Avui debutaré per les carreteres australianes. Si ja es difícil caminar cap per avall, sort en tinc del belcro que he ficat a les soles de les sabates, no se que passarà amb lo de conduir per la esquerra i el volant a la dreta.
L’acomiadament del Lio, un dels companys d’habitació, ell es de Taiwan i te la Working Holliday Visa, algo que a Austràlia no podem aconseguir els del regne de les espanyes per obra i gracia del José Mari Ansar, que va negar l’extradició al govern australià d’un tipus que ha defraudat una quantitat respectable de diners als fisco i que s’amaga i viu d’allò més be en algun lloc del regne.
El del Apollo no ho tenen preparat a l’hora prevista i toca esperar;
- Fifteen minutes and you're ready. If you can wait in this room and have a coffee or whatever you want..
- Ok
Passada mitja hora;
- I have read the conditions of the contract?
- Well, I have not read but no importeitor, I will not understand anything.
La sortida ha estat bona, ni s’ha calat i m’he ficat, tot i que no hi havia més cotxes per la carretera, per la ma que correspon. Ara, lo dels intermitents i el limpia... ací tenim un petit conflicte. Estan al revés.
Amb un master accelerat de cruïlles i redondes, que ací en diuen cercle, com en català, em presento més pinxo que flamenc a l’alberg a recollir la motxilla i acte seguit cap al Coles a omplir la nevera de la que serà durant els propers 11 dies la meva casa.
El primer destí? Bunbury, com el de Los héroes del silencio.
No hi ha ni un ànima, no es ve a ningú ni dins les cases. Fins i tot penso que les que tenen llum o deuen fer automàticament quan es pon el Sol.
Avui el dia, entre unes coses i altres, no ha donat per gaire més, però es tot un èxit haver arribat a aquest poble i no haver tingut cap problema amb la fragoneta.
Que els autralianos tanquin les botigues a les quatre de la tarda... vale. Però es que son les deu del mati i ací no ha bellugat ni un ànima. Tot es tancat!!!
Visita obligatòria? A l’Tourist Ofice de Bumbury
- Good morning!
- Good morning! That I can help you.
- This sells aparcadeitor the fragoneteitor?
- How long do you think was?
- Two hours? It is enough to see the city?
- Yes, you can leave here and enough.
- What do you want to see dolphins, parrots ...?
- No, I'm not interested beasts and less if they are in a zoo..
El Coles s’esta convertint en una visita obligatòria a tots el pobles on en hi ha. El pa que tenen es com el del poble, tant temps sense provar-ne igual es un totxo, però a mi em va força be i els preus son més baratos que els de la competència. D’això sol he tingut que seguir el consell del Toni i la Cristina que ja porten uns quants mesos vivint a Perth i el que ja esta inventat no cal reinventar-lo.
Aquests austrolopitecus, se’n van una mica de la pilota. Mira que hi ha endolls i lloc per endollar, pos vet ací que un natiu que hi ha a la tenda del cantó de la fragoneta;
- Hello, I'll change your wire because it is not plugged where it belongs.
- Ah!!! Vale.
La veritat, no se com ha arribat a aquesta conclusió, perquè no hi ha cap número que faci diferencia i tots dos endolls estan un a cinc centímetres de l’altre, però si ha de dormir més tranquil, endavant fill.
Margaret River es la capital d’una zona vinícola per excel•lència, però fins ara, no he vist ni un sol gra de raïm.
Un altra de les atraccions d’Austràlia son els cangurs, doncs be, fins ara, que s’aguanti amb les seves potes no n’he vist ni un. Tots els que he pogut aguaitar, estan estrollufats a la carretera, es veu que son una mica despistats i quan es fa de dia i es fa fosc, no miren a l’hora de creuar i son envestits pels vehicles que no tenen temps a reaccionar.
Fer fotos a les ones mentre s’estampen contra les roques, sembla ser una de les activitats preferides dels aficionats a la fotografia.
Ací, les oles, son com el país, enormes, gegants!!! i gasten una mala llet...
I en aquestes, que estava jo tant “ricamente” mirant les formes que feia la bromera un cop l’aigua s’estampat;
- Beautiful scene. Have a camera like mine.
- Yeah, yeah! It is true.I no se que carai més em va dir que no vaig entendre ni flowers
- Sorry, but my English is very bad and I do not understand.
- Oh!!! Eres español?
- No!!! soy català.
- Yo hablo poquito español. Mi mujer es chilena.
I si, si!!!
- Laura!!! Quieres habla español?
L’abuela que s’acosta i em pega un discurs de tot el temps que fa que no parla castellà, mentre el seu marit, no perd pistonada fent fotos com a un desesperat.
La costa es una mica monòtona. Les platges son tan enormes, les extensions d’arena tan gran, que no es veu ni un ànima, ni un vaixellet, ni res de res.
