5, 6, 7 de novembre Rishikesh-Hapur-Agra

Artista de la truita a la francesa

Al alba y con viento de poniente... com va dir aquell gloriós Ministre de Defensa del Govern Espanyol, em fet dos grups per intentar sortir de Rishikesh.

La Galdermoto i la Davidmoto amb el seu soroll han començat a despertar a tothom que es trobava al seu pas, amb l’ intenció de endevinar si les màquines eren a punt.

A l’hora, més o menys un sms ens ha tret de dubtes.

-Todo perfecto... estamos un poco antes de donde se paró el primer dia dime cuando veas el sms-

I li he dit.

-Visto. Salimos ya!!!-

I més contents que unes castanyuelas (procés de egpanylitsación) em avançat com mai pels carrers de aquesta estimada ciutat fins deixar-la enrere.

Conduir per la Índia no es fàcil i fer-ho amb una moto qui com a molt a portat un Vespino, no os ho podeu imaginar.

Comité de benvinguda

Per l’esquerra, amb un moto de l’any de la María castanya, amb el canvi de marxes al peu dret, el freno a l’esquerre, l’embrague a la esquerra i el freno davanter a la dreta... els indios que surten com a tals, o sigui fent lo indio, les mules, les bicis, les altres motos, cotxes, els killers dels autocars i camions, que no respecten ni a la seva mare, un embolic de tres parells de nassos que no arregla ni el 7e. de cavalleria.

Així, amb totes aquestes emocions em pogut arribar a Hapur i fer nit en una habitació comuna per a tots cinc.

Buscant patrocini a lo índio

I es que aquest gall, cada dia canta més d’hora.

-Jo no em vull aixecar-

-Amunt, que dormiu més que el ciment-

-Però si son dos quarts de sis-

-Per això mateix, ja portem un retard de mitja hora-

A les fosques, com els lladres, les llaunes amb rodes comencen a fer soroll pels carrers buits de Hapur buscant una gasolinera on omplir-los-hi els estomacs.

Avui em d’arribar a Agra, on hi ha una de les set meravelles del Món, el Taj Mahal.

-Apa nois que tenim una bona tirada-

-Caram!!! Aquesta carretera, no valdria ni com al pitjor dels camins del meu poble!!!

I es que aquest indios, van a la seva punyetera bola. Trams d’autopista on et trobes camions, tractors que venen de cara, tant per un carril com per un altre, que necessites més ulls que la càmera del Google Street View

Tant així que m’he encastat en un munt de sacs de patates que duia un tractor, que s’ha creuat i no he pogut fer res per aturar-me.

I el tipus, ha baixat del tractor, ha mirat la moto i ha donat mig tomb!!!

-Me cagon tot el que t’aguanta!!! Què no tens ulls imbecil de merda???-

Em trobo davant d’un munté de indios que em miren, uns riuen, i com soc l’últim de la fila estic tot sol.

No he pogut aguantar-me. He corregut darrera d’ell i la hi he fomunt  una empenta.

Lo més bo de tot això es que ell, no ha fet ni intencions de respondre l’agressió.

No se quant de temps ha passat, a mi m’assembla’t una eternitat fins que ha arribat el Galder i ha vist que el faro de la moto embotit.

-Qué te ha pasado?-

-Este tipo, que se me ha cruzado y no he tenido tiempo de frenar y me he golpeado contra los sacos de patatas-

-Quien es el mindundi ?-

-El de la camisa azul y blanca-

No he pogut aguantar-me i li he fomut un altra empenta que aquest cop a anat a parar per terra i tot i així, per segon cop, no ha respòs.

Però si que ho ha fet un dels 1.200 milions de indios que hi ha en aquest país-

-Eh, eh!!! Auaflaj ñafosnm do afadf,adoo!!!-

-Què??? Aquest tipus es un assassí!!! I si em mata per no mirar per on va, què? Eh!! Què? Què? Què?-

-Tranquilizate Òscar-

-No me tranquilizo ni con un camión de Valiums-

Com ací no hi ha ni Deu ni autoritat que es presenti, envoltats de indios per tot arreu, que miren, toquen, pregunta, riuen, fotem el camp.

I be, arribem a Agra feits pols i de moment no observem cap incidendia més.

Total, demà de visita al Taj.

Per no perdre les bones costums, ens llevem a les cinc del matí per veure el “sunrises”

I tot i que fa fresqueta, trobem la manera d’escalfar-nos de bona manera.

Quin poc respecte tenen en aquest país pels turistes

Fins al monyo de tanta igualtat

-Haveu vist? 750 rupis pels foreigners i 20 rupis pels indian people-

-Collons!!! Com es passen-

-No hi ha dret-

-Això no ens està mig, i es per culpa nostra, que som més rucs que fets a mida-

Com en trobi un indio per Almacelles que es queixi d’alguna cosa, li fotre un mastegot que no li caldran ales ni passar per Alguaire per arribar volant a Delhi sense fer escales.

I a sobre, quan els fas aquest comentari de que es una injustícia, es fiquen a riure i per a més I.N.R,I. Som dels deu primers de la fila, i no tenen canvi!!! Quin país!!! Quins individus!!!

Els serveis públics que hi ha al nostre país, no son de lo milloret, però qui es queixi, que vingui cap ací i sabrà que el que es bo.

A tot això, vull fer una menció especial al Raimon, de http://www.minusmal.net/ persona entranyable que vam conèixer... On os penseu? Efectivament, a Rishikehs on passava uns dies amb la seva mare. Doncs el Raimon es troba a Varanassi, recuperant-se de la picada d’un mosquit que li ha transmès el dengue i que li ha fet passar canutes i truncat el viatge que tenia previst pel sud-est d’Àsia.

No es pot entrar la Senyera ni tabac!!!

Que sapigueu que tot i tenir una assegurança contractada, l’han tingut dues nits en una habitació que ni la pitjor de les presons de casa nostra reuneix pitjors condicions. A sobre de pagar, per que os feu una idea, el metge que l’atenia per poder veure la vena on ficar-li l’agulla, es feia llum amb el seu Iphone.

Paga per entrar la càmera de vídeo i no la deixen gravar

La Índia, país amb suficient capacitat tècnica i econòmica per poder tenir armament nuclear, si no tens una assegurança o diners per pagar l’assistència sanitària, et deixen morir a les portes d’un suposat hospital. Toma juramento hipocràtico, drets universals i tot el que els remena!!!

-Em de mirar els nivells d’oli de les motos!!!-

-Mireu quin toll d’oli te la meva!!!-

-Això s’ha d’arreglar!!!-

-Where is there a motorcycle mechanic?-

-My friend is a great mechanic-

Ja hi som!!! Quina sort tenen aquest, tots tenen al millor mecànic de motos del Món.

I això que arriba una mena de Schwarzenegger a lo indio, es a dir, pedres a les butxaques ha de dur el dia que bufi la Tramuntana Índia.

-No problem-

-No problem? When will be arranged the bike?-

-Two hours-

I passades les dues hores més una de cortesia, anem a veure la moto i...

-Aquest tio no ha fet res!!!-

-I ja es fosc-

El taller no existeix. Una cantonada del carrer, on hi ha quatre ferros i un armari on guarda les eines. Ni llum, ni taula, ni res.

-Where is the mechanic?-

-In the market. He has gone to buy oil and some pieces-

-Demà no sortim d’aci. Això serà un Rishikesh segona part.-

-Anem a sopar i després tornem a passar-

I si, si!!!. Al tornar a passar, la moto es “ready”

Pos cap al parking del passadís de l’hotel que demà no em de rutllar gaire, uns 50 quilòmetres fins Bharatpur, així que a fer nones que amb la calentura que portem, no es qüestió de que siguem nosaltres els que comencin a perdre oli.

Artista!!!!