Carreteres en hi ha. Asfaltades, amples, no gaire transit (son quatre milions de persones sense contar als xinos), ara, en ponts i rectes, no es gasten ni un dolar.
La majoria dels ponts, son de l’amplada d’un sol vehicle, s’ha de passar en fila india, si et trobes a algú, que si es dona el cas, fins i tot pots petar la xerrada del que se’n alegren de veure a algú. Fins i tot hi ha ponts que s’han de compartir amb... el TREN!!!. Os imagineu al mig i que be de cara? Que no hi ha lloc per ficar-se ni a la dreta, ni a l’esquerra!!! Que ve de cara i es un tren!!! Si be de cul, doncs mira, una empenta i arribes al lloc en un plis plas, això si, si la polis no t’enganxa, que ací amb lo de la velocitat son, però que molt molt consagrats, oi que si David i Mireia?
Hi ha força muntanya, no gaire altes. No han seguit el model USA de tirar un tiro i fer una línea recta. Les corbes son la seva especialitat, de tots els radis imaginables i encadenades com una envoltant.
I la cosa més retorçuda que he vist, si ja lo del pont es de lo més retorçut, una rotonda travessada per la via del tren. Oooooole Kiwi!!!
De cent no es passa en lloc, ja sigui autopista, carretera, camí de cabres, que dic jo, com es pot anar a la mateixa velocitat a una autopista que en un camí? I a les ciutats, a trenta per hora, hi si hi ha canalla que va al cole, la cosa encara empitjora. No es d’estranyar que algú s’afaiti el bigoti mentre condueix, a aquestes velocitats dona temps de baixar per una porta i pujar per l’altra sense aturar el cotxe.
Estimada parròquia, avui toca una fita, un record, com diria aquella il•luminada ex-ministra de la nació espanyola,
- Atentos al "próximo acontecimiento histórico que se producirá en nuestro planeta"
Més avall es pot anar, però he de canviar d’illa i no estic per aquesta feina. Però ací, hi ha la possibilitat de atansar-me al pol sud el més prop que mai he estat.
En aquesta zona dels Catlins, on ni les regles son rectes, hi ha el Slope Point, l’últim boci de terra ferma d’aquesta illa que es a 4.803 quilòmetres del punt, on fa una mica més d’un segle van rivalitzar per arribar en primer lloc l’Amundsen i el Scott. Jo no m’atansaré tan com ells, però ja està be no?
Fa una rasca i una ventada en aquest Poooint!!! D’aquesta ventada, els arbres estan tombats, tenen la postura feta ja, curiosa posició i molt fotogènica, veure com els vegetals l’arrosseguem pel terra
La zona gaire atractiu no deu tenir, de fet no hi ha ni el cobrador. S’ha de saltar una tanca i creuar per una finca particular, on els beeees pasturen, defequen i miccionen, (català correcte, passa'l, lleidatà perfecte, astudia'l) un monolito en honor als mariners kiwis i això es tot i els lleons marins, les foques i els pingüins es veu que estan de vacances, aquesta no es la temporada i fins a l’octubre no tornen a aparèixer per aquestes terres on diuen que se’n veuen a patades. 
També estan de vacances els maoris que administren les entrades a les Cathedral Caves, ací ara es hivern i es veu que han avandonat, momentàniament les seves antigues vivendes que ara les deuen fer anar com a residencia d’estiu, per quan fa més caloreta, que encara no han trobat un sistema per mantenir una temperatura de confort dintre de la pedra. Es veu, que el sistema de calefacció no els va gaire be i el govern kiwilandes no ha donat aquest any un pla renove per ficar finestres noves. Se'ls va passar el termini de solicitud ja que estaen molt entretinguts ensajant això de la haka
Això si, el bosc fossilitzat de Curio Bay, majo. Vere els arbres, amb la seva forma tumbats per la platja i resulta que son de pedra al igual que les soques, que encara hi son, no deixa de sorprendre de com temps enrere, aquesta zona era tot un bosc, dic bosc perquè pinta de plantació de mansanes no en te.
No es bon dia per visitar Milford Sound. Hi ha una boirada que no es veu tres en un ruc, per tant lo dels fiords, el que es avui, em creuré que hi son com a acte de fe.
Encara que hi ha gent, que de fe en deu tenir molta més que jo, cosa fàcil.
Son més de dues hores per fer 120 kilòmetres i arribar fins ací. Imagineu la de rectes que hi ha. Ni una!!! Ara, corbes i trecks per fer??? A tocar.
Si veguéssiu com es el pàrking de ple i els vaixell que fan la ruta per ficar-se per entremig dels rocs, no ho entenc, a aquesta gent els diners els hi patinen a les mans, pagar la pastarrufa que demanen per anar a donar una volta amb lo barco i perdre’s entre la boira... En fi, en aquest món hi ha gent per a tot.
Parlant de diners. Com s’ho fan aquesta gent per tenir els diners que tenen?