Lletreros anunciant que tinguis compte amb les serps i altres bitxos amb males puces i de tant en tant un far, unes roques i poca cosa més.
Les finques son a lo USA, tipo Sawford, rancho de Dallas i les cases? Les cases també, tot em recorda un munté la zona de Lancaster però sense els Amish
Els llençols se m’han apegat avui, com a premi, el reglamentari esmorzar d’aquest dies de caravana, pa sucat amb tomata, oli d’auliva, xoris, jambó Navidul i cafè amb llet.
I es que fa un oratge, com per sortir al carrer. Bufa el vent, i va plovent de tant en tant.
- No quiero ir al cole!!! Snifff, snifffffff!!!!
I ací, com lo més antic que hi ha en aquest país, son un pantalons que vaig rehederar del Marc ( si se’n enteren igual mels confisquen i els declaren d’interès històric) a veure paisatge.
I tot a lo gran. Les pedres? Pedrotes. Les ones? Onotes. Els arbres? Arbrots.
Al Cape Leeuwin, fa una ventadota!!! que la bromera de les ones al trencar contra les rocotes de la costa, sembla que estigui plovent. L’aigua, espentejada pel vent, vola cents de metres. Es en aquest punt, on s’ajunta l’Oceà Índic amb el Pacífic.
Pemberton. Os sona aquest nom? No? Doncs ací es on faig nit avui. I perquè? Què te Pemberton per dedicar-hi una pernoctació?
Primer de tot, surt a la “loli” (Ave María puríssima) i si hi surt, alguna cosa deu tenir.
Gent no crec que sigui, segons la bíblia viatgera, 700 habitants i pel que veig, si a ciutats com Perth, costa veure gentada, ací no es veu ni un ànima.
Que te Pemberton?
En un camp de gespa rodó, amb quatre pals als extrems del diàmetre, un munté de tipos, vestits amb samarretes d’imperi (amb la rasca que fa) li peguen puntades a un meló, al que aconsiguen i s’estomaquen per posseir-lo. Públic? Les corresponents banquetes, que quan en veuen amb la càmera i fer fotos, es pensen que soc del National Geographic.
Un hospital. Si senyors, tal i com he escrit. Un hospital com una casa de pagés. No se pas que en deuen de fer. Per a 700 austrolopitecus? 
Una oficina de turisme. Si aquest que hi ha atenent a les visites, es el més estabilitat del poble, d’ací no sortirà cap premi Nobel.
- Hello
- Guninin. (dedueixo que vol dir bona tarda)
- I need information on places to camp there.
- Tent or caravan?
- Caravan
- With or without electricity
- With electricity
- Going to the right is the only campsite that you light parcels.
- Very good. I would also like to know that there are to visit in thiI fica una cara!!! Com si li hagues demanat una hipoteca
- There are mountains, lakes, rivers, waterfalls? What's to see?
- Here and here is some waterfalls
- Oh! Very well. Anything else?
- No, sir.Apa!!! Que et bombin.
- Sia
- Sia (abreviatura d’ens veiem en austroenglis)
Un cop instal•lat al campground, vaig a veure qui fa el cap més gros. Però abans...
- You mind if this parked here?
- No, no, it's okay.
- Where are you?Itàlia
- Ya me parecia que este ingles...
- Y tu, de dónde?
- Y tu?
- Yo de Catalunya
- De Catalunya? La madre de mi novio, que está cocinando, es de Tarragona
Que n’és de petit el Món!!!
Els tipos de la samarreta, continuen pegant-li patades al meló.
Un austrolpiteco, surt per la porta de la destartalada casa, amb samarreta, pantalons curts i descalç, s’enfila cap a la botiga de licors que hi ha a l’altra cantonada. Amb la rasca que fa!!!
- On vas descalç?
També tenen una estació de tren. Curiosa estació. Entre les vies, no hi ha pedres com al poble, hi ha gespa!!! Si, si, gespa. No quatre herbotes deixades de la ma de Deu. Si es podria jugar al golf i tot!!!
Cap a on van els trens? A cap puesto. Tenen l’estació com si fos d’una maqueta d’Ibertren, amb una màquina de vapor, que deu ser peça de museu i un vagons de l’any de la María Castanya.
I continua plovent. Com un pollet he arribat a la caravana o m’esperen unes llenties prefabricades que vaig comprar al Coles i que em sentaràn a gloria.
Abans d’abandonar la zona de Pemberton, cal fer una mica de caminada i diuen que hi ha unes falls.
Al poble em trobo amb els veïns de parcel•la, el Lorenzo i la Eleonor.
