Benvolgut diari
Quina pena!!!
Qui l’ha vist i qui el veu!!! Em penedeixo de haver-hi anat, millor haver estat recordar-lo tal i com el vaig veure fa uns quinze anys.
Pintura blanca sobre la pedra vermella i on no toca, sense respectar les pintures originals que hi ha en alguns arcs, rajoles aixecades, les incrustacions de pedra sobre el marbre arrencades, el sostre de fusta que cau a bocins, cap de les fonts en funcionament, i d’aigua ni somiar-ho, les tuberies al descobert i aixecades, un autèntic desastre.
-Pero como teneis estoasí?
-Por aquí pasa mucha gente todos los días-
Ja veus!!!
-Esto no es excusa, es vuestra casa y vosotros vereis que es lo que haceis-
-Los políticos- em diu

Y es queda amb un somriure de... diguis el que vulguis que nosaltres fem el que ens convé.
-David, agafa’m que me’l menjo-
-Deixa’l estar-
Perquè a sobre, el detall de l’entrada ja ens ha ficat calents, que ja ho estem des que ahir al Galder li van robar el seu Iphone, no tan per el preu, que també podria ser, si no pel següent;
Els indis, paguen 10 rupies, els turistes com nosaltres 250 rupies. Clar, algú dirà, es lo just perquè durant molts anys els vam estar explotant i espoliant (ja ho he escoltat més d’una vegada). Dons no, no, no!!!, Ni jo vaig explotar a ningú ni molt menys espoliar. Qui espolia , sota el meu punt de vista, no som precisament nosaltres i no bull entrar en altres temes com per exemple ajudar o mantenir.
-Ahora de esto se encarga la UNESCO-


-I ara que fem, el Galder es al llit amb febre, ves a saber que deu tenir-
-Em de mirar com sortir de Delhi per anar a Risikesh-
-Pos anem cap a la Delhi Railway Station-
Si treure un bitllet de tren a Xina era tota una aventura, ací, encara no he trobat l’adjectiu que ho defineixi.

-Hello-
-Hello-
-Were are you?-
-I’m Català-
Qui fica cara de poker, qui diu;
Com si el Messi hagués nascut al Almacelles!!!
-Listen to me, not bussines-
Però si que “business”, tard o d’hora.
-500 rupis-
-Au ves a plantar un pi a la via!!!-
Les guixetes son per els autòctons i als foreigners ens toca anar a Tourist Information Bureau

En arribar a l’hotel, el “fumeta-manager” ens fot la bronca, perquè teníem que haver deixat rooooom a les dotze.
-You are craizy-
-Yo crazy? Tu crazy-

-Pos anem a treure el bitllets per demà-
Cap a la Tourist Information Bureau
-Apa, anem a jugar al joc del canvi de cadira-

No ha estat un dia brillant. Que hi farem.

1 comentari:
Quina llàstima....
Publica un comentari a l'entrada