Surabaya 6 de gener de 2012 Melang 7, 8 de gener de 2013 Illa de Java - Indonèsia

 La frustració del Bromo

- Que no calia tant. Que nosaltres som molt senzillets!!!

Com si no m’entenguessin fiquen cara.

- Au!!! Tanqueu l’aixeta, que l’aigua no es pot malgastar, que demà os farà falta i a veure que fem, d’acord?

Doncs ni tancar l’aixeta, ni intencions que se’ls veu. Tant organitzat ho portem que ens em plantat a Indonèsia, en plena època de monsons. Pels que no os enrecordeu de les classes de geografia, resumiré, es el mes que mes plou de tot l’any i ho fa cada dia!!! Li recomanaria al Francesc Baltasar, ex-conseller de la Generalitat, que en lloc de pregar, fes una volteta per eixa terreta i preguntés avore com s’ho fan.

Tanta aigua portem a sobre del cos, que la pobra senyora Dyana, propietària de l’hotel Da Rifi Hostel Jl. Duku II /190, Pondok Candra Indah, Surabaya, http://www.darifi.hostel.com/ ens ha preguntat si teníem gana, i tal com diu a la seva web, ens ha preparat un plat d’arròs, que en feia de temps que no en menjava, amb pollastre i d’això, escolteu be, d’això, no ens ha cobrat res, com també diu en la seva web. Ara no feu tots el golafre i aneu a aquest hotel a viure la resta de l’any per un plat,eh!!! Que més d’un mel conec!!!

Aquesta dona, es com una mare, pendent de qualsevol necessitat que puguis tenir i solucionadora del dubtes i una excel•lent guia d’informació.

Resumint, la millor anfitriona que he tingut fins el moment de bon tros.

I que te Surabaya perquè em trobi ací?

Un aeroport on els vols per arribar a Indonèsia son més barats. 

D’acord? 

Es el mateix que podria dir un esquiador rus o anglès d’Alguaire o d’Almacelles o de Lleida.

Així que des de aquesta magnifica ciutat, agafem un borreguero de categoria i cap a Melang.

Melang?, Si, si, Melang.

Renten la roba a les laundry service, a 0,25 € el quilo!!! Que no em compro un altra rentadora i la vinc a rentar ací. 

Ademés, te la donen planxadeta i en una borsa, que quan l’obres... Ummmm!!! Fa una oloreta!!! Malaguanyada, ha anat a parar a la motxi i ja fa olor a lo que fa olor la motxi, com diu la tieta María Elena. Hueles a pobre!!!

Que en soc de rarot, eh? Anar a Indonèsia per això.

Nooooooooo. Aquest poble, es una de les bases per anar a veure un volcà, concretament el Bromo.

I vaja broma la del Bromo, que ens em pegat la matinada per no veure res.

La pala de la secla ha estat oberta des de primera hora del mati, i a sobre, hauran interpretat que no en teníem prou amb l’aigua i ens han obsequiat amb un vent, un fred i una boira, que pensava que estava a Almacelles. 

Quin oratge!!!

Però com soc de poble, poble, no m’espantaré per quatre gotes, per molt mala folla que portin. No senyors!!!.

Així que encara tota la roba te el grau d’humitat òptim per planxar, em fico el meu “Quechula” i a conquerir muntanya.

Aigua per tot arreu, rierols que baixen i s’emporten tot el que troben. Es veu, que es el que jo no he pogut veure, que això del Bromo, es un paisatge com la Lluna.

M’ho he de creure i punt.

Compartint vehicle amb tres angloparlants, el recorrido passa per una cataractes i unes pedres (temple)

- We are going to see the falls?

- Waterfalls? Més water? No gracieitors. I have had enough water for today.

I vosaltres també, que de tanta aigua tinc les articulacions arrovellades