La seva aventura australiana es deu a la famosa Working Holiday Visa. Com a italians, no tenen impediment per accedir a ella i el Lorenzo, que parla castellà i força coses en català, parla pels colzes i ràpid.
Es volen treure de sobre la furgo que han comprat perquè els dona molts problemes. Han estat treballant en una granja durant uns mesos i ara van a fer turisme per la costa oest del país
I així que anem a veure les falls.
- Això son unes falls?
Com tot el país es enorme, em pensava trobar... que se jo. Des de luego que no pas això, que hi ha vegades que vaig al Roca i deixo més quantitat que la que raja per aquesta font.
Si vols veure l’aigua del mar, ací tas d’aventurar a recórrer camins. Amb pluja, vent, Sol, camí del Conspicuous Cliffs, anuncis de lo perillosos que son, no les serps, els mosquits.
Es veu que el d’ací, deuen ser com a elefants amb caravana incorporada. Sort que no es temporada i els marcadors a l’estil dels que hi ha del risc d’incendi, està en el nivell més baix
Recent instal•lat, s’aixeca una ventada que fa tremolar la frago. El parapeto que tenen montat els veïns, ha quedat sense lligams i les barres de ferro piquen contra la caravana mentre el propietari intenta controlar la situació.
Mentre vaig remenant l’olla, Una sopa que amb la rasca que fa, elevaran la temperatura corporal.
També!!! A qui se li acut venir en ple hivern???
Passat per la zona més al sud de la costa oest, on hi ha un far i poca cosa més, Albany.
Esta bonico Albany i ... Shitttt!!! Te Coles.
A partir d’ací ja la costa queda a l’esquena pel davant un tronxo de quilometres per arribar a Hyden i després a... HUUUUUUT RIIIIIIIIVER!!!!
Hi ha un lloc, on diuen que les ones les ha fet de pedra, que son enorme i que molen un munt. Eixo lloc, s’anomena Wave Rock http://www.waverock.com.au/
Esta perduuuuuut!!! Allà a la ma de Deeeeeu!!!
Però, com les fotos que he vist tenen bona pinta, cap allà que encaro la frago.
Total, que em pensava que estaria incomunicat, he fet provisions d’aigua per fer un pantano i la despensa sembla una sucursal del Coles.
- Fa més caloreta, mira l’hora que es i apeteix prendre el Sol
El primer. Buscar on deixar la frago que per avui ja en hi ha prou.
A la bora de les ones en qüestió, hi ha un càmping.
Jo he vist un lletrero que diu que a partir d’aquell punt, s’ha de pagar l’entrada, però com el meu angles no dona per a més...
- Afternoon
- Good afternoon.
- Have places available with energy?
- Yes, of course.
- How many people?
- I just.
- He paid the entrance?
- No. Where you have to pay.
- Do not worry. By staying here you admission included. Look. You can take a walk. The trail begins beyond the bottom. And then if you want to walk a little further, this circuit is provided 4 km.
- Ah! Very well. And what time is the sunset?
- From Here to three hours.
- Perfect
- Look, your plot is this, this is the combination to open the door of the services i is the wifi.
- Wifi??????
- Yes, wifi
- That luxuries!
Que pensava que estaria incomunicat i al càmping tenen guifi i gratis!!!!
Lo de les pedrotes esta força be, però lo que ha molat un munté ha estat la passejada dels quatre quilometres.
- Aguaita!!! Que fas tu ací???
Una parella de canguros a deu metres. Estan més espantats que jo sorprès.
- No marxis!!! Quedat una estoneta quiet que et faré unes fotos i seràs famós!!!
Quiet??? Ja, ja!!! Que comencen tots dos a pegar bots en ziga-zaga i en un tres i no res els perdo de vista.
- Casun l’olla!!!
Però hi ha una segona, tercera, quarta, cinquena oportunitat.
Amb la posta de Sol, aquestes bestioles es deixen vere més fàcilment i ha estat molt majo.
Fent la diagonal, per carreteres en les que en tres hores, no he vist ni un ànima. Ni als pobles, ni cotxes, ni besties.
Abans d’arribar al destí del dia d’avui, Moora, al mapa hi ha un lloc que diu Monasteri Benedicti.
Curiós!!! Veure una església i un monestir, que més que un monestir, sembla l’antic moli d’arros de Suquets
Avui es el gran dia. Hut River http://www.hutt-river-province.com/es a uns centenars de quilometres i a veure si em trobo amb el Princep Leonard i puc obtenir la nacionalitat com a Hutrivereny.
A una trentena de quilometres, veig el primer rètol que indica on es troba.
El camí es de terra, però es força bo, millor que alguna de les carreteres que he trepitjat.
A la porta d’entrada del ranxo, la placa indica el que podríem dir, la capital administrativa del petit país.
Un tipo amb el mateix aspecte que el Matamulas, el pare de la Paquita de Cuentame em fa la rebuda “oficial”.