Tot es cariiiiisim!!! Els tomates a gairebé nou dòlars el kilo, el pit de pollastre a vint, el mateix preu que un T-bone, les costelles de beeeeee, o lo llomillo de porc.
Els kiwis, que els fan ací mateix, son més cars que al Pryca de Passeig de Ronda. Algú ho entén? Teniu la resposta?
El que em parli de que per ser més competitius s’ha de fer baixant els sous dels jornalés, porti jaquetes de colors o no, ha d’anar a la foguera. Aquesta teoria, no se la creuen ni ells mateixos
Pos com no es poden veure els fiords, a un altra cosa, que hi ha un llac que li diuen Mirror Lake, abispat el tio que li va ficar el nom, eh?
Tot decidit cap aquest mirall i el comitè de benvinguda es format per uns pollastres assassins que s’encaren amb la fragoneta i comencen a mostegar-li tot el que sobresurt.
Els principals objectius d’aquestes besties son les escobilles, l’antena, les gomes dels vidres i el galzes de les portes.
Amb els seus cop de pota a techo de la frago, l’han convertit en un bombo. No se quina espècie de pollastre deu ser, però de gracia no me’n fan ni una ni mitja.
Quan hi ha ganes d’arribar a un lloc per descansar i donar per acabada la jornada kilometrera, sempre es pot esperar alguna sorpresa.
A lo Carlos Sainz, ja a les portes del poble escollit per planxar l’orella, zasca!!! Les dues rodes de l’esquerra dins de la gespa que hi ha a la cuneta i que no hi ha manera de sortir d’alli.
Ni les veus del Moya;
- Trata de sacarla, Òscar!!! Trata de sacarla!!! Por Dios!!!
Ni por Dios ni per trons, que d’ací no hi ha manera de treure aquest trasto. I amb la de gent que passa per ací!!!
Si ha pobles de dos mil habitants, per veure’n un has de fer una quedada, aquest que no en deu tenir un centenar, ens hi podem passar una bona estona.
Ni pedres, ni llenya, ni res que es pugui aprofitar per intentar treure l’Apollo del clot.
Com un sense sotre refrega el contenidor de la basura, jo miro d’arrancar pedretes de l’asfalt.
Amb un grapat d’elles, que han estat mimades com si fossin diamants, les ubico estratègicament sota la roda tractora.
- Acceleraré poc a poc, no sigui que sortí disparat i vagi a parar al mar, que total es ací dos o tres kilòmetres, així que segona i...
I?
I res. Que no es mou!!!
Una hora i s’ha dignat a passar algú? Quan més os necessito,
- On esteu kiwis???
El casc no el puc tirar per la finestra, perquè no en porto, però l’imatge del Moya no deixa de donar-me voltes a la mollera.
Be, un altre idea. A falta de pedra, utilitzar el gat per mirar de ficar la roda de recanvi al lloc on es el forat que ha fet la roda tractora.
- Miracle!!! Un cotxe!!! Aquest pare o el paro.
Un pagès en el seu petit Lada 4X4 i va i para.
- Can you help me?
- Ails you?
- There is mud and i can not get out
Aquest estan preparats, no dec ser el primer que ajuda. Treu una corda de dins del cotxe amb un ganxo a cada una de les puntes i es tira al terra buscant d’on poder estirar.
Tant ferro que hi ha i aquest del Toyota no els hi ha passat pel cap de ficar un trasto d’on poder estirar.
A falta de altres opcions, a la travessera del xassís que aguanta el bloc del motor.
- Pos avamba!!!
- I stretch and your accelerates slightly
- Ok
Amb les catiusques que porta com a calze, s’enfila cap al Lada...
- Ready?
- Let's go
A l’estrebada del Lada, surfejant sobre el fang, la fragoneta comença a avançar, buscant terra ferma on poder esbocar tota la potencia que els seus cavalls poden arribar a donar
D’aquesta manera i donant-li milions de gracies em pogut arribar a l’hangar càmping que hi ha al poble. Una instal•lació neta com una patena, la més neta que he vist mai i on l’amo s’ha interessat pel meu estat “sentimental”
- Traveling alone?
- Yeah, I'm single
- Here you could find a girl to accompany you on the trip
La mestressa li fot un ventallot pel seu atreviment, que les orelles li tremolen, mentre ell es trenca la caixa del riure.
- Women here there must be mucheitorsss, because I've been esperanteitor an hour for someone to help me take out the mud mi fragoneteitor.
1 comentari:
Lo del pont compartit amb el tren m'ha deixar garrativada en pensar que el tren te'l podies trobar de frente.
Quina emoció trobar-te tan a prop del Pol Sud, com un autèntic Scott.
Quin cangui aquests pollastres que comentes, com si fos la peli del Giscot.
Quines aventures...., sort que al final sempre hi ha una ànima caritativa....
La foto de l'arbre tombat m'ha impressionat i la de la roda m'ha encantat.
Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada