8,9,10,11 de novembre Bharatpur, Jaipur.

El Taj des de el riu Yamuna

Havent fent nones a la còmuna habitació com a nadons, amb l’inestimable companya de més d’algun ratolinet i frescos com una gamba de Palamós, ens disposem a fer una curta etapa fins a Brharatpur.

El soroll de les motos fa trontollar els minarets del Taj Mahal, buscant una petrol station per omplir-los-hi les meligueres.

- Ostia!!! Aquesta moto continua perdent oli!!!-

- Anem a buscar aquest tipus perquè o arregli –

Au!!! Torna enrere i tornem a començar.

Quan durarà això? Si os pensàveu que seria poca cosa, unes quatre horetes que podíem haver continuat dormint, es van perdre esperant que aquest Schwarzenegger intentés solucionar el problema.

- It is ok?

El riu Yamuna

- Yes, ok!!!-

La calor i la polseguera a l’entrada del Rajasthan ens maquilla canviant el nostres aspecte, mentre la JoanÈliamoto continua perdent més oli que el Krispin Klander. Sort que Bharatpur es ací mateix.

- You are mechanic a Royal Enfield?

- Yes, i’m a god mechanic-

Tocat allò, aquest no necessita avia.

I que s’ho mira i remira, i no li veu solució.

La JoanÈliamoto, te una queixalada a la tapa de la transmissió, producte d’un cop, ves a saber en quina època de la seva dilatada vida, i que el Ranjeet, va tapar amb una pasta que no ha donat resultat.

Però no estem perduts, Shiva en envia un poli fora de servei que ens recomana, com no, un amiguet seu que es el millor “mechanic” del Món mundial de Royal Enfield i fins i tot, com es troba allà als collons d’andares, ens fica un cotxe davant per portar-nos pel bon camí i que arribem sense problemes on els nostres mals, tindran solució divina.

- This piece is bad!!!-

- Bad??? Is new. Today morning a mechanic in Agra canvieitor this piece!!!

- The new piece, is mi warranty !!!

I el Joan que es puja per les parets com el dia que ens vam perdre anant al Tilicho Lake.

Canvi de peça, un boci de llençol, silicona. No, no es una operació de la “Princesa del pueblo” son els màgics materials que faran que la JoanÈliamoto, deixi de sucar d’oli les carreteres de la Índia.

Altre dia de mecànics, ens em aficionat a, en lloc de visitar monuments i llocs curiosos de les ciutats, nosaltres, ens dediquem a fer la... The Royal Enfield Mechanics Route in India.

La desesperació i la frustració comencen a tenir un important pes a l’expedició.

- Reunió!!! –

Amb asistencia de tots els membres, es plantegen diverses opcions.

- Be, fins a Jaipur es l’ultima oportunitat, si no funciona la cosa, tornem a... RI-SHI-KESH, i fotem les motos al Ganges des de el Ram Jhula.

- Oh!!! Jo, per tornar a Rishikesh, soc capaç de sabotejar les reparacions de les motos.

Un altre dia on la nit ha estat curta. Abans que els IphoneGalls, cantin a l’hora programada, ja en hi ha que comencen a pregar al seu Deu, com si la resta del Món saltéssim la mateixa corda.

Jo sempre havia pensat que la pregaria es feia amb silenci, i per això, ara, en aquesta època on es pot escriure un mail, que arriba al destinatari en menys de un segon o pots enviar un sms, s’hagi de cridar als quatre vents per demanar ves a saber que, perquè tal i com està el país, si esperen que l’Allah aquest els hi faci alguna cosa després del temps que fa que preguen, o tenen clar.

Jaipur Railway Station

Però be, al que ens interessa, que nosaltres creiem més en els bons professionals que en esdeveniments paranormals.

I que os penseu, que ha funcionat el pegot miraculós? I una llufa!!!

I no sol això, la resta de les motos, s’han solidaritzat amb la JoanÈliamoto i totes, suposo jo que per gelos, han demanat la nostra atenció.

Ha estat una revolta per la seva part.

Guixeta Jaipur Railway Station

Però encara decidim donar-los-hi una última oportunitat.

Jaipur, la ciutat rosada, la capital del Rajasthan, els seus Maharajas, i tota la seva parafernàlia ens han de treure d’aquest mal són.

I així ha estat, afegint quatre “mechanics mor” a la nostra llista...

- I’m recomended for Lonely Planet–

- Aja!!! I jo, per la meva àvia -

Estudi del pavelló auditiu del indios

- No new, no second hand...-

- Pos si no hi ha solució, cap a cal Ranjeet, que es quedi amb les motos i que ens torni els diners, més els que ens ha costat els “mechanics”, més el temps que em perdut, més els diners dels hotels, més el mocadors que he comprat per lles llàgrimes que m’han fe caure aquestes motos, més les pomades que vam haver de comprar per la cremada, més el gelat del ”Manonal’s”, més les birrotes, més...

Hawa Mahal

- I no les tirarem al Ganges des de el Ran Jhula?-

- No, a qui tirarem serà al Ranjeet que du escafandra a la mollera!!!-

- Això, i al seu germà que es replega els bigotis i la barba sota la papada amb un mocador, li farem fer puenting utilitzant els cabells com a corda

- Ranjeet, tremuela que ja venim!!!

I decidits ens en anem cap a la Railway Station a comprar el bitllets per a nosaltres i les Royals.

Comprar un bitllet ens ha portat gairebé vint hores. El procediment es el següent;

- Omplir un paperot amb el nom dels passatgers, edat.

- Anar a la guixeta d’informació per que et diguin número de tren, si hi ha places, data  i hora.

- Anar a un altra guixeta, amb el paperot i fer cua a lo indio

- Encarar-te amb el soca que hi ha darrera el vidre i explicar-li el que fica al paperot.

- Tenir la sort, en que en espai de temps que ha passat, les places continuïn estant vacants, en cas contrari, tornar al segon punt.

- Lliurament del bitllet, no més de quatre passatgers per bitllet.

- Afluixar la pasta.

Ens em quedat aturats al cinqué punt. No hi ha bitllets, ens em d’esperar a l’endemà a les vuit del mati, ja que tenen unes 160 places d’emergència, Tatkal

I a les vuit del mati, com un velcro al vidre de la guixeta ens tenen.

- Tatkal tickets to Rishikesh, for five people slip

- At ten hours.

- What? Yesterday you dimeitorrrrrr eight hours!!!-

Així que sense més preàmbuls, em decidit perdonar-los la vida i esperar a les ten hours.

Vet ací, que estàvem admirant les peculiaritats físiques dels indios, quan de cop i volta un policeman comença a cridar i ja veieu als indios en retirada dirigir-se cap a la porta de sortida de la Railway Station.

- Que dallonses passa ara? –

- Que em de fer la cua fora –

- Però si hi ha un munté de gent? –

- Jo no em moc d’ací!!!-

Pos si senyora, que nosaltres som des de les vuit hours i aquests indios, quan donin el tret de sortida, tenen mes perill que una estampida d’elefants.

Tenint ja els bitllets a la ma, no sense soltar algun crit, ara toca les Enfields, però això ha de ser demà, dues hores abans de que sortí el tren.

Per fi podem fer de guiris!!! Cap al Hawa Mahal.

Tornar a pujar les escales de la casa que hi ha davant del Hawa, ha estat curiós i molt més, quan li he dit que ja hi havia estat feia quinze anys, que la nena a la que li vaig fer la foto es al seva filla i molt més quan l’amo, ha dit que ha estat vivint a Montcada i Reixac i entén el català!!!

Birla Temple

Sunset al Birla Temple