Cagarà el tió a Tanah Rata?
Doncs no, ni caga ni saben el que es.
Ai senyor!! I com els explico que es el tió?
-You celebrate Christmas?
-Yes, of course. In my people, tonight, cagueitor el tió
-What the tió?
-Tió is a troqueitor en formeitor a... dog, and the childrens sing, and the tió cagueitor swets and others porquerieitors.
-Truth
-Yes, truth. For the glory of my mother
-One tronqueitor, cagueitor swets? Imposible
Imposible serà que entenguis això. Deixem-ho estar que encara sortirà el Messi
Un cop acabat el intent de difusió cultural català del dia, ací he vingut al que he vingut i vaig a fer un vol per Tanah Rata, un poblet, una mica més gran que Almacelles i que sembla Salou en Setmana Santa. I com avui es Nit Bona, em de celebrar-ho.
Curiosa la manera d’aquests, majoritàriament muslis, de celebrar aquesta nit.
Als voltants de les dotze de la nit, les birres buides omplen les taules de l’hotel, i comença el compte enrere
-Ten, nine, eight, seven, six, five, four, three, two, one. Oooooooooh!!! Merry Christmas!!!!
Esporàdics castells de focs. Quatre petardos per ací, unes cerveses per allà i atansar-se al foc que s’està millor.
Els malaisianos, que també fan festa aquests dies, han vingut en massa atrets per les plantacions de tè i maduixes, es a dir, més o menys a fer el mateix que feien els British quan eren colonos d’aquesta terra, a prendre la fresca i el tè
I es que Fa frescota, i a sobre llope. Això s’ha d’aguaitar!!!
Diuen que hi ha una florota, anomenada Rafflesia, que es com si fos d’Almenar, Així de gran!!! Oi que si Josep, perquè te’n facis una idea, es més gran que un porc.
Pos anem-hi!!!
Sota una pluja fina, tenint com a paraigua els arbres que hi ha durant el camí, dos hores després de travessar rius i acabar de mullar la poca roba que em queda eixuta, la bestia de flor.
Tot orgullós, el malaisino que ens dirigeix ens explica l’evolució de la floració d’aquest monstre. Com per regalar-li a la xicarrona un ram d’aquesta espècie!!!
L’expedició esta formada per;
Una búlgara, una sud-africana, una parella de no se pas on (dedicatòria especial) el David i jo mateix, perquè sinó, no os o podria explicar.
Podeu imaginar com es el camí?. Pendent i ple de fang, i aquest dos, no se’ls acut altra cosa que aparèixer amb xancles!!!
-Però on aneu així fills meus?
Val que no es una expedició a l’Everest, però no els veig cara de xerpes nepalis per anar amb el mateix calçat que utilitzen per fer les seves caminates.
-No problem.
-No problem? Pos endavant
El noi llarg com un Sant Pau i ella, no feia pinta de ser una esportista d’elit i així a estat.
-Your xancleitor, is enterradeitor en el fangueitor.
-Je, je, je!!!
L’avantatge d’anar amb xancles, es que els kets no se li han mullat i els mitjons tampoc, però més d’un cop han arrossegat el cul pel fang.
La guirigada, que això es el que es aquesta excursió, acaba amb la visita a un poblat indígena on ens faran una demostració de disparar amb una sarbatana.
-Casun l’olla!!! On son els indígenes? I el poblat?
-Mira don surten!!! Si això es un magatzem i aquest van vestits amb adidas i nike!!!
Val que no cal que surtin amb el taparabos i poca cosa més, però que vagin a fer-nos una demostració i vagin vestits com si anessin a la platja. En fi!!!
Xops de dalt a baix tornem a les trinxeres, a escalfar-nos una mica i a la ració recomanada per l’ O.M.S. de fideus amb verdures.
-Aquells parlen català!!!
-Em sembla que si, abans els he escoltat, però no estic segur.
I es que de catalans en surten per tot arreu. El Xavi de Campdevànol i la seva companya, tenen una agencia de viatges a Girona i estan de vacances. Ells també van intentar fer una volta al Món, però un accident de moto, els va obligar a tornar cap a Catalunya.
I ni Santa Claus ni Santa Perpetua de la Moguda, a les sabates, no han deixat res, i mira que els kets son nous, doncs res!!! Amb lo bo que he estat jo aquest any i a sobre, durant dos mesos he estat a la Índia. No val això per perdonar algun pecadet?
I sense torrons, ni figues, ni polvorons, ni langostinos, ni res de clasca, s’ha passat el dia de Nadal.
Però alguna cosa bona tenia que passar, no s’ha de perdre mai l’esperança
-Clinc clon!!!
El guaxap. Ací hi ha wifi per tot arreu, tots els restaurants a peu de carretera principal en tenen.
-Hola guapu!!! Quin es el nom del vostre hotel?
Els de Sant Cugat fan cap a Cameron.
-No recorde ara, però hi ha de mestressa una bruixa que no ens deixa entrar amb els kets i vol cobrar pel guifi.
Mentre prenem el cafè
-Muakissss, muakisss!!!
-Muakissss, muakisss
-Quan haveu arribat? On es el vostre hotel? Quants dies estareu ací? Que em trobeu a faltar?
Ka makus!!!! Els dos, eh!!!
-Gracies Santa Claus, no tornaré a dir res dolent de tu.
Demà bus cap a Georgetown, a veure qui fa el cap més gros.
2 comentaris:
Els teus relats, et fan viure els moments, i són tant divertits!!...
Veus com si que existeix Santa Claus?.
Disfruta de valent!!
Una abraçada
Hola Óscar!!! qué bo!!... mira que amb xancles amb tanta pluja!! quines relliscadetes deuries haver fet!! Però bueno, l'important és que has arribat sencer, i que el tió et va cagar un munt de waxpas que segur vas quedar colapsat!! :)
A veure per quant la pròxima aventura al blog! xulímes les explicacions amb les fotos!!. Petonets.
Publica un comentari a l'entrada