El mes de novembre, es un mes important a la residencia dels de Dios&;Barrios, ja que la majoria dels seus residents (la meitat més un) tenen el seu aniversari a les acaballes de la tardor.
La petita, la Pobreta de casa, en fa un més, no em feu dir quants, que no ho sé.
Moltes felicitats coraçau!!!
I es que això de Jaisalmer, a l’entrada del desert, esta força majo.
Mireu!!!, La part alta de un tossal, tenen les pedres afilerades, de tal manera que es una ciutat fortificada. Tronnnnnco peaso muralla!!!
I vaja com es per dintre!!! De lo més cuco, o tenen tot que semblen cases de gent important. Per cert, tot i ser boniques, s’ha de dir que han conegut millors moments, com diu el Raimon, a la Índia, hasta lo nou es veu vell i brut, doncs os podeu imaginar. Sort que la pedra sembla bona i aguanta les animalades a les que son sotmeses.
La majoria han estat destinades a fer d’hostels i aprofiten el roof top per fer això tan modern que se’n diu chillout. Que res, que ací a l’Índia, - ay!!! todo es encantador -, serveix per que els il.luminatis, mentre s’amaga el Sol, se’ls caigui el moc desperdigats per terra, entre robes, catifes i coixins.
Nosaltres tenim ganes de gresca, que fa molts dies que ens movem entre pedres i indios i tenim ganes d’aventura, així que em decidit...
¡¡¡Anar a fer una nit al desert!!!
- Amb excursió amb camell!!!-
- Faltaria més -
- I vull dormir sota els estels -
- Millor que sota un pont -
- I tirar-me per la sorra de la duna -
- I jo vull veure un oasi -
- I jo, i jo,i jo... vull veure al Llorenç d’Aràbia -
- Eeeeepa!!! Para el carro que estem a la Índia.
Així que amb aquest paràmetres, comencen les negociacions per veure quin preu ens fan i endevinar on ens la fotran.
- No problem, if you do not like, do not pagueitor
I no em tardat ni 90 minuts en endevinar la primera mentida, així que no a estat a les tres hores, quan els camells ens han deixat a peu de “La Duna” i han fotut el camp amb els seus conductors, deixant-nos una capsa de botelles d’aigua, a l’espera de que algú vingués a dir-nos que fer en aquest lloc.
Tranquils si que em estat una estoneta, ens em entretingut en fer llançament de cuques des de la part alta de “La Duna” i les molt podrides, un i altre cop amunt, fer fotos, prendre el Sol, mirar al cel, contar grans de sorra
Ens em oblidat de soroll, de clàxons, de ferum a pixum, fins que la pau ha estat trencada per una marabunda de guiris, com nosaltres, que també han tingut la mateixa fantàstica i original idea.
Clar, “La Duna” es “La Duna”, una sola, com si el Mazana hagués descarregat unes camionades de sorra al mig de Los Monegros. Toma ya!!!
- No volíeu sorra, pos ací la teniu i si feu bondat, els Reis d’Orient, que passen per ací mateix, os portarem una pala, rastrell i una galleda perquè feu un castell.
I quan s’ha fet fosc, sol ens faltava la guitarra. Tots al voltant d’una foguera, ens em menjat tot els que ens han preparat “los señores del desierto” i sota una manta a mirar els estels, que son molt bonicos.
3 comentaris:
Noi com has treballat aquesta tarda, es nota que tens l'estómac ple. Aquests salts no sé si és una dansa al sol o una manera de relaxar-te, però sembla que el desert t'ha rejovenit, se't veu bé, almenys no tan seriós. Com sempre les imatges són precioses i el relat ens porten a viure una mica d'aventura encara que sigui a costa teva. Una abraçada, cuida't
Quins contrallums més espectaculars!!!
Gràcies per obrir-nos la finestreta del teu viatge...
Publica un comentari a l'entrada