I ens em ficat dintre d’un bus, amb un xofer que remena el volant com si tingués entre les mans un cullerot per fer l’escudella de Sant Antoni a Les Escaldes (Andorra).
Amb un hores, em passat de tenir caloreta a haver de tapar la poca cansalada que ens queda a 2.200 i pico metres d’alçada.
Ens ho em passat de beeee!!! Em travessat un parc nacional on diuen que hi ha tigres i altres besties ferotges. Nosaltres en em vist unes quantes, per exemple... unes gallines.
Quina emoció!!! Mai havia vist una gallina salvatge, be, això crec jo, perquè com anava sola pel mig de la carretera i tractant-se d’un parc nacional... doncs la gallina ha de ser salvatge. O no?
Unes cinc hores de viatge i patapam. pam, pam!!! Ja em arribat a Ooty, o com diuen els autòctons Úuuuutí.
Ens han rebut amb els aspersors enxufats, o sigui, plovent i arrossegant les motxilles pels camins d'aquest poble em plantejat la pregunta del dia per dur a terme la nostra investigació antropo-cientìfica;
- Excuse me goog hombreitor. Where is the Ooty Guest House?
No hi manera d’entendres amb els indios i mira que ja portem gairebé dos mesos intentant fer una aproximació.
A la pregunta en qüestió, en una població que no arriba als cent mil individuos, els més avançats responen;
- This way, two kilometreitors and then left five hundred metreitors straight (o gireitor)a thousand kilometreitors, and you're there.
- Thank you, I congratulate filleitor!!!
Altres comencen a consultar-se i fan un congrés, deu ser per veure qui la diu més grossa o sigui que quan això succeeix, tremola!!! Es que no tenen, ni pajoleeeeera idea!!!. Però tranquils, ells, et donen una resposta, que normalment es més complexa que l’anterior i nosaltres a caminar carregats com a rucs.
Total, que al final ens em ficat en una barraca, que no esta malament tenint en conte on vam anar a parar a Mysore, fins i tot tele em tingut a la room, em tirat la casa per la finestra!!!, Però lo del wifi... ni de conya i com el wifi es com l’aire que respirem, ens vam passar la tarda, amunt i avall fent una enquesta entre els habitants d’aquest poble als que els em presentat la següent qüestió;
- Is there a hoteleitor near here that has wifi? –
El resultat ha estat espatarrant. El 90 % no saben lo que es un hotel. L’altre 10% saben que es un hotel, (aquestes dades, queden a disposició del profesor Sebastià d'Arbó, es un misteri per resoldre) però lo de wifi... com América al setembre de1492, per descobrir.
Així que amb aquests números i esperances em canviat de tàctica. L’exploració manual i ocular.
I es que això de ser independent i prendre les teves pròpies decisions, dona bons resultats. I a la primera!!!, Ja veus tu!!!.
- Joaaaaaaaaaaaannnnn, que asina hi ha un wifi aubert – (Ponent accent)
- I cunecta? (Vallès accent)–
- Semble que si. Vine, vine!!! (Ponent accent)
Així a estat, desprès de un dies estant aïllats del Món, la celestial música dels guaxaps ha tornat a sonar als nostres “ipones” i com a sense sostres, asseguts en un esglaó al carrer, amb un fred que pela, i sota la pluja, em pogut accedir a la resta dels mortals.
2 comentaris:
Caram, què farieu sense wifi?
Aquests nens em recorden imatges dels anys 40.
Quines imatges quotidianes més autèntiques!! Quan tornis a Lleida et semblarà New York.
Una abraçada i endavant!!
Aquests de la foto en blanc i negre semblan de l'època de quan tu vas fer la 1a. comunió.
Publica un comentari a l'entrada