Diumenge 7 octubre 2012 Ghorepani a Pokhara

I avui la mami fa anyets.

Ja em diràs quants. Tu saps que la meva memòria, des que hi ha tantes agendes electròniques no es la mateixa

Que et recordo tots els dies i avui molt especialment.

T’estimo!!!

Aquest rollotge, te una memòria de ferro!!!

Apa!!! Amunt!!! Son les 4 de la matinada i d’ací por surt el Sol.

-Òndia!!! Si això sembla una processó de Setmana Santa-

-Em sembla que no estarem sols-

-Doncs vinga que cinc més no es notaran-

Ni l’amenaça de pujar 330 metres més, ens fa replantejar la nostra temeritat de... gaudir en multitud de la sortida del Sol que il•lumina els Annapurnas. Ací tot es fa així, en molta companya.

Pals, palitrocs, llanternes de tota classe. Sembla que al Poon Hill hi ha alguna cosa més que veure la sortida del Sol.

Comencem aviat a suar, però “kaka” al cim hi un fotimè de turistes i càmeres de tota mena en hi ha, la majoria, que disparen amb flash!!!

Que en son de brutos aquests xinos, tenen diners, però no tenen ni (quatre lletres) idea.

Nikons i Canons, de la mida d’un cavall i totes elles disparant en AUTOMÀTIC!!!

-Però no sigueu tanoques, que amb el flashos no ens deixareu veure la sortida del SOOOOLLL-

-Ooooooh!!!- els primers llums del dia apareixen.-

Senyors, que això passa tots el dies!!!-

Fotem el camp d’ací que això no es pot aguantar.

I ara tot el que ahir vam pujar, ara toca baixar.

Apa, 2000 metres de baixada i d’una tacada, així que si pujar es cansat, baixar es més pesat que “un abanico de tablones”.

Ací no hi ha dos esglaons iguals ni de conya, així que si no voleu estrenar dentadura nova, no aixequeu el cap i mireu on fiqueu la pota.

Nens, un cop em deixat els maleïts esglaons arribem a NayaPul aquest trek s’ha acabat, el destí final Pokhara, anem a negociar amb que ens hi porten.

Amb que ens han portat, ha quedat en segon terme. Qui ha cobrat protagonisme ha estat la carretera i el Fittipaldi que ens ha tocat en sort. Aquest cop ho em tingut que patir tant per la seva inconciencia, si no tot el contrari. En un ruta plena de revolts i revolts i més revolts, fins els caragols s’han atrevit en més d’un cop en ficar l’intermitent per fer l’avançament.

Sans i estalvis ciutadans de Pokhara,Ja som ací!!! 

Ara buscar un lloc on estirar els ossos i a recuperar-se i alguns per veure el Barça-MadriT

I com aquests dies ja es habitual a;
http://www.voltantpelmon.com/
els del Valles diuen la seva