Kuala Lumpur – Malàisia 21,22, 23 desembre 2012

Wifi, wifi, wifi!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

Gairebé em penjo!!!

Renoi!!! Per tot arreu.

Des de l’arribada a l’aeroport, la maquina ha començat a vomitar guaxaps.

-No pot ser!!!-

-Què no pot ser?

-Acabo de rebre un guaxap

-Oh no!!! Mon Dieu!!! Això xusque?

-Que si xusque i a tota metxa!!!

Tailàndia ja va ser un pas endavant pel que fa a les comunicacions. La velocitat de la Índia ha quedat mooooolt lluny 

Amb pena ens fiquem al tren que ens porta de l’aeroport a la KLIA Expres, però... dins del tren i en marxa HI HA GUIFIIIII!!!!

- Òscaaaaaaar! (Barreja d’angles de Canadà i del Vallès) Estem al tren de camí a la KL Sentral

El Joan i l’Èlia son a un tren que va davant del nostre. Quines coses, no?

Ni sabien a quina hora l’avió arribava a Kuala Lumpur i ens separen deu minuts de tren

-Que rebonicos que esteu!!! Mua, mua i requetemua!!! I esteu canviant la pells com els llangardaixos!!!

- Les Maldives son el paradis!!!-

-Hola guapu!!! Com estàs?

-Be, be.

I així, després de la curta trobada, quedem per sopar i petar la xerrada d’ací unes hores.

I es que això de Kuala Lumpur te una mole de ciment de 452 metres, 9 metres més que l’Empire State. Es tracta de les Petrona Towers, per a la família “Las poltronas”

Primera impressió? Bueno, no estan mal. Però a mi, m’agrada molt més l’Empire.

A “Les Poltrones” ni ha estat el King Kong, ni hi ha cap veí que s’anomeni Barrios, ni van estar fetes en època de depressió a ritme de un pis per dia i que per nou cochinos metres, siguin més altes que l’Empire?, Es com si un que fa metre vuitanta dos, es fica de puntetes per semblar més alt que jo.

Però be, s’ha d’anar a veure-les i poder rajar amb coneixement de causa.

A les plantes de sota, hi ha un megacentre comercial on fins i tot hi ha una delegació de l’Amancio. Si, si, un Zara!!! Més bonico!!! 

Ple de mores amb els mocadors al cap i comprant roba compulsivament.

Per a què dimonis volen aquestes robes? Per ficar-se la sotana a sobre?

Que a fe de Món, aquesta roba no deu de veure el Sol només que per eixugar-se quan surt de la rentadora

Doncs ací amb la calorota que fa, més els estaria anar sense res sota, que deuen criar xampinyons i rovellons a camionades.

Escaparadó de Cal Amacio

-Què carai fan aquestes ara?

-Nuse.

-Es fan fotos amb el Pare Noel?

-No pot ser!!! 

Entregant-li les cartes a Santa Claus, nens que les seves mares van vestides segons mana el Coran. Alucina vecina!!!. Jo penso, que com es per demanar, doncs tan val qui sigui, no?

Així que un cop caminat per tooooot el centre, esquivant centres comercials, línies de metro i gratacels em arribat al Taman Tasik Perdana. De gran, com la finca del Saldoni, però sense gallines. Amb un llac, amb les seves barquetes i pontets, una gàbia de papallones, un altra de moixons i un auditori amb dues viseres per tapar el seients del públic i l’escenari, que fan patxoca.

De camí al l’auditori, ves que avui deu ser el dia de les bodes. Fins a tres parelles ens em trobat, intentant ficar bona cara i bona pose, per immortalitzar, en un feix de bits i megapixels, es a dir, fotos. tant gran dia en les seves vides

I vet ací que ens em trobat amb una orquestra, de corda, vent i percussió, que han acompanyat a una xicota que canta amb tota l’ànima i a la que he metrallat amb unes 400 fotos, des de un lloc privilegiat. A peu d’escenari!!! Com els professionals!!!

Trobant-me en lloc tant discret, amagat a les escales que donen accés per no distreure al públic assistent, ha arribat el moment en que el guaperas presentador de l’acte...

-Where you from?

Quina pregunta més original, aquest tio val!!!

-D’ Almacelles.

-??? (Cara de ni saber com reproduir el so Almacelles)

-Almacelles, is a villageitor of Segrià

-???

-Catalunya, today a provincietor of Espanyistan

-??? (Canvia la cara, per la d’enviar-me a fer punyeteitors)

-

-Barcelona

-Ah!!! Barcelona. Mesi, Xavi, Iniesta...

-Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchón

Que el tio em dona l’alineació complerta!!!

-Celebrate a Christmas?

-Of course!!! Have you seen my face? I’m here in representation of Santa Claus!!!

-Welcome.

-Porteitor god, sino, i envieitor your regaleitors a otreitor boi, ok?

I no he pogut evitar lo inevitable, que per situar Almacelles, Lleida o Catalunya al mapa de les molleres dels asiàtics, sempre em d’acabar parlant d’aquest milionaris de la pilota.

Avamba!!! Que demà caga el tió!!!

El Dustin Hoffman de KL

Una boda

Prêt-à-porter

Dos bodes

Tres bodes