Omplir les hores d’espera en un aeroport, te el seu art.
Perfumat fins tapar l’olor a indigent que un porta a sobre, que no se pas com em deixen entrar als “Tuty Fruti”, recórrer la terminal de dreta a esquerra i de dalt a baix, mirar qui fa el cap més gros, fer un concurs a veure quina es la xinorri mes hortera, en fi, una quantitat d’activitats extremadament productives i l’orella ven parada, per intentar desxifrar que es el que van dient pels altaveus, vet ací que arriben ones que son molt familiars.
I amb la timidesa que em caracteritza:
- D’on ets?
D’on tenia que ser...
- De Barcelona. I tu?
- Jo d’Almacelles, Lleida.
- Lleida? Jo treballo a Capdella
- No fotis?
- Si,, soc el xofer del funicular de Sallente, que puja al l’Estany Gento.
I així em passat una estoneta petant la xerrada amb el seu company de viatge i actualitzant-me una mica de com va el país. Fatal, per cert.
I quina ilu!!!
Ja tinc una xapa més al “passport”!!!
Previ pagament de uns quants washingtones, t’estampen un pàgina sencera. Que renoi!!! Aquest asiàtics, tenen una afició tremenda a ocupar pàgines. Si per ells fos, tindríem que portar un passaport amb més fulles que l’Enciclopèdia Catalana.
I be. Jo he arribat a Cambotja, he passat amb el millor dels meus somriures pel davant dels agents d’immigració i em tingut una conversa llarga i distesa;
- Hello:
- Hello.
Mira.
El miro.
Mou fulla
- Placa, placa, placa!!! Crac!!!
- Bye
- Bye.
Que fàcil es relacionar-se amb la gent, inclús amb els d’immigració. I la motxi també surt pel forat. Que ja i som tots!!!
I com a les estrelles de Hollywood!!!
Que hi ha un tipus a la sortida de l’aeroport amb una cartolina on hi fica el meu nom, però renoi, que la te girada cap per avall!!!
Soc un V.I.P.!!!
Però em sembla que el tuctuquero es decepciona un poc amb la meva pinta i suposo que també amb el meu ferum. Sense corbata ni maleta, amb una samarreta foradada, (si em veigués la mamá) i una motxilla pollera.
- No et preocupis noi, un altre dia tindràs més sort.
El Martin de Hostel Nomads a Phnom Penh http://www.hostelworld.com/hosteldetails.php/Hostel-Nomads/Phnom-Penh/36376/reviews, te un discurs de benvinguda preparat;
- This is your room key and the locker
- Aja
- The door is open 24 hours a day
- Aja
- If you have clothes to wash, leave it here in the next day and those bags will neteitor. You can put as many as you want as often as you need. It's free.
- Free?? (Eyes as plateitors, free is an obsession)
- Yes
- When it gets dark, you better not take anything on. The city is safe, but action must be taken, as elsewhere.
- Aja
- Near the hotel you lloqueitors for cheap food.
- Aja
- The tuck-tuck, it costs more than three washingtoneitors, the longest travel in the city. It is a normal washington.
- Aja.
- If you take money out of the ATM, Canadia Bank, http://www.canadiabank.com.kh/ do not charge commission, here in the corner.
- Aja (What I'm fluent in English. And I get all the answers almost instantly. Thinking with English)
- Ah! and if needed, bus tickets, a tuck tuck, I'll get in touch and I will manage. Not gaining anything because I do not want trouble.
- Aja
- The day he left, I pay everything degueitors, room tickets ...
- Aja
Tot i que el francès, es idioma oficial, fora del nom dels carrers, no el parla ni els francesos. Així que toca continuar ampliant coneixements lingüístics.
I d’horeta, cap al Canadia, que la Guissona te ganes de marxa. Fa dies que escalfa cartera i vol que li toqui l’aire.
- Ep!!! Què passa? Surt!!!
La podrida maquinota, se l’engullit i no hi ha manera que la vomiti.
- Si us plau, torna-me-la!!! No te la mengis!!! Ja et portaré un bocadill de jambó i kes, però torna-me-la!!!
La maquinota dels miracles, s’ha quedat amb la meva Guissona
- Eeeeh! help!
- What's wrong?
- That maquineitor has engollit my Guissona.
- You have to go to the top floor
- Where? I go up? And if you vomit while I'm not here?
- It is unlikely to
- It is also unlikely to that the remains and the momenteitor has engollit. I get it done before digestioneitor.
20 minuts de tensió i...
- Perqué ho has fet? Perquè m’has deixat? Et compraré un llit nou per a tu soleta, però no em tornis a deixar. Muakis, muakissssss!!!
Phnom Penh, no te gaire cosa a veure en concret, però es agradable passejar. Ara, hi ha una cosa que em crida l’atenció.
Perquè hi ha tants iaios-guiris que viatgen amb les seves netes? I aquestes netes, com es que tenen els ulls gairebé tancats? O no son les netes?
Una parella de Merkel’s son els companys de dormitori i amb una Obama de Detroit ens en anem a veure a les afores de Phnom Penh un dels escenaris on el Pol Pot va ficar en pràctica les seves animalades.
Lo més fotut d’això, es que d’alguna manera, va contar fins i tot, amb el suport de l’O.N.U. i altres organismes d’àmbit mundial que fins i tot li van donar diners per ajudar al seu règim.
Lo del Killer Field millor no explicar-ho per no amargar l’estona.
2 comentaris:
Veig que vas anar a parar a un lloc on es preocupen fins i tot per a que no agafis fongs als peus....
Així que ja penses en anglès? Enhorabona!!
Vas recuperar al final la Guissona?? Pobrissona.....
M'ha impactat molt la foto de fossa comú núm 6.
La foto d'aquesta mena de serp és xula.
Per les fotos sembla que gairebé no necessiten casa, al carrer fan la manicura, juguen als escacs......
Cuida't!!!
Una abraçada
Hola Oscar, carai, qui riure que m'has fet amb la parrafada anglesa!!! :) quin susto que no et tornés la tarja de crèdit, crec que a mi m'hagués agafat algo al moment.... i deixar-la i anar-me'n a parlar amb algú ... mmm.... jo tampoc hagués marxat... colló quin subidón! menys mal que va quedar amb un susto.... i després es va portar bé. Les fotos per variar xulíssimes, curiosa manera de viure amunt i avall amb coses tal com es veu per aquí algun indigent i allà viuen d'aquestes maneres alguns, cultures, no? ... bé espero que segueixis disfrutant tal com ens expliques tot i que en alguns llocs que hagis estat els trobis canviats. Cuida't molt i petonets desde Lleida.
Publica un comentari a l'entrada