Vientiane 12, 13, 14 de març – Phonsavan 15 de març 2013.

Buenu, buenu, buenu!!!

Ha estat majo lo del Bolaven Plateau, però... ja ha terminat!!!. A un altra cos, maripós.

Les amotos, la polseguera, els autòctons, les vaques, les aranyes... tornem cap a la civilització.

I la millor manera de celebrar-ho es... tara tachin tachinnnn!!!

Agafar un bus nocturn!!!

Si, estimada parròquia. I es que els busos d’ací, porten un enllumenat que pot ser l’enveja de qualsevol discoteca de l’època Travoltera. Fins i tot puc dir, per la lluminària, que semblen casetes ambulants de senyores que fumen i et parlen de tu.

Així que tots cinc, com una família que comença les vacances d’estiu, amb tots els fardos a les costelles, cap al bus llitera que la nit promet.

Afincats a la segona graderia, fondo nord del bus, es planteja la següent equació;

ÈliaJoan+MireiaDavid+JoX = 3sleepbeds

JoX = 3sleepsbeds–ÈliaJoan–MireiaDavid

X = (3sleepsbeds – ÈliaJoan – MireiaDavid) / Jo

Un cop fetes les operacions pertinents la solució es...

X = LaocasitoBoy

El LaocasitoBoy, com si jugues a camp contrari. No ha dit ni piu en tota la nit. Encastat contra el vidre, gairebé ni ha respirat i mireu que fins i tot li hem donat unes pastetes, perquè tan poqueta cosa, mereix créixer.

Vientiane, capital de Laos, es un poble gran i tranquil•let. Però no patiu, que ja estem ací nosaltres per alterar la pau.

I es curiós, els iankis de USA, els van donar uns quants sacs de ciment per que fessin un aeroport. Es veu que els laocasitos, van estimar que amb aquells sacs, pos que per un aeroport no els hi donae. Com tampoc era qüestió de retornar el material, van pensar...

- What can we do with this?

- A freeway.

- No, is not enough.

- A hospital

- No, that's enough

- Idea! Make a triumphal arch

Dit i fet, amb un parell d’allonses, el que es tenia que construir un aeroport, els laocasitos van plantar un tronxo arc de triomf al mig d’una avinguda i així d’amples es van quedar.

El que no se, es la cara dels iankis al saber que havien fet amb els sacs de Portland.

I passejant amunt i avall, quan es fa fosc...

- Renoi!!! Quines femelles!!!

- Femelles?

- Que vols dir?

- Això son femelles amb sorpresa, no veus la veu de gat que tenen?

- Osti!!!

El carrer del nostre xamiso, es força animat de nit. Un munté de ladybois remenen les seves estructures de punta a punta de carrer buscant un espònsor.

Total, que ja tenim el que em vingut a buscar ací, el nostre visat per a Vietnam i ja podem fotre el camp.

El plans es divideixen, momentàniament. La Mireia i el David fan cap a Luang Prabang i els santcugatencs i jo cap a Phonsavan, a veure pedres i bombes.

Ens tornarem a trobar tots a Luang, on també hi son els suc de coco, el Adrià i la Marta http://sucdecoco-cat.blogspot.com/

Dec fer molt mala olor, la laocasito que m’ha tocat de companya a la llitera, ha aixecat el cul, tan bon punt ha comprovat que el número del meu bitllet coincidia amb la plaça lliure que hi ha al seu cantó.

Millor. Com hi ha places de sobra, més ample, perquè això més que una llitera sembla una camilla d’hospital del tercer món

Altra nit de bus llitera i de matinada, ens deixen a la bus-station, com es habitual al un descampat, a uns kilòmetres de la ciutat.

I be, a veure bombes i jarres.

Es veu que això de les jarres, encara no saben ni qui, ni com, ni perquè les van fer.

Escampades pel mig dels forats de les bombes que van tirar els USA, resulta curiós de veure.

Com no, acabant de decorar l’escenari, els xinorris donen la seva particular nota de color.

Corrent amb les motos, per la campinya laocasitenca...

- Em punxat!!!

- El què? Lo gomàtic? Casun!!!

- I ara, on arreglem això?

- En una carnisseria?

- No en he vist cap

- Pos... un fuster?

- Tampoc en he vist

- I si provem en un d’aquest que venen gasolina a granel?

- Vale, però com ens cobrin molt, vaig així amb la moto fins al poble, total estem a uns 30 kilòmetres

La roda!!! Recosida tres vegades i amb un parxes de pena. Que no es que hagi punxat, es que un dels parxes ha fet figa i per allí l’aire torna a l’atmosfera.

Total que em acabat la jornada amb els dipòsits de gasolina gairebé plens.

I... l’espavilat que ens ha llogat les motos, vol acabar de fer negoci amb nosaltres. Però... no sap amb qui es juga els quartos. Els de Sant Cugat, son duuuuurs com a les pedres del monestir del seu poble i aquest individuo, no sap que tenim certa experiència en revendre tota mena de productes, especialment gasolina.

Dit i fet.

Un cop feta la primera extracció de gasolina utilitzant tècnica MacGyver, l’Èlia, s’arromanga la samarreta i...

- Peeeeeetrol!!! Peeeetrol!!! I sell cheeeeeap petrol!!! One litreitor 10.000 laoxismeitors

Ya ta!!!

Ja podem tornar les motos amb gasolina justa per encendre un cigarro.

- Que, monstrueitor. Tas quedat amb dos palmeitors de nose, eh??

Apa, a dormir, que demà tenim retrobament i dels grans a Luang Prabang

Ah!! Si voleu saber la versió real, mireu a;

http://www.voltantpelmon.com/2013/03/13/vientiane-la-tranquila-capital-de-laos/

http://www.voltantpelmon.com/2013/03/14/dia-de-temples-a-vientiane/

http://www.voltantpelmon.com/2013/03/15/phonsavan-la-ciudad-de-las-jarras/

http://pasaporteymochila.com/vientiane-entre-budas-y-templos/