Vientiane 12, 13, 14 de març – Phonsavan 15 de març 2013.

Buenu, buenu, buenu!!!

Ha estat majo lo del Bolaven Plateau, però... ja ha terminat!!!. A un altra cos, maripós.

Les amotos, la polseguera, els autòctons, les vaques, les aranyes... tornem cap a la civilització.

I la millor manera de celebrar-ho es... tara tachin tachinnnn!!!

Agafar un bus nocturn!!!

Si, estimada parròquia. I es que els busos d’ací, porten un enllumenat que pot ser l’enveja de qualsevol discoteca de l’època Travoltera. Fins i tot puc dir, per la lluminària, que semblen casetes ambulants de senyores que fumen i et parlen de tu.

Així que tots cinc, com una família que comença les vacances d’estiu, amb tots els fardos a les costelles, cap al bus llitera que la nit promet.

Afincats a la segona graderia, fondo nord del bus, es planteja la següent equació;

ÈliaJoan+MireiaDavid+JoX = 3sleepbeds

JoX = 3sleepsbeds–ÈliaJoan–MireiaDavid

X = (3sleepsbeds – ÈliaJoan – MireiaDavid) / Jo

Un cop fetes les operacions pertinents la solució es...

X = LaocasitoBoy

El LaocasitoBoy, com si jugues a camp contrari. No ha dit ni piu en tota la nit. Encastat contra el vidre, gairebé ni ha respirat i mireu que fins i tot li hem donat unes pastetes, perquè tan poqueta cosa, mereix créixer.

Vientiane, capital de Laos, es un poble gran i tranquil•let. Però no patiu, que ja estem ací nosaltres per alterar la pau.

I es curiós, els iankis de USA, els van donar uns quants sacs de ciment per que fessin un aeroport. Es veu que els laocasitos, van estimar que amb aquells sacs, pos que per un aeroport no els hi donae. Com tampoc era qüestió de retornar el material, van pensar...

- What can we do with this?

- A freeway.

- No, is not enough.

- A hospital

- No, that's enough

- Idea! Make a triumphal arch

Dit i fet, amb un parell d’allonses, el que es tenia que construir un aeroport, els laocasitos van plantar un tronxo arc de triomf al mig d’una avinguda i així d’amples es van quedar.

El que no se, es la cara dels iankis al saber que havien fet amb els sacs de Portland.

I passejant amunt i avall, quan es fa fosc...

- Renoi!!! Quines femelles!!!

- Femelles?

- Que vols dir?

- Això son femelles amb sorpresa, no veus la veu de gat que tenen?

- Osti!!!

El carrer del nostre xamiso, es força animat de nit. Un munté de ladybois remenen les seves estructures de punta a punta de carrer buscant un espònsor.

Total, que ja tenim el que em vingut a buscar ací, el nostre visat per a Vietnam i ja podem fotre el camp.

El plans es divideixen, momentàniament. La Mireia i el David fan cap a Luang Prabang i els santcugatencs i jo cap a Phonsavan, a veure pedres i bombes.

Ens tornarem a trobar tots a Luang, on també hi son els suc de coco, el Adrià i la Marta http://sucdecoco-cat.blogspot.com/

Dec fer molt mala olor, la laocasito que m’ha tocat de companya a la llitera, ha aixecat el cul, tan bon punt ha comprovat que el número del meu bitllet coincidia amb la plaça lliure que hi ha al seu cantó.

Millor. Com hi ha places de sobra, més ample, perquè això més que una llitera sembla una camilla d’hospital del tercer món

Altra nit de bus llitera i de matinada, ens deixen a la bus-station, com es habitual al un descampat, a uns kilòmetres de la ciutat.

I be, a veure bombes i jarres.

Es veu que això de les jarres, encara no saben ni qui, ni com, ni perquè les van fer.

Escampades pel mig dels forats de les bombes que van tirar els USA, resulta curiós de veure.

Com no, acabant de decorar l’escenari, els xinorris donen la seva particular nota de color.

Corrent amb les motos, per la campinya laocasitenca...

- Em punxat!!!

- El què? Lo gomàtic? Casun!!!

- I ara, on arreglem això?

- En una carnisseria?

- No en he vist cap

- Pos... un fuster?

- Tampoc en he vist

- I si provem en un d’aquest que venen gasolina a granel?

