Ser el primer del poble (suposo) en rebre el nou any, es tota una responsabilitat. I per aquest moment tant important, que millor que anar cap a una illa “paradisíaca”
Amb la casa penjada a les costelles, a descobrir Món!!!.
Al la cabina fa un fred que pela. Sembla que en lloc d’anar a una illa tropical anem a Groenlàndia.
- Me’n vaig a la coberta. Ací no s’hi pot estar. Les puntes dels dits, se m’estan ficant lila.
Aquest vaixell es ple de guiris, amb la pell més blanca que un llençol de cotó.
- Ai senyor!!! Que ací toca el Sol de valent i sortireu com a cangrejos!!!
I es que en hi ha que no tenen espera ni coneixement, a la coberta del vaixell ja en hi ha que es fiquen el bikini i sobre la planxa de ferro, estirades com a llangardalls, acaparant tot el Sol, que sembla que es faci de nit i tot.
I fa patxoca això de Langkawi i una calor!!!
- Noi, per moure’ns ací, em de procurar-nos un vehicle. Aquests taxistes no tenen coneixement.
- Per ser una illa lliure d’impostos, Déu n’hi do!!!
No os podeu imaginar que controla el cotarro del comerç d’aquesta illa, que es com Andorra, xocolata, ràdios, càmeres de fotos, petit electrodomèstic, ordinadors, mòbils, colonies, botigues d’esport...Oi que no?
Doncs els xinos!!!
Al detràs de cada taulell, una ma de xinos treuen el cap, com si fossin putxinel•lis tocant el violí.
- Boss. How i can “selve”
I es que els xinos no pronuncien al “R” ni en angles.
- Thanks. I’m just looking –
I també hi ha força “muslis”. Resulta curiós veure-les banyar-se totes vestides, fins amb el mocador a la closca. Quina feinada, nedar amb tanta roba!!! I canviar-se després i tornar a casa amb una bossa de roba molla, que deu pesar més que la meva motxilla!!!
I com va passar a Tanah Rata... el guachapi entra en acció;
- Ieeeep!!!
- Epa!!!
- Acabem d’arribar a l’hotel!!! Lo de Chenang està al quinto pino, no?
- Ací de pinos... serà fàcil contar-los, lo difícil, trobar-los
- La de l’hotel ens ha dit que anem a un lloc que es diu T-shop o algo així.
- Si, si. Es on l’he llogat jo, però segur que a tu t’ho fan més barat.
El Joan i l’Èlia apareixen per Langkawi!!!
- Òscarrrrrr!!! Estem al Manonals de Chenang Beach. On pares?
- Bon dia xics!!! Acabo d’afaitar-me i surto ara
- Em quedat a les 9:30 amb el noi aquest al Manonals
I el noi aquest, allí, com un clau, puntual. El Vicent.
Funcionari de presons, nascut a Murcia i amb ascendent catalana, ha sobreviscut a la pressió mediàtica d’espanyistan a Múrcia i parla català. Això si, la llengua de l’imperi amb accent murcià.
- Vicent, porta’m el cendrer!!!
I moto cap ací, moto cap allà;
- On parem nois?
- Anem a la platja?
- Pos anem!!!
I com a senyors. El que fa tenir la pell blanca!!! Em deixat les burres aparcades al pàrking i ens em colat en un reeeesort de traca i mocador.
La majoria de les platges son privades, però com això de la propietat de la platja es una cosa que no entenem massa, cap a dins que hi falta gent.
- On trons es ací la platja?
- Això es més gran que Almacelles!!!
- Amb el que paguen aquest per una nit, nosaltres en tenim per un mes de guesthouses!!!
- No mireu i si ens creuem amb algú, ensenyeu les dents, com la Pantoja i good mornig.
Sol ens va faltar ficar-nos al menjador i carregar la factura en una de les casetes del resort. Serà que em faig vell, que ja no em veig en cor de fer-ho ara. Llàstima!!!
