Auxiliiiiiiiiiiiii!!!! Socorroooooo!!! Heeeeeeelp!!!
 |
| Kahosan |
- M’he quedat sord!!! No sento res!!!
- No cullera, que ací no hi pitades-
- No?
- No!!!
- On estem?
- A Bangkok
I es que havent estat a l’Índia, no cal que et diguin que has sortit del país. El soroll, l’olor, el jalo, la neteja, el tràfic,etc, com diuen els il.luminatis, “la Índia es diferente” i el Jerónimo un piel roja.
 |
| A Kahosan o falsifiquen tot. |
Em arribat, després de pujar en una màquina voladora, que en lloc de reactors, tenia ventiladors a les ales. Petiiiiita!!! I apretadets em volat, però com diuen els entesos;
- Estos aviones, son más seguros que los reactores.
Tan em fa!!! Que van per l’aire i a sobre per terra, així no se que carai fan explicant-nos com funciona l'armilla salvavides???, Ja em diràs que fa aquest trasto si caus a sobre d’un hort, o l’estenedor de la Sra. María de Bangkok
Es la meva segona visita a Bangkok i així com a la Índia, ja vaig dir el que tenia que dir, Mira’ls aquests!!! No estan pas com els que vaig conèixer!!!
La ciutat es neta, els vehicles no toquen el clàxon ni encara que els apuntin amb una pistola (a comparació don vinc) i ah!!! molt important, se sent olor a... carn de vedella rostida!!!, de porc!!! De pollastre a la brasa!!!, no se sen olor ni a curri ni a masala ni a pixum(quin descans) i dels cotxes que circulaven quan vaig venir l’altre cop, em sembla que no en queda cap, tots nous, nous, però nous de trinca!!!
Caram amb els tai!!!
 |
| Una gravació |
Em passat un muntè de dies a Bangkok, em fet de tot. De guiris, de shopping, de mirons, d’avorrits.
I es que per treure el visat de Birmania-Myanmar, han trigat quatre dies per fer-lo. Podíem haver accelerat el procediment, previ pagament de uns dinerets més, però... també em descansat una estoneta i aclimatat a un altre ritme de vida, Què carai!!!
I Khaosan (pels amics Kansao) amunt, Khaosan avall, que es com un carrer de Salou en ple mes d’agost, tot ple de bars, que fiquen música a tota pastilla, birra per ací i per allà, guiris amb color cranc, masajitos baratitos, que són més una sobada de cames que un massatge en condicions, que si un dia al Pantip Plaza, un mega centre comercial de més de 1000 botigues d’electrònica i altres andròmines, que si el mercadito de Patpong, famós no pel mercat, si no perquè hi ha unes senyores que es dediquen a jugar amb pilotetes de tenis taula (ping-pong) i no pas amb pales, que si el Palau Reial, el Buda que esta tombat de Wat Pho i com no, el Chinatown, i es que els xinos tenen el seu racó a tots els llocs del Món i ven aviat a Lleida en tindrem un. 
De fet, quan jo era més mocós que ara, allí al carrer Cavallers i havia una zona que li deien el barrio Chino. Era massa petit i no recordo de que anava, però al temps i ja veureu que aquest son molts i la Terra es petita.
Però be, els tai, m’han sorprès molt agradablement i s’agraeix la ciutat neta, tot i que per trobar una paperera on deixar la brossa no es fàcil, cosa que encara diu més a favor seu, doncs se la guarden fins que troben l’oportunitat de desprendre’s d’ella
Una ciutat on pots anar fent, sense l’assetjament constant i pesat al que em estat sotmesos els dos mesos de la Índia.
I es veu que fa poquet, ha estat el cumple del rei, o sigui el Juanca U dels tais, que deu ser com una mena de Deu. Els carrers principals estant toooots plens de llumetes i fotos d’ell i de la seva dona, però fotos amb marc i tot, com els marcs del quadre del menjador de la casa de la padrina, sabeu? Doncs d’aquest estil.
El dia del seu cumple, es veu que va haver una mena de reunió al carrer i la majoria anaven vestits amb samarreta groga, Des de l’aire, el carrer semblà una paella.
Així que ja no os dono més la tabarra, que demà canviem de registre. Cap a Malàisia que hi falta gent. Diuen que s’han d’omplir les Petrones, que encara hi queda lloc. Doncs cap allà que anem. |
| Una xina protestant |
 |
| Eeeep!!! Si porta pantalons sota la mini!!! |
 |
| Pantip Plaza |
 |
| Barri xino |
 |
| La meliguera del Rama VIII |
 |
| El Rama VIII |
 |
| Se li veu un "testiiiculo" |
 | ||||
2 comentaris:
M'ha encantat l'inici del relat.
Ves per on a Lleida tenim un pont que s'assembla!!!
La foto del senyor dormint és divertidíssima.
La xineta suposo que us demanava diners per fer la foto oi?. I la foto de les documentacions, què fort així a la vista no?
Continua fent relats ilustrats, m'encanten!!
Una abraçada
jijijiji..... Óscar, això és com una telenovela que no t'enganxa!, deu ni dó però també el que comentes de que és més nèt tot ja està bé i sobretot el sentir oloretes de xixa no???? :) Perdona que hagi llegit tard l'aguaita, però més val que ho miri amb tranquilitat quan ho faig. Aixi em parteixo i em diverteix més. M'han fet gràcia moltes fotos i sobretot els comentaris. Disfruta Oscar que aquí no val la pena tornar almenys per ara! Molts petonets desde Lleida capital!.
Publica un comentari a l'entrada