Unes quantes hores dins de la panxa de la bestiola de ferro dels Emirates i pataxof!!! Ja estic a kiwilandia!!!
Tot es kiwi. Una fruita, que al nostre territori fa uns anys ere postre de luxe per fardar als banquets de boda,
- Ostras tia!!! Y de postre, kiiiiiiiwis con nata!!!
Als sopars de cap d’any i que ara ens em mengem (qui pot) un cada dia per esmorzar perquè te els mateixos efectes que el bifidus activo. Una bestiola amb forma de pollastre sense ales i també es un kiwi els que caminen sobre dues potes i han tingut aquest país com a lloc per veure la llum d’aquest món, els neozelandesos i les neozelandeses son kiwis.
Com les coses s’han de començar per sota, Christchurch, regió de Canterbury, la ciutat més important de l’illa del sud ha estat l’afortunada en ser la primera que gaudirà de la meva presencia.
Un cop acaparades totes les revistes, panfletos, mapes, etc. etc. etc. que hi ha a disposició dels foranis a la I-Site de l’aeroport;
- Where are you?
- I'm catalan. Catalunya do you know?
- No, I do not know.
Com es previsible, tot i que ens tenen a sota dels seus peus i treballar en una oficina de turisme, de Catalunya ni idea. No he tingut temptacions de preguntar-li si coneix a l’argentí aquell que li pega patades a la pilota per començar amb calma aquesta visita.
Ara, ha estat força amable i encertada a l’hora de indicar-me d’on surt el bus que m’ha de dur a la city town.
Primera observació. Ací, la gent gran treballa.
El conductor del bus, al meu poble faria anys que estaria apuntat als plans de vacances de l’IMSERSO, com també qui apila els carros i qui organitza el transit pel pàrking de l’aeroport.
Aquesta penya tenen un munte de territori i son quatre gats.
I tant que quatre gats!!! Que un cop a la town, son les cinc de la tarda i no es veu... però ni un ànima!!!
Fa rasca. Rasca seca, per assecar els pernils i les llonganisses. Es pot tolerar, així que... a fer un tomb per la town, que no es cap hora i algú ha d’haver.
Algú? Ja, ja, ja!!! Per ficar un anunci al diari i quedar amb algú.
Sembla un decorat de pel•lícula. Cases, botigues, carrers, cotxes, tot tancat i al lloc sense moure’s.
I la pel•lícula sembla de catàstrofe. Carrers tallats amb tanques, edificis envoltats de més tanques, ponts tancats i barrats, la torre de lo rollotge amb una bastida, senyals especifiques per a les bicicletes de que parin conte on fiquen la roda, perquè hi ha escletxes... Son els “efectes col•laterals” del terratrèmol que van patir fa un parell d’anys amb nombroses rèpliques i que fa una setmana s’ha tornat a manifestar.
A l’alberg s’està calentet, un italià a l’habitació i la resta... xines i xinos, més xines que xinos.
El Marco, te la WHV i m’explica que la setmana passada es va fer pipi als pantalons quan va notar de quina manera es movia el llit. Així que aprofitant que no sap quan li queda de vida, es muda i se’n va de farra.
- Ma dove vai fare festa?
- Con gli amici, qui prossimi.
Ell sabrà on va que te més experiència que jo.
A dormir que demà m’espera l’Apollo frago.
Si hi ha un lloc net en aquest Món, sembla que es aquest.
No es veu ni un paper, ni un plàstic al terra ni que l’acabis de tirar.
La gent, apareix amb tranquil•litat, sense aglomeracions i sense gaire pressa.
L’edat de la plantilla de cal Apollo, també es granadeta. Perquè l’oficina es en un polígon bora l’aeroport i els lletreros ajuden a treure dubtes, però sinó? Hi ha gent més jove al casal d’avis del poble que ací.
Però es igual, joves o vells, amb els de l’Apollo tinc el meu particular conflicte.
- Ready?
- If, ready.