La platja, neeeta com la taula de Nadal!!! Les hamaques, blaaanques com la llet i els personatges que les ocupen, més estirats que una goma pollastrera!!!
Tot i el cante que fèiem en aquest lloc, tirats per la sorra i una mica apartadets, en ficat els peus i la resta del cos, dintre de l’aigua oceànica per últim cop aquest any.
I amb les millors robes que hi ha a la motxi, cap al sopar de fi d’any.
I quin sopar!!!. Quan os haveu gastat vosaltres? Segur que amb el que em pagat del sopar dels quatre, no paguem ni un tovalló de paper dels que hi ha a les vostres taules.
A euro i mig per cap!!! Si, si, heu llegit be. Euro i mig. Un plat de fideus amb gambes i una Poca-Loca. El sopar de fi d’any més barat de tota la meva història!!!
I a Langkawi, lo de les campanades i el raïm, no saben ni para que es.
Tothom a la platja!!!
Fogueres, globus de paper, que bonico!!! De nit, tot el cel ple de globus de paper enlairant-se.
- HAPPY NEW YEAR!!! (Crit general)
Joan i Èlia
- Bon any!!! Muakiss, muakiss, requetemuakiss!!!
L’Èlia i jo
- Bon any!!! Sniff, sniff. Muakiss, muakisss
El Joan i el Vicent
- Bon any!!! Muakiss, muakiss
El Joan i jo
- Bon any!!! Sniff, sniff. Muakiss, muakisss
L’Èlia i el Vicent
- Bon any!!! Muakiss, muakiss
El Vicent i jo
- Bon any!!! Muakiss, muakisss
I es que aquesta nit, et petoneges amb tot el Món
Cumbaias, asseguts al terra al voltant d’una foguera, mirant al cel amb cara d’orgasme o plena satisfacció. Ves a saber, com es fosc!!!
Altres mes esverats,
- Que això es un incendi!!! Amb la calor que fa a qui se li acudeix encendre l’ infern?
En hi ha que a aquestes alçades, no saben si estan a aquest any o l’any passat.
I es que al final, jo tampoc no se a quin any estic.
A les set de la matinada, connexió amb la capital de Ponent.
Les tates, els cuñaus, els “angelets”, sniff, sniff!!!.
Farts com a lladres s’han ficat, en hi ha que estan a punt de rebentar i poden caure de la butaca pels dos cantons al mateix temps.
- Que estoy engordando, para cuando me quede en paro y no pueda comer.
I unes hores més tard, connexió Santa Marta. A ritme de ballenato i altres músiques, la música que no falti, arriba el nou any per a la Ninette i els seus compatriotes.
Pues ja que no hi ha manera de dormir, cap a la platja
I com en els millors temps...
- Zasca!!!
Una pilota de vòlei a arribat als meus peus i amb depuradíssima tècnica a les mans de qui la venia a buscar.
- Want to play on ur team?
- I thought there were going to ask me nunqueitor.
Tot blanquet jo, al mig de quatre sudanesos, que no sé com coi han vingut a parar ací, (deuen ser fills dels amos del pais) fins que ja les piernes mi han hecho higo. Quatre sets seguits i jugant de tres tota l’estona i a sobre fent de pringat, col•locant. Però ha estat impressionant. Quina emoció!!!. Tornar a sentir la pilota entre els dits, clavar-li “gorros” a l’escandinau d’un dels altres equips... sniff, sniff!!! Qui pogués tornar a aquells temps de l’.A.R.C.A, on al capellà li vam robar tota la clientela de la missa de les dotze de diumenge.
I amb molt bon regust i el cos per entrar a l U.V.I. canvi de país. Petit, petit, però una xapa més al passaport.
- Singapur!!! Apartarsu que vaig!!!
1 comentari:
Quines vivències noi!!
El món és un espectacle!!!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada