26, 27, 28, 29 novembre Armedabad - Aurangabad

Un cop superada la proba de casadors de “mardito roedore”, ens fiquem un altra prova de foc, gairebé 24 hores de viatge per arribar a Aurangabad.

Ens caldran  cuirasses anti sotracs, faixes per la ronyonada, algo per subjectar les “verticals” i les corresponents hernies “fiscals”, el viatge no serà fàcil, la via es recargolada i les lliteres del bus no tenen jacuzzi ni tan sol un “roca” on poder filosofar en cas que els budells tinguin ganes de protagonisme.

- Això es Aurangabad? -

- Això es!!! -

- Doncs vaja k k de poble -

- Però ací hi ha les coves  d'Ellora -

- Aaaah!!! - 

- I si no en tens prou les d’Ajanta. Una per cada dia. -

Amb els cossos destrossats, comencem l’operació... Busqueda d’hotel amb wifi!!!!

Deu ser que parlem amb xino, perquè ací lo de wifi no tenen ni idea del que es i lo de internet, tot just. Així que deixem-nos de mandangues i agafem aquest refugi que no te mala pinta i es assequible.

- Què deies de les coves? -

- Que en hi ha dues -.

- Donades les circumstancies i l’estat físic, les d’Ajanta, quants anys fa que estan fetes? -

- Pufff!!! Més que el fil negre -

- Pos que m’esperaré a que el fil es faci blanc, demà el meu body es mereix festa i em quedo a filosofar, sense wifi, ni internet en aquesta mole de ciment. -

Però el estar aïllat del Món, no es cosa fàcil avui dia i de descans, el mínim.

Com a desesperats, comencem a buscar el wifi per tots els racons, com qui busca teca en una illa deserta,

 - Fins a les peixateries preguntaré -

- Calla ruc!!! Que ací no saben que els wifi i sabran que es un peix. En has vist alguna? -

- No, però alguna cosa he de ficar ací -

I es que talent i esforç, al final dona resultat. Una cosa que no podria definir com a “ente” i que gestiona un cafè internet, després de fer-nos un meticulós examen policial, incloent fotocopia del passaport, enregistrar les nostres boniques cares en una webcam, contar les peces dentals que ens falten, les caries, mesurar els pels de les cames (longitud i densitat) i comprovar si dúiem calçotets i calces, segons el cas, ha tingut la generositat, previ pagament de les rupis corresponents, de donar-nos la combinació guanyadora que ens obre la porta per ficar-nos al dia de guaxapis, mails, vibers i altres aplicacions que donen vida als nostres “ipones”

- Altre obstacle superat!!! -

- Doncs el menú d’avui, requereix que ens fiquen els disfresses model Indiana Jones, anem cap a Ellora. -

- I podré utilitzar el fuet? -

- Si es d’Olot si? -

- El meu es d’Almacelles -

I renoi, això d’Ellora... quina feinada!!!

- Si això o van fer els indios, ara entenc perquè estan tan cansats.-

- Nène!!! Que això va ser fa més de mil cinc-cents anys -.

- Sol? Pos aquest no els veure’m donar un pal a l’aigua en el que ens queda de vida -

- I si feia la calda que fa avui, aquest cansament genètic, no se si es podrà recuperar d’alguna manera -

Ara, ja es veu, el tipos amb temple de Kailasantatha ja van fer prou. En aquesta van ficar tota la llenya al foc, perquè la resta... ves, si que estan picades en pedra, però... no es el mateix, es a dir, que ja van començar a fer figa.

I ara, recupereu-vos una mica, que aquesta nit, ens toca un altra sessió de sleepbus, per arribar a Bombai, que segons la Torroja, es un paraiso que a veces yo me encuentro en mi piso. Ja ho veure’m.