- Vale, però com ens cobrin molt, vaig així amb la moto fins al poble, total estem a uns 30 kilòmetres

La roda!!! Recosida tres vegades i amb un parxes de pena. Que no es que hagi punxat, es que un dels parxes ha fet figa i per allí l’aire torna a l’atmosfera.

Total que em acabat la jornada amb els dipòsits de gasolina gairebé plens.

I... l’espavilat que ens ha llogat les motos, vol acabar de fer negoci amb nosaltres. Però... no sap amb qui es juga els quartos. Els de Sant Cugat, son duuuuurs com a les pedres del monestir del seu poble i aquest individuo, no sap que tenim certa experiència en revendre tota mena de productes, especialment gasolina.

Dit i fet.

Un cop feta la primera extracció de gasolina utilitzant tècnica MacGyver, l’Èlia, s’arromanga la samarreta i...

- Peeeeeetrol!!! Peeeetrol!!! I sell cheeeeeap petrol!!! One litreitor 10.000 laoxismeitors

Ya ta!!!

Ja podem tornar les motos amb gasolina justa per encendre un cigarro.

- Que, monstrueitor. Tas quedat amb dos palmeitors de nose, eh??

Apa, a dormir, que demà tenim retrobament i dels grans a Luang Prabang

Ah!! Si voleu saber la versió real, mireu a;

http://www.voltantpelmon.com/2013/03/13/vientiane-la-tranquila-capital-de-laos/

http://www.voltantpelmon.com/2013/03/14/dia-de-temples-a-vientiane/

http://www.voltantpelmon.com/2013/03/15/phonsavan-la-ciudad-de-las-jarras/

http://pasaporteymochila.com/vientiane-entre-budas-y-templos/

Pakxong 10 de març - Tad Lo 11 de març 2013

Negociar amb aquesta gent, es complicat. El tema paraula, al menys el que es el tracte amb els turistes, no existeix. El que havíem acordat ahir, no val així que...

- Noi, ací et quedes tu i les teves fantàstiques motos. Au!!!

Llestos, amb les amotos, i la meitat de l’equipatge, torna la practica de convocar sol lo necessari i imprescindible per no carregar amb totes les pertinences, aparteu les criatures que enfilem direcció al Wat Phou amb un ritme paxanguero que ens permet anar saludant “reialment” a tot kiski.

Monjos i no monjos, i fidels de tota classe, li ofereixen de tot al Buda, que no se que en deu fer amb tants plàtans, però, millor no tocar-los. En hi ha fins i tot que li deixen diners, serà per que agafi el bus?

Els xinorris amb les seves postures habituals, sacrifiquen les megacàmeres immortalitzant tot allò que es mou.

Ací hi ha més turistes que pedres, i d’aquestes en hi ha un munté.

I ves per on, ens ha sortit el aperitiu de franc.

Un grup d’estudiants d’econòmiques estan endrapant a base de be. La meva mirada d’afamat els crida l’atenció.

- That you want?

- What's this?

- Does, tasteitor

- Oh! 're Good!

- Eat, eat!!! You will you do great

- Neneitors! Come give us these jaleitor

A la veu de jalo, en hi ha que no corren, volen!!!

Un cop fetes les fotos de rigor amb el grupet d’estudiants, la carretera ens espera i ningú més, perquè el transit... dens, dens, no ho es.

- Anem a fer-nos unes fotos ací mateix.

- Vale

- Com ens fiquem

- Així, aixà, d’aquesta manera.

- Ara a lo 007

- I ara saltant.

- Em queda be el cabell així?

- Fantàstic

- Que se'm veu l'unya descalostrada?

- Com s'ha de veure si portes els kets

Unes fotos glamuroses d’allò més no poder. I es que ni que ho haguéssim fet tota la vida!!!

- Nens, un colegio a la vista!!!

- Anem a veure qui fa el cap més gros?

- Faltaria més. Aparquem les besties i a veure que diu aquesta canalla.

Entrar en un col•legi a l’hora del pati, es una cucada. La canalla es torna lloca i nosaltres també.

I com ens entenem? Pos com podem. Els mestres, d’anglès anglès, no es que en parlin massa, i la canalla menys, però amb bona voluntat ens entenem, encara que no en traiem aigua clara de si es una escola pública, si es paga o es de franc.

Criatures, agafeu les vostres montures i em d’arribar a Pakxong per fer nit.

Pakxong, es un nom com a que invita a la relaxació, com a paxorra, no? Pos si, tranquil es i la gent, te uns ànims i una cara d’estesats que no poden amb ella.

