I
es que això de moure’s per aquest Món es tota una experiència.
Estem
disposats a integrar-nos al país que ens acull de la manera més ràpida i sense
dubtar ni un moment afrontem el desplaçament per començar el trekk pels Annapurnas
amb un bus local
Això
es l’estació de busos nois i aquests el
nostre vehicle, de colors no ni falten, ni cortines ni “puntilles”, sembla que
estem al menjador de la padrina, sol falta la “sevillana i el toro” a sobre de
la tele, que no i es però te el seu compartiment ple de mantes. Fins i tot
sembla organitzat, els nostres seients reservats estan lliures.
-Agafeu-vos
nois que això ja es mou!!!-
La
cosa comença a remenar i ací també el tema de la circulació funciona a cop de "pito"
per demostrar que soc més gran i més fort, - aparteu-vos formigues que vaig!!!-
Que
os pensàveu que la carretera, per dir-ho d’alguna manera, seria com la d’
Almacelles a Sucs? “Ainsss” passerells!!! Ací hi ha mes forats que en un gruyère
i aquest Fittipaldi està disposat a no deixar-ne ni un, els agafa tots,
remenant el volant, que sembla una roda de la bici del Bahamontes, a dreta i
esquerra.
Comença
el xou nens, primera aturada (i no serà l’última) la cosa es va apretant.
I
nosaltres que dúiem molt equipatge??? Mira aquesta que puja, amb dos sacs plens
de ves a saber que.
Conservar
la posició et costarà noi, ací no hi ha límit, la gent ven apretadeta, sembla
que no hi cap ningú ni res més però es veu que no tenen el mateix concepte de l’espai
que nosaltres. Un cul per ací, una cama per enllà, aixelles a l’alçada del
nas... que ací si no hi ha contacte no hi ha alegria!!!
El
Joan i el Galder, plenament satisfets de tant d’amor, decideixen pujar a la
terrassa del bus, així aniran ven amples i fresquets, (son joves), ara com ens
estimem de sobte amb un altre artefacte de les mateixes característiques que
amb el que ens movíem, inauguraran la línea aèria a Besisahar amb tots els
honors.
Besisahar...
es “macu” poca cosa, però “macu” fins i tot tenim internet, però com he deixat
el portàtil a Kathmandu, tindreu que esperar a que tingui al meu abast un altre
cop l’Acer per poder llegir aquesta història.
Apa!!!
Apagueu les llums que demà comença la caminada.
1 comentari:
La roda, la guarnició del bus i el compartiment de les mantes és genial!!!
Gràcies per compartir la teva experiència!!
Publica un comentari a l'entrada