Dies que comencen torts en hi ha de tant en tant i aquest ha estat un d’ells, les coses no surten ni a tiros i més encara si el que et vas trovant pel camí son persones que utilitzen la mollera una mica més que per lluir tupé.
Abandonem la nostra “suite” al cantó de la funeraría xino xano cap a l’aeroport i...
- Sirs, take my luggage?
- Senyors, porten equipatge?
- Of course, if, or do you think that this has now fallen from the sky?
- Clar que si, o et penses que tot això ha caigut ara mateix del cel?
- We see that, the book does not appear to have been paying for baggage and check your luggage
- Es que veurà, la seva reserva no consta que tinguin equipatge i s’ha de pagar per facturar les maletes
- How has that. Look! The book clearly states that a suitcase after fifteen kilos.
- Com que no consta. Miri!!! La reserva diu clarament que una maleta per cap de quinze kilos.
- Oh! Because our system does not appear in the only special circumstances that have informed the company of his condition Expect Mothers
- Oh!!! Doncs al nostres sistema no consta, l’única circumstancia especial que han comunicat a la companya es la seva condició de Expectant Mothers
- No fotem!!!
- No fotem!!!
El personal de Cebú Air Pacific, no te la suficient capacitat intelectual per llegir el nostre eTicket, facilitat per BudgetAir.es i al final si em volgut que les motxiles volesin a Cebú, 560 xismes filipinianos per cap que em tingut que afluixar.
Això no ha estat tot, moments avans de ficar-nos a la cua per entrar al moixó d’ales de ferro;
- Que fan ara?
- Estan canviant el vol
Saveu que vol dir això? Efectivament. El vol 5J230 Puerto Princesa (PPS) Cebu (CEB) es “Delayed”
- What about the flight to Cebu?
- Qué passa amb el vol cap a Cebú?
- Sir, I will communicate with the flight delay
- Senyor, li comunico que el vol sortirà amb retard
- And how long are we talking about?
- I de quan temps estem parlant?
- I do not know Mr.
- No ho se senyor
- And who knows?
- I qui ho sap?
- I do not know Mr
- No ho se senyor
- For questions!
- Doncs pregunta!!!
- I do not know Mr
- No ho se senyor
- This paya has been scratched disc. Fuck you a slap and see if the needle jumps!
- A aquesta paia se li ha ratllat el disc. Fot-li un clatellot a veure si salta l’agulla!!!
Han passat gairebé dues hores i encara estem encastats a les cadires de la sala d’espera.
- No recordo, però a les dues hores tenim dret a beguda i jalo.
- Vols dir?
- Si, vaig a veure.
I cap al mostrador d’embarrancament.
- Encara no saps a quina hora sortirà el vol?
- Do not know what time will the flight?
- No senyor.
- No, sir.
- Doncs portem ací ja gairebé dues hores i ja tenim dret a compensació.
- Well here we are almost two hours and we have a right to compensation.
- Senyor, als vols domèstics la compensació es a partir de les tres hores.
- Sir domestic flights to compensation is based on three hours.
- Doncs no et preocupis, que d’ací una hora torno a passar per ací.
- Thank you sir. (And laughs)
- Gracies senyor. ( i riu)
- I can laugh because!
- Ja pots riure, ja!!!
I com si fossin els reis mags, un parell de xicarrons, apareixen amb unes caixotes de cartró.
- Mireu, ací està la nostra compensació!!!
- Vols dir?
- Ull a la jugada.
- Tin, tontin. Tin, tontin! Passengers bound flight 5J230 Cebu (CEB), through the counter.
- Tin, tontin. Tin, tontin!!! Passatgers del vol 5J230 amb destí Cebú (CEB), passin pel mostrador.
- Ja marxem!!!
- No pas, no hi ha el vol anunciat a la pissarra.
I de un en un, em anat passant davant del dentífric somriure de les asafates de Cebú Air Pacific, per recollir una hamburguesa del Jollibe i una botella d’aigua.
Quina satisfacció!!! Que en un país d’aquests, et reconeguin un dret d’aquesta magnitud, no es qualsevol cosa. Encara no feia les tres hores i ja ens han fet un “present” i més tenint en conte que amb restes entre la dentadura de l’aperitiu.