Hotels buits, sense cap client ni previsió de que el tinguin...

- Que teniu habitacions?

- Si, en tenim

- A quin preu

- ?0.000 xismes

- Aaaala!!! Que t’has begut l’enteniment?

Un antro, pitjor que un zulo i on estem disposats a quedar-nos si ens fa una bona oferta, no hi ha manera de rebaixar la tarifa.

I lo mes fomut, es que el seu esperit comercial i de negoci, es totalment inexistent. Es a dir, que no entren a la negociació i prefereixen tenir l’hotel buit que traure uns diners.

- Pos molt be, anirem rodant, que segur que en hi ha algun que ens vol.

I si, si. A l’altra punta de poble trobem el nostre niu.

De fusta el miris per on miris, amb el terra encerat, fins al punt que es difícil caminar sense derrapar.

Un cop instal•lats, com a possessos a buscar un wifi on poder ficar al corrent a la família, de les nostres aventures. I si, en em trobat. Tot i tenir les cadires més dures que una pedra, tanta dependència fa que ens hi quedem, mentre el personal autòcton, acaba de passar la tarda entre riures i Beer Lao.

Avui ens toca una etapa entretinguda. 

Aquest tram de “carretera” es un pedregal de pols.

- Nois, d’ací avui sortirem enfarinats fins a la coroneta

El pols que s’acumula, te una alçada de gairebé 40 centímetres.

De cop i volta, un núvols s’aixeca davant meu. El David i la Mireia surten del mig de la polseguera. S’han rebolcat una mica i com als dibuixos animats. Sol se’ls veu les dents i els ulls.

Els kilòmetres s’acumulen a les motorbikes i la gasolina baixa a la mateixa velocitat a la que ens desplacem.

- Que es crema algo?

- No pas, però aviat es farà fosc i Tad Lo encara es una mica lluny.

Posicionats com als millors pilots de Moto1 per oferir menys resistència a l’aire, enfilem cap al que serà el nostre campament avui.

La representació de catalans pel Món, es pot trobar en el racó més allunyat.

- Que sou catalans?

- Clar. I tu que fas ací?

- Aquest guesthouse es meu

- No fotis?

- Si. Es meu i del meu xicot

La Nora, es una noia de Barcelona que ha muntat un lloc per dormir d’allò més senzill en aquest poble. Tad Lo

- Crec que la millor opció, es anar al riu i ficar-mos de cap i de cos sencer.

- Jo em fico amb roba i tot.

Dit i fet. El riu baixa un aigua neta i nosaltres ens encarregarem de donar-li una mica de color i textura.

Avui, la dormida serà més que necessària. El 40 kilòmetres del polseguera i pedres, amb l’equipatge a sobre ha estat divertit però que ja tenim una edat i les recuperacions no son les mateixes que fa uns anys.

- Que em deixeu dormir ací amb vusaltras?

- No!!!

- Què passa? T’ha fet fora el David?

- No encara. Però es que noto totes les molles del matalàs.

- Bueno. Passa, però no t'acostumis, vale? Aquest llit es ocupat pel “simpàtic” flamenc, dels altres pots agafar el que vulguis.

I la Mireia, es fa un embolic amb la tela mosquitera. Ací hi ha bitxos de tota classe i tamany.

- Però es pot saber que fas? Encara t’ahorcaràs!!!

- Es que no se com està ficat això. A sobre hi ha un furat molt gran.

Abans d’abandonar Tad Lo, anirem a fer una excursioneta per les falls. I com tenim moltes ganes d’aventura, seguin el camí que hi ha pel riu, anem a parar a un poblet la mar de cuco.

Ací la canalla, amb roba no gasten gaire. Porcs, gallines i tota classe de besties domèstiques campen a l’ample pel territori. Les cases de fusta i canya, fins i tot tenen número i com es habitual, l’estrès es una infermetat que encara no ha arribat a aquest reco

Aquests han estat tres dies a l’alçada de la passejada pel Annapurna.

No tinc paraules per qualificar la companya dels santcugatencs i egarencs. Sou molt macus.







Un altra versió d'aquests fets la teniu a;
http://www.voltantpelmon.com/2013/03/11/una-molt-bona-experiencia-a-tad-lor/
http://www.voltantpelmon.com/2013/03/10/cascadas-cascadas-y-mas-cascadas/
http://pasaporteymochila.com/ruta-en-moto-por-bolaven-plateau-puro-laos/