Dilluns 01 d’octubre Manang (3540 m) a Letdar (4200 m)

I a 4200 metre d’alçada ja em arribat.

-Carai!!! Ací ens o passarem força be-

La Saira fa més bulto que aquest poble. “Ambientasso!!!”

-          Doncs a la dutxa, que els alerons canten-

El que ens han ofert per dutxar-nos es una manguera a peu de camí.

Així que em remullat les nostres cansalades a 4200 m. Amb aigua “del tiempo”

-          I ara? L’helicòpter del RAC?-

-          Amb aquesta polseguera ens embrutarà tota la bugada, Catxis!!!-

Aquest estonianos no som com els d’abans, molt porter, molta infraestructura, molta pijeria, molts dòlars, però a l’hora de caminar... total que en ha carregat a dos i cap a Kathmandu, que estareu més calentets.

Fa un fred que pela i el vent bufa que els pernils s’assequen amb dos dies.

Pel que veig, som els més nets o el més rucs de tota la collada que arribà darrera nostre. No en he vist a cap passar per la manguera.

Aquesta nit, tot apunta que farà falta contacte per no quedar congelats així que es hora de demanar-li al “boos” una manta pollera, que Déu n'hi do com pesa, més que calent crec que demà em llevaré baldat.

I ara, no en hi ha prou? Nois que es fica a ploure. Com si no hagués altres moments durant el trekk, comença el més difícil i l’aigua ens ve a sobre.

-Nennnnnn, enchufa l’estufa renoi!!! Que no falti clafoll!!!-

No se com ho farà, perquè de llenya ací, no se’n veu i la poca que hi ha, amb la pluja es molla.

Aguaita que ve amb la gasolina!!! A veure si sortirem tots volant?? Que jo al Pass i tinc intencions de arribar a peu, no pas per aire!!!

Si el fum escalfes, estaríem en triquini, no hi ha manera i l’estoniano fica fil a l’agulla i el nas a l’estufa.

On va esto nène? Si no sap ni on te “lojete” com ha de saber com funciona una màquina d’estes?

Efectivament, per sort l’autòcton se’n adona i torna amb la gasolina a fer un segon intent.

Abans de que hi hagi una desgracia, cap a llit que demà serà un altre dia.