El tipo no s’entera de res. Sol te interès en que visiti la capella i fer-me el visat d’entrada al país.
El Princep no es troba a Hut River, es a Perth en visita al metge. Del visat? No en te ni idea
Les instal•lacions de la finca estan destartalades, hi ha dos tipos en una pick-up amb cervesa a la ma i els peus ficats a la finestra. La pinta que tenen em fa sospitar que alguna en deuen haver fet.
Es miren a dues xines amb ulls de desig i al quinze minuts marxo decebut de la meva visita a aquest país i ni ganes de quedar-me a la zona d’acampada que tenen habilitada pels visitants, a la que per cert, no hi ha ningú.
No se com deu de funcionar en presencia del Leonardo, però si aquesta tropa no tenen altra actitud, d’aquí no deuen treure ni un gra de panis.
Hi ha, prop de Cervantes el Nambung National Park. L
Centenars, milers de pinacles son l’atracció principal d’aquest parc nacional.
A l’entrada, que s’ha de pagar, et donen les instruccions per fer la visita, que has de fer, on pots i no anar, etc, etc, etc.
Per descomptat, no es pot pujar a sobre d’ells, i mira que hi ha lletreros que indiquen aquesta prohibició.
Pues es que, casualment, sempre son els mateixos, a tots els llocs te’ls trobes fent de les seves i passant-se per l’arc de triomf les indicacions.
- Joaaaaan!!!! On es aquell artefacte que tens en ment??? Ja es a punt????
Acabat el contracte amb els Apollo, la frago es retornada sense una rascada. Així que a esperar el bus per tornar a l’alberg de Perth.
Com es dissabte, la freqüència es menor i amb tota la parafernàlia, al mig de la carretera, semblo un homeless.
Esbufegant per la carrega i que el carrer fa pujada.
- Ep!!! Noi!!! Per on campes?
- Osti tu!!! Estic a Perth, que acabo d’entregar la furgo i estic al mig de carrer camí de l’alberg.
L’Ivan des de Sydney. Acordem com i on ens trobarem
Però les trucades no s’acaben. No he fet ni deu metres que altre cop, el número austrolopiteco torna a sonar. No pot ser altre,
- Passa Toni!!!
- On estàs?
- Arribant a l’alberg
- Que fas aquesta nit?
- No res
- Vols venir a un sopar d’acomiadament?
El Toni, l’íntim amic del David i la Mireia, que amb la Cristina, m’han cuidat, mimat i introduït en la mesura de lo possible per la meva disposició de temps i de la seva, doncs ells estan ací per feina, tot just arribar a Perth ja es preocupa per mi.
El fred continua a Perth, i la gent també continua amb la seva mania d’anar com si fos el mes d’agost a Salou.
El sopar ha estat en un restaurant xines. A tot arreu en hi ha, i a tot arreu son els més econòmics, no barats, perquè a Australia no hi ha res barat
Trucades de l’Ivan i el Toni al mig de la costa
Continua fent fred
Devolució de la furgoneta sense incidències
Soparillo a un xino amb la colònia spanish.
Els dies a Perth son de preparació del que queda de viatge a aquest país. La setmana propera arriba la Mariona i tenim un munté de quilòmetres i dies pel davant.
Però el Toni i la Cristina no deixen ni un minut d’acollir-me.
Avui diumenge, pike nike, amb la colonia spanish al Kings Park fins a la posta del Sol i demà últim dia en aquesta ciutat.
La companya que m’ha tocat aquest cop a l’alberg no es l’habitual que et pots esperar d’un alberg.
Son emigrants que treballen o busquen feina. Es lleven d’hora i se’n van a dormir més d’hora.
L’alberg disposa de rentadora, assecadora i fins i tot per planxar la roba.
Li toca el torn al sac de dormir. Des de Risikesh que no ha vist l’aigua, fins i tot els gats corren quan el veuen. El pobre, que ja te uns anys, no recorda que es l’aigua i el sabó.
No et preocupis que avui te’n faràs un fart.
Abans d’agafar dema l’avio cap a Sydney, em passat els últims moments junts amb la Cristina i el Toni. Serà fins la propera, veritat? I estudia Toni, estudia!!!!
1 comentari:
Amb els teus relats ens fas viure els teus moments amb un realisme espectacular.
Què impresionant deu ser veure la unió de dos oceans.
Ets molt valent....!!!
Quan als cangurs, deu ser molt xulo veure'ls en estar salvatge en mig del seu hàbitat.
Quines formacions de roques tant sorprenents i precioses!!! Hi ha una foto que em recorda les formacions de La Capadòcia.
Cuida't molt!!!
Una abraçada molt gran!!!t
Publica un comentari a l'entrada