23, 24, 25 de novembre Udaipur

Nit terrible la que em passat al bus que ens ha portat de Jaisalmer a Udaipur.

-He pegat tants salts, que fins i tot em podia donar la volta com una truita –

- Doncs els ous, estaràn ven batuts, no? -

No se pas per on ens han portat, però a fe de mon!!!, que si ha estat per una carretera, no vull saber que serà el dia que ens portin per un camí de cabres.

Tot i les adversitats, em arribat a Udaipur, per veure el seu lake, i el seu palau del Maharaja.

Com no volem ser descoberts, en lloc d’anar a l’hotel que hi ha al mig del llac per 1.000 dolars la nit, ens quedem al roof top d’un hostel per 150 rupis la nit, on a sobre em tingut la inestimable companya de dos mouses, als que he hagut d'enfortar-me tot sol durant més de 40 minuts, JO, TOT SOL!!!

-Qué passa? Què fas així?-

-Tenim companya-

-Companya?-

-Si, si, hi ha un ratolí-

-No fotis?-

-No foto, twenty rupis -

-Estàs segur? Per on l’has vist?-

Dos bocins de carn, grans com un Sant Pau, i de peu a sobre del llit tremolant per un ratolí gran com una cullera de cafè, por lo menosssss!!!.

Cinc minuts indagant i aixecant tot el que hi havia per terra i que “er roedó” no apareix per cap lloc.

-Quan arribi el Galder, no diguis res.-

-Muts a la gàbia!!!-

La tranquil•litat no era total i el David continua fent de detectiu i el Galder ens enganxa en plena tasca investigadora. 

-Qué pasa?-

-Nada, estoy buscando una cosa.-

Ja!!! Sota el llit buscant una cosa que no vam saber dir quina era.

“Tremendo roedó” que surt de la motxilla del Galder i surt pitant per la porta, més espantat que nosaltres.

Ací, la nostra valentia a superat una proba de foc. Estem preparats per enfrontar-nos a qualsevol bestia que se’ns fiqui pel davant i si fa falta portar al límit les nostres cordes vocals per tal d’espantar-les.