Dijous 4 octubre Muktinath (3800 m) a Tatopani (1200 m)

I es que avui donem descans a les quechula que protegeixen els nostres peus. Total, per caminar per la “carretera” i tragar el pols que aixequen els vehicles que hi circulen, em decidit que aquest trajecte ens el estalviem.

-Escolta nen, que nosaltres no som nepali people, i a més paguem molt més que ells, així que deixat de coses consagrades i tira avall-

-Que no veus que no i cabem??-

Estem a punt de muntar una revolució, el tipus diu que al Land Rover i van de 12 a 14 persones. S’ha fumat alguna coa que fa riure, segur.

Al final la cosa prospera, el morrut del xerpa dels alemanys,(no més de 1’20 m d’alçada) s’ha passat tres pobles però finalment li ha tocat pringar, 

- O baixes a peu, o comparteixes seient amb un altre nepali people -.

Per fi arribem a Jomsom sense haver fet anar les borses de potar (arrojar).

-Apa nois, i ara, per on?-

A xuclar roda dels alemanys que per això porten el morrofiemo aquest.

A treure els “permits” que han de ficar el segell ràpid que hi ha una fila de guiris que van tots junts.

Des de la finestra del bus

El següent trajecte ens ha de dur fins a Ghasa on em de fer un altre canvi de bus. Apa nois a veure de on surt el proper “bruto mecánico”

Os podeu imaginar, aquest es dels de peace and love, o sigui borreguero local.

Ven apretadets i sense mirar per les finestres eh!!! Que aquesta “autopista” no es apta per als que pateixen del cor, i a sobre, el Fittipaldi de torn, fica de la seva part perquè les leurorupisssss que em pagat ens facin sentir com a Port Aventura, però a lo bestia i a sobre comença a ploure una mica.

Però no facis això ara, que tenim les motxilles al terrat del bus i se’ns mullaran!!!. Cachis la mar!!!.

Aprofiteu la parada per pujar i ficar les fundes. No pot ser. Però haveu vist com està lligat això?

Estem salvats, arriba l’especialista

-Se ve que no has atado carros con hierba-

Apa, a mostegar alguna cosa i a fer el pipi corresponent, que la carretera ens estimula les bufetes.

I a Ghasa, más de lo mismo, però aquest cop ha esta fàcil, canvi de bus sota la pluja i amb més amor si cal

Ficant el coll i les “verticals” a prova altre cop. –Que dimonis passa ara?-

Doncs si nois, amb la que està caient, em de baixar, que la carretera està tallada per una esllavissada i el bus no pot passar, així que si os pensàveu que no tindreu que caminar avui, apa, sota la pluja.

La bruixa nepali, que ha fet aixecar a dos nois per seure ella en un seient doble, enfila la carretera com si fos l'Usain Bolt per mirar de trobar un bon lloc al bus.

Dons no se'n sortirà amb la seva, aquesta mala pecora no sap que tenim al "SpiderJoan" que ha ficat la directa i arriba en primer lloc destacat, deixant ven amunt el nostre País.

A Tatopani, dos dies per avorrir-nos i carregar les piles.

Més info de tot això, diferent però igual a;

http://www.voltantpelmon.com/