dijous, 18 d’octubre del 2012

Dissabte 6 octubre 2012 Tatopani (1200 m) a Ghorepani (2870 m)



I ja hi tornem a ser!!!
Os pensàveu que ho teníem tot pujat? Doncs no, avui toca recuperar 1670 metres que demà em de veure la sortida del Sol des de el Poon Hill (3200 m). Ves quina mania, pos (si, si, pos) que no surt igual que a tot arreu?
Farrrrrrrrrts!! Amunt!!!
Si fins ara no em vist prous esglaons, de tota mida, materials, alçada, color, etc. etc. etc. avui em acabat de fer el catàleg sencer.
 6 hores !!! si, si, 6 hores pujant i bufant, suant la poca cansalada que ens queda sota un Sol “quetetorras”, però al final ho em aconseguit i sense ajuda externa i no com aquest boci de greix arribat, en altres temps, de les terres de l’altre cantó del telò d’acer que ha necessitat esllomar a tres someres i cinc Harry porters per arribar al mateix lloc que nosaltres.
Bufades i bufades, suors i suors, però això si, toooooot molt “maku”!!!.
Per acabar la jornada esportiva. Mira que hi ha hotels en aquest poble, i que es troben a peu de carrer, Que nooooo!!! Que em anat a buscar el que es troba més amunt. Si senyor, amb dos dellonses!!!
I tu!!! Que fas ací?? Para conte a veure si et caurà la pistoleta!!
-Vinga noi,m que em toca el meu torn a la shower i soc l’últim. No se si endur-me una cadira i seure.-
-No cal,  pots seure a la tassa del Roca i rentar-te al mateix temps-
Doncs de conya, a veure si em recupero una mica. No em penso moure ni encara que vingui la benemèrita amb el xarol nou.









Pobra somera!!!







-Toc, toc,toc!!!-
-M’estic dutxant!!!
Carai, no fa ni un minut que soc dins, no m’ha donat temps ni de treure’m el que em tapa les vergonyes.
-Toc, toc, toc!!!- Aquest vol tirar la porta a terra.
-Cagon tot el que es mou al cel i la terra!!!-
Qui deu ser aquest tanoca?
-Què vols... senyora? Es el meu torn i ademés, què no saps llegir? Ací fica MENNNNNNNN-
-Excusez moi monsieur-
- Excusez moi!!!, Au!!! Tira i deixa’m en pau que encara et fumbré un mastegot que t’enviaré a la velocitat de la llum a la ciutat de l' idem - 
I am la panxeta ven farcideta, abans d’anar a mimir, ens quedem una estoneta, tots juntets a la llum de les espelmes al voltant de l’estufa de llenya, esperant agafar un excés de temperatura que ens permeti ficar-nos al sac, que ves a saber com estarà.
Na niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!!











Els seguidors més refinats, podeu veure una versió més "nice" a;

1 comentari:

Roser Sebastián ha dit...

Quines aventures, quins llocs...
Quina cara d'ensurt que té el nenet! Potser li va semblar que enlloc d'una càmera era una metralleta.