Dissabte 29 de setembre Sheree Kharka – Tilicho Lake (4919 m) – Tilicho Camp Base (4.100 m)

Nois, heu recuperat el color? Ahir per la nit tot i el Sol que ens ha tocat aquest dies, estàvem blancs com si no haguéssim visitat al senyor Roca en un setmana, tot i que l’olor no es sentia, flotava a l’ambient.

-Aguaita!!! Mira aquest Harry Porter, porta un llit sencer, macis i amb el somier de fustes!!!-

Quins trons!!! Calçat amb unes xancles, o sigui Adidas Moisès, carrega amb un munt de fustes muntades, es veu que ací lo de l’Ikea encara no ha arribat, i per uns llocs que ... per veure-ho.

-Me caguen la (de quatre lletres) Ya me temia yo algo así. Yo por ahi no paso!!!.-

-Voy a mirar a ver como está-

-Cómo es de ancho?-

-Así (amplada de la cadera)-

-La (quatre lletres) que parió!!!-

Això del vertigen es una cosa que s’ha de tenir i veure a qui la pateix per saber de que es tracta. Entre plors i desesperació, ha de recular cap a Manang i nosaltres em de continuar endavant per arribar a l’objectiu.

Cada cop costa més respirar. Be, respirar, respirar, o fem al mateix ritme, però a l’aire li falta octanatge.

Aguaita, el Camp Base es allà.

Casun l’olla!!!, Si estan fent un “Parador Nacional”!!! Ja os podeu imaginar per on es el llit que duia el Harry porter.

Au!!, deixem les coses a l’habitació que ens han donat, una doble rooooom, amb un llit de matrimoni!!!, Aquesta nit, dormirem juntets, kar, kar, kar!!!

Òndia nène, això es fort, molt fort, per arribar al llac em de pujar als 5000 metres i el Joan te la meitat d’anys que jo i puja com una moto.

Son dues hores de pujada, poc a poc i bona lletra.

A cada revolt miro de mullar-me la boca, la gola es com una catifa, no hi ha manera de tenir-la humida.

Una parelleta d’israelianos em diuen que has sortit de C.B. a dos quarts de set. Caram!!! I jo em pensava que estava fotut!!!

Au venga!!! Fem l’últim tram de la pujada  més o menys al mateix ritme mentre ja hi ha gent que baixa amb un somriure d’orella a orella i a un pas... El que duc jo es d’uns 25 metres per minut. Si, si, 25 (vint-i-cinc) metres cada seixanta segons i no puc anar més ràpid a no ser que deixi el fetge i alguna cosa més

Aquest es el llac!!! No pot ser!!! Però si això es un toll!!!

-Where is the lake?-

-Lake is five minutes-

Allaaaaaa, a sobre d’uns rocs plens de banderetes amb pregàries budistes veig al Joan amb els braços oberts i fent senyals.

-Creia que no arribava-

-Be, ara ja ets ací i ho has aconseguit-

-Buaaaaaaaaaaaa, bua, bua buaaaaaaaaaaaaaaaa!!! (com una Magdalena)-

-No et pensis, que a mi també m’ha caigut alguna llagrimeta-

Doncs ara, a gaudir una estona “Espartanos” ens fotrem un milk te, immortalitzarem aquest moment amb les nostres Nikonessss i cap al C.B. a fer relacions internacionals.

Quin plaer això de baixar!!! Quina diferencia!!! Si semblo jove i tot!!!

-Nen!!! Vine cap ací-

-Dos plats de “noodles”, que o em de celebrar i una botella d’aigua-

1 litro d’aigua 4 euros, però un cop vist per on l’han de pujar i en quines condicions, no es paga amb diners.

Mira per on, al cul del Món, ens trobem al Dani, un xicot d’Andorra, que ha vingut amb altres tres, que ens em creuat a la baixada, i que porten unes setmanes visitant l’India i el Nepal.

-Que no puges?-

-Tinc mal als peus i millor que descansi-

-Doncs el que pugen, ja es poden donar pressa, que això es fa fosc de cop-

-Si, ja. Son unes màquines. Ho faran!!!

-Vaig a fer la “siesta”-

Ací la shower es natural, es a dir, al riu.

No foteu que ens em de ficar ací dintre, a 4.100 metres!!!

Donades les circumstancies, no hi ha més remei, la suor es fa crosta i s’ha d’eliminar que la desbarbadora la he deixat a Lleida

Sota el pont i tal com vaig venir al Món, una capbussada en aquestes aigües.

-Mira quin fart de riure es foten el Harry porters!!!-

-Tant me fa, el que no faré es mullar els pantalons, que ací no s’eixugaran-

Passem les últimes hores al petit menjador, escalfat per una estufa que fa més fum que escalfor, jugant a cartes amb els andorrans i explicant les nostres proeses.

Aquest ha estat un dia per recordar, al igual que el d’ahir, però per altres motius. Espero demà un dia més tranquil.