Tot
i lo grans i fets a tot que estem, avui ens han caigut llagrimetes i mocs.
Ja veieu quina ximpleria, tots cinc un cop fet el cim em esclatat d'emoció i l'agua queia per les nostres cares com si fóssim Magadalenes.
 |
| Aquest ha fet trampa, ha pujat amb un 4x4 |
Nois,
traieu l’estelada, Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena, punys en
l’aire, la bola del Món del Joan i l’Èlia, que s’han trobat a lo Pretty Woman,
(que bonico, sniff, sniff) els israelianos, els xinorris, els de la Merkel,, en
hi ha per triar... que no os o podeu imaginar. Per ser que els albergs tenen
capacitat per 120 persones, no se pas d’on ha sortit tanta gent.
-Jo
vull una foto ací!!!-
-I
jo també-
Fiqueu
ordre que hi ha llista d’espera.
Això
es com si fos la nit de cap d’any
La
Marion i el seu marit, del país de la Merkel, també han arribat. Son dos
professors que gaudeixen d’un any sabàtic. D’això en dic jo aplicar mesures
d’austeritat.
Ella
se’n recorda de la meva arribada al Tilicho, de lo fotut que em va veure i com
em queia el moc. Senyora entranyable. Tots els meus respectes i més endavant ja
li enviaré dades per que pugui fer el Camí de Sant Jaume, tal i com vam quedar.
El
Galder deposità sota una pedra la foto que duia amb el seu avi. Així, d’aquesta
manera li ha fet un homenatge i feta realitat la promesa que li va fer de pujar
un dia a més de 5000 metres sobre el nivell del mar.
I
després d’una pujada, què toca? Efectivament, sou llestos eh punyeteros???,
baixada. |
| Aquesta a la moxilla, farà cap al menjador de G.P. de R. |
Als
menys, esglaons no en em trobat, però ha estat un descens brutal on em
descobert, després de tants dies de pujada, nous bocins de carn del nostre cos.
I
tot i ser baixada Muktinath no arriba mai caram!!!
-Vamos
a ver este hotel a ver cuanto cuesta-
Res
que el tio no baixa del ruc. Clar, com te un premi de no se que d’Àsia, va de
sobrat.
-Doncs
adeu siau!!!-
Aguaita
quin colorido te aquest. Hostel Bob Marley. Je, je, je, amb la plantes verdes
de cinc fulles per branca que hi ha ací, ves a saber que deu haver ací.
Dons
si el títol promet, la pinta de l’amo, no os la perdeu. Amb una faldilla, les
ungles dels peus i les mans pintades de colors diferents, amb un mocador al
cap... Travelo segur!!!
-Esto
tiene muy buena pinta, no???-
-Pues
si, majo si es. A ver cuanto pide el sujeto este?-
Ens
em fet uns negociadors de primera. Total, a dormir de franc, a canvi de menjar.
Mol be i a sobre, aigua calenta les 24 hores, i a sobre està molt net.
Pues
padentro (tojunto)
Aquesta
tarda, a gaudir, em de celebrar la gesta aconseguida i o farem amb.... tatata
tachin!!!! Amb unes birrotes de les del país que son de gairebé 700 cc. Toma
ya!!!
A
mi que me les portin prop de l’habitació si no hi ha ningú que em fiqui al
llit, que jo amb un quart d’aquestes, ja faig.
I
així de satisfet i calentet (amb estufa de butà) a fer nonones que demà serà un
altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada