!!
Que es això???
-Sembla
que la terra tremola-
-Ha
estat la pèl-roja???-
-Crec
que si, però no estic segura-
-Carai!!!
Quin rot-
Endrapem
l’esmorzar, que avui ens farà falta, la sopa d’all m’escalfarà el cos i l’aler,
així aniré deixant rastre durant el camí, si em perdo em trobaran fàcil.
-Ostres!!!
Un altre cop??-
Nena,
si en algun moment he tingut un pensament impur, acabes de tirar-lo per terra.
A
saber que t’hauràs empassat per tossir d’aquesta manera.
No
em faig a l’idea dels canadencs, tant refiats ells i elles, i fent aquestes
demostracions de les seves habilitats guturals.
Si
no en teníem prou amb el concert de rots a càrrec de la solista de la filharmònica
de Txogrono-entero...
-Que
diu aquesta??? Que no gut???
Doncs
si no gut, fotem el camp, que un tracte es un tracte, així que ni un cèntim més
del que vam parlar
La
mestressa de l’hostel ens vol cobrar les patates a preu d’or i la resta de
menjars.
El
preu de l’aigua puja en la mateixa proporció que l’alçada sobre el nivell del
mar.
-Aquest
paisatge es brutal!!!-
-Aguaita
“pomeitors”-
-25
rupissss una mansana?-
Vergonya
de pomes que al meu poble no se les mengen ni els porcs, però.. em de carregar
piles.
Un
cop al guest house, cal a la dutxa a fer la bugada i treure’m de sobre aquesta
olor de ranci.
Renoi!!!
Algú ha vist el wàter per ací?
El
de BilbaU, no ha dit ni piu, doncs jo tampoc, així ragi gel per la canella.
Aquest
poble de Chame es grandet.
-Anem
a fer una excursió i a veure si trobem un “guifi”-
Fet,
tots 7, 3 de camaculandia i voltants, 2 de Canada, que en lloc de dir Toronto,
com tothom sap, diuen Txogrono, 1 de BilbaU i el d’Almacelles, anem a conquerir
aquesta colla de muntanyesos.
-M’he
pogut connectar!!! Ací hi ha un “guifi”-
L’Èlia,
que fa anar la mollera, ens regala el” paswort”
-He
ficat Annapurna, amb dues “n” i m’ha connectat!!!!-
Ja
ens veieu a tots afanyats mirant “guaxapis”, mails, “feisbucks i el sumsun
corda. Han estat 15 minuts frenètics fins que el Visitors Center ha apagat les
llums a l’hora en punt i la joia s’acabat de cop.
Apa,
a fer nonones que el gall ja fa estona que no canta.
 |
| Aiiinyss, María!!!! |
1 comentari:
Què autèntic!!!
Publica un comentari a l'entrada