- Let's see. A hit here, a scratch ... the glass is broken.
- No, not broken, is a stroke of a stone-
- If good woman, I know it is a stone, but this hole ...
- No problem.
La frago, esta més maja que la dels australianos, més nova, sol seixanta mil quilòmetres, però...
- The battery does not work.
- Not working?
- No, not working
Si no tenim bateria, no tenim nevera, ni llum ni na de na!!!
L’abuelo, s’ho mira, fa una ganyota i bateria nova.
Comencem be!!!
I seguint amb les classes de conducció iniciades a kangurolandia, en busca del kiwi-Coles, que la nevera i els aSmaris, s’han d’aplenar.
Si a Australia el tema de fer mercat ja es complicat, ací... el quilo de tomates a més de nou dòlars!!! Nooooooooooooou Dòlars!!!!
Però com esmorzaré? Com sucaré el pa?
La caixera, simpàtica i disposada a facilitar-me les primeres hores al seu poble.
- You have Customer card?
- No, I have not
- Look, you'll be fine because you do discounts.
- This is what interests discounts that run here haceis money like water
Total, que quan he passat per la caixa i afluixada la pastarrufa i amb el nou kiwi-número de telèfon
- Que teniu servei de custodia?
- Com dius?
Portar el carro fins a la frago, en aquestes primeres hores, considero que es una operació de risc, tot i que no hi ha gaire gent, no se si deu d’haver algú que sigui molt amant de les propietats dels altres, però es que al carro, porto tota una fortuna.
Acostumat a les distancies de kangurolandia, ací tot sembla a tocar, si porto aquell ritme, en dos dies em faig les dues illes.
El paisatge es de postal!!! Es hivern, el Sol no puja gaire i el cel es blau a tota hora. Ara, es fa fosc en un tres i no res.
Mount Somers, es un plobet de gairebé dos mil kiwis que estan escampats a l’ample, o sigui, que no s’amunteguen. Tot i això, dos càmpings. Un privat i un municipal. Historia? Sol als cartells. Recorden i reprodueixen imatges de l’estació de tren i de totes les cases que hi havia, que ara no existeixen quan es va fundar el poble al segle XIX aprofitant que hi van trobar mines de carbó.
150 kilòmetres i un altre lloc. El Tekapo Lake, que no deixa de ser un presa per acumular aigua.
Els kiwis donen gran importància a tot el que te més de... deu anys? En aquest llac hi ha una “ermita” del Bon Pastor, on es veu que les parelles de novios kiwis van a fer-se les fotos del dia en que a tot contesten “Si”.
Es de pedra i com a principal característica es que no hi ha altar, a la paret de l’escenari hi ha una gran finestra, que dona al llac. Molt bonico
Fetes les pràctiques diàries d’angles;
- You have available power sites for fragoneta?
Es primera hora i no hi ha ni deu al càmping, però preguntar no costa res.
I fent l’ascensió al Mount John Observatory, l’orella ben parada una parella d’asturianos que ja han fet l’ascens.
- Esta majo?
- Si, pero ten cuidado, sopla el viento muy fuerte.
En poc espai es puja a mes de mil metres i fa una rasca i una ventada, tot i lo forta que es, insuficient per fer volar a la col•lecció de xinorris que volten per l’observatori com si de Port Aventura es tractés.
- Children watch the wind is very strong
- Ok, thank you
A tres-cents metres de l’observatori, la dona puja amb tres canalles que la més gran no fa més de quatre pams i van al seu aire i de debò, bufa molt, però que molt fort.
Dins del niu, la frago, s’està força be, tot i que el calefactor subministrat pels Apollo, fa figa, cada minut s’atura una estona per descansar, però a les fosques, els estels il•luminen el Tekapo Lake i les muntanyes que l’envolten, una postal de pel•lícula.
1 comentari:
Desprès de les aglomeracions asiàtiques, quin candi eh?
Què xula aquesta ermita.....
Cuida't!!
Publica un comentari a l'entrada