- Tin, tontin. Tin, tontin!!!Passengers bound flight 5J230 Cebu (CEB), ready to run aground.
- Tin, tontin. Tin, tontin!!! Passatgers del vol 5J230 amb destí Cebú (CEB), llestos per embarrancar.
Els filipinianos també tenen les seves coses. Si vols estar més de vint i pico dies al país com a turista, has de passar per la caixa.
Localitzat la nostra “avanzadilla” a Cebú, el Vicent, ens dirigim cap a l’oficina d’immigració on els requisits per entrar-hi, apart de dur la pastarrufa, es que els homes, única i exclusivament els homes, han de dur les cames tapades, o sigui, em de dur pantalons llargs.
Allà, a la quinta forca es la ditxosa oficina. Sens dubte, un punt d’afluència turística del màxim interès pel sol fet de poder quedar-te en el territori fins a 48 dies en total. Això també deu ser herència dels colonitzadors. |
- You can not go with this pants.
- No podeu entrar amb aquest pantalons.
- A moment that I take them to me.
- Un moment que me’ls trec.
- Sir, this is not, should cover her legs.
- Senyor, no es tracta d’això, ha de tapar-se les cames.
- Carambeitor! I usually come here to get me a visa extension, not to wear my brown ham.
- Caram!!! Que jo sol vinc ací per treure’m l’extensió del visat, no pas a lluir el meu moreno perniler.
- Do not worry. Doneitor around and see what art when we transform our unclean clothes and tempting.
- No et preocupis. Dona mitja volta i veuràs quin art tenim a l’hora de transformar les nostres impures i temptadores vestimentes.
- Tachan! Now! See? What do you think? We are so good?
- Tachan!!! Ja està!!! Veus? Què et sembla? Estem be així?
- It may take sir
- Poden passar senyor.
- Thank you, General!!!
- Moltíssimes gracies, General!!!
Cebú no es que sigui la gran cosa.
De records de la presencia imperialista del Regne d’Espanya queda molt poca cosa.
El Fuerte de San Pedro, l’església del Santo Niño, la catedral i el primer carrer que van construir que te com a nom Colon.
Si també considerem que la festa es herència dels colonitzadors, a Cebú en hi ha tot els dies.
Travelos i senyoretes de les que fumen i et parlen de tu i d’altres que aspiren a ser ho, van a la caça de qualsevol tipo de mascle rostro pálido que se’ls fiqui pel davant.
Aquesta matinada toca despertar-se d’hora. El Joan i l’Èlia es juguen bona part de com serà el seu viatge a partir del pas per Nova Zelanda.
Es avui el dia en que surten les 200 places per obtenir la Working Holiday Visa, que els permet treballar sis mesos i estar de vacances altres sis en aquest antipodic país de la península Ibèrica.
- Tico tic, tico, tic, tico tac!!! (l’Acer Aspire 5920 comandat pel Joan)
- Tucu tuc, clec, clec, tucu tuc tico tac!!! (el de la mansana comandat per l’Èlia)
- Ja al tinc!!! am demana el pagu!!!
Dos minuts més tard
- Ja no am deixa!!! S’han acabat las places.
I es que 200 places per a tot el Món un cop l’any, no donen gaire marge. Una cursa de 100 metres amb milions, suposo, de participants.
 |
Ara toca revisió metge i esperar un parell de dies per obtenir els resultats. Aquests novazelandianos, volen al personal amb perfecte estat de revista, amb tota la dentadura i tots els nivells al punt.
Fins al moment, desconec si hi ha alguna organització humanitària o O.N.G. que hagi ficat el crit al cel per aquest fet, més tenint en conte que si tens algun problema de salut, lleu o greu, si no tens money, et pots morir davant la caixa del respectiu centre de salut. A veure si hi ha algú implicat que llegeix això i li munta un pollastre del quinze al govern neozelandiano i els fa entendre que les fronteres no existeixen i que pel fet de no poder escollir el lloc on un voldria haver nascut no es suficient raó per prohibir l’entrada en un territori.
Ah!!! i de passada, com es propet, que el mateix per Australia.
Deu ser que com estan a la part de davall de la Terra, els puja massa la sang al cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada