5 de desembre Ooty (que no te res a veure amb el festival encara que soni igual)

- Què bonico è esto YWCA!!! (Ponent accent)

- Molt macu (Vallès accent) –

Des de fora, sembla un magatzem, però per dintre... això tenia que ser d’ algú de molta pasta!!!.

Poble que llegiu, ens em canviat de domicili!!! A les vuit, em sortit pitant a assegurar-nos sostre per aquesta nit, que aquest es 100 rupis més barato, no te tele, però te un aire d’aquells, de pel•lícula... colonial, amb llar de foc, taula davant la finestra, amb jarra i got d’aigua, espelma i una Bíblia!!!

I apa!!! A fer de guiris, que en aquest poble hi ha quatre coses, entre elles a veure si ens trobem alguna plantació de te.

I desprès de veure el Centenary Rose Park em fet una mica d’esport per arribar a Dodabeta (Totapeta segons els natius)

Un cop més, els indios han ficat a prova la meva escassa paciència.

Vagis a la botiga que vagis, rickchow, be, qualsevol transacció monetària que hagis de fer, resulta que aquests individus, maiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii tenen canvi.

I aquesta ha estat la història de un cafè.

- A coffee please

- I have coffee.

- And this, what is?

- No change

- You are stupid or not you had breakfast?

-???

- You have a problem with the color of my skin?

-???

- Hey! I'm here and I want a coffee as you've given to this and now if you have change

L’ens aquest, resulta que ni pel forro em vol vendre un cafè

- Me casun tot el que remena la Índia. Son més rucs que una tova i aquest es un del màxims exponents.

A tot això, un indio que sembla tenir una mica més de seny i que es a la cua, no entén l’actuació del seu compatriota

- Saps què? Que et donin per enllà on es trenquen les cadires.

Calent com un all, pitem avall, caminant a tota metxa. A tot això, no em pagat les cinc rupis que costa l’entrada alt Dadabeta. Sabeu perquè? Per què no tenen cannnnnvi, de bitllets de 10 rupis!!!! Com pot funcionar un país així?

El Joan, que esta de més bon humor, va fent autoestop als cotxes que baixen.

- Què vol aquest ara?

- Es el del cafè. El del seny.

Avergonyit per l’espectacle del seu compatriota, s’ofereix a baixar-nos fins a Ooty. Així que cap a dintre del Tata

- Oh! Just married! Congratulations!

- Thank you very much

- And when are you going to have children?

Que el xicot, ens ha fet una demostració de la potencia dels altaveus del seu Tata i ens ha explicat la seva vida. La xicota a obert la boca dos cops, un per dir;

- Hello-

Un altre;

- Bye.

Encara ens queda un treball de camp per fer.

Ooty, te una bassa força gran. Diguem-ne que es la principal atracció d’aquest poble, la joia de la corona!!! I be, xino xano, ens disposem a atansar-nos-hi.

Sobrats de mapes no anem, la veritat i com al “ipone” no em pogut connectar-nos, això ens “facilita” la comunicació amb els autòctons per orientar-nos.

Estem de sort. Em trobat una espècie, creiem que única a Ooty.

- Which way to the lake?

Fica cara com si li haguéssim demanat d’on surten els coets cap a la Lluna

- The lake, water, swimming, ducks, crocodiles, whales...

- The lake? I don't know

- Are you from here?

- Yes

- Since you were born?

- Yes

- And I do not know where the lake?

No tengo más que desirrrrr!!! Clar en una ciutat de 90.000 habitants, no tens perquè saber on es troba una de les atraccions que la caracteritzen, faltaria plus!!!

Però no hi ha mal que cent anys duri, ni Deu que l’aguanti.

Total que ens em colat en una boda.

- Que ens hi fiquem?

- Nuse.

- Va, som-hi!!!

- Vai a ficam lo frac-

- Ka dius?

- Que vai a ficam lo frac

- Portas traje?

- Claro, a la moxilla. Tu no?

Ben perfumats, amb l’aroma adquirit al bus de l’amor i amb les nostres millors gales, sudadera, forro polar del Que-chula, pantalons desmuntables i kets ronyosos, poc a poc em anat ficant el nas allí on hi havia mes moviment.

- What is this?

- A wedding.

- A bodeitor? And who is married?

- My sister. Oh!!! Congratulations!!!

- Do you want to eat?

- Eat?

Els ulls del Joan, quan escolta la paraula menjar, tenen llum pròpia

- Yes, you have this bolseitor.

- Switch, switch to here, no miedeitor. We ate a lot and you only have hueseitors.

- Serà pocasolta!!!

I amb la borsa de fato amagada dins la motxilla, per veure si ens en donen un altra, cap allà dintre.

A sobre d’un escenari, embolicats en flors, la parella de novios.

La novia, plorant, lo novio com un arbre de Nadal, ple de flors que li penjaven per tot arreu, envoltats de gent que gairebé no ens els han deixat veure, els fotografos, el del vídeo, el germà, la tieta, “los niños”, el de la torxa, el de maquillatge, el del carro dels gelats de la cantonada. En fi, un fotimè de gent!!!.

Total, que entre “abrazos y apreturas” “

- Behave yourself tonight, Xampion!!!

- To see if I do grandfather soon (viagra pal nene, regalo de última hora). Toreeeereitor!!!!

- Do not enfadeitor your husband

- My filleitorrrrrrr!

- Quiet Mom, you have not perdedeitor a daughter, a filleitor've won!

Em passat gairebé una hora allí dintre, i si ens descuidem, tenim més gent al nostre voltant que los novios i fem més fotos que els professionals contractats per aquest menesté. Tant així que al final, li he fet una foto als pares del novio i el pare, m’ha demanat si us plau, si li puc enviar per mail. 

Vet ací, el meu debut internacional com a fotografo de la BBC