La Lorna es queda amb el seu marit, al que ha de portar al taller (metge), perquè amb 83 anys, ja em direu, què es el que no falla???
Quina llàstima deixar aquest lloc!!! No hi ha gaire cosa, però hi ha de tot el que fa falta i una pantalla de 3D amb HD i resolució de 4 milions de gigapichells. Amb sol això, per fer més anys que Matusalen.
Meneo paca, meneo palla, arriba el “Pacific Princes” a Tagbalaran.
Al vaixell? Pues més de lo mateix. Aigua, gentada, canalla que fa de canalla, pares i mares que no fan ni de pares ni de mares, pollastres cacarejant... ah!!! i vaig a trencar el mite de la sensualitat de les filipinianes.
Que a la vista... poden resultar més o menys agradables, per això estan els colors, ara, quietes i calladetes, perquè si les veieu com endrapen, se os caurà tot allò al terra. Deu ser per això que a les propagandes la Presley no menja mai bombons?
I es que el vaixell, de glamurós tampoc no en te gaire, deuen d’adoptar la tàctica, donde fueres, haz lo que vieres.
L’hotelasso d’avui, es barato, barato i pintoresco.
De fusta, com la casa d’una padrina. Els mantells que hi ha sobre les taules, les cadires... tot em recorda cases de fa un munté d’anys.
A sobre, el fill i recepcionista, un matalot de 5 x 4, no treu el ulls de la tele. Fan la NBA i es veu que te molts interessos ficats amb el Gasol, Bryant i companya i també te una característica especial. Pregunta el que vulguis, que ell et contesta el que li dona la gana.
El mono aquest, model Tarsier, es de gran com... la ubre d’una vaca, no gaire més!!! Deeeeee... 10 a 15 cm, com a molt.
Amb aquestes prestacions, es veu clarament que d’Almenar no es, al menys en la gran majoria dels components, perquè els ulls, ven be podrien ser-ho.
El tipo es passa el dia sobant i no es mou gaire. Més o menys com la majoria del personal que ocupa aquesta terra.
Un cop visto, cap al poble gran, tan gran!!! Que te hasta manonals, però... la noticia cau com un gerro d’aigua freda.
Os explico:
Es veu, que el senyor manonals, es un garrepa de tres parells de nassos. Esgarrapen tot allò que poden.
Redéu!!! Que et venen el Big mac i et donen un sobre de cachachup només!!!
- Però a veure, alma en pena!!! Que creus que puc fer amb això, pintar-me les ungles?
- Perdoni senyor, Tingui
- Què, i amb aquest, les de l’altre peu?
- No ho entenc
- Que em donguis mes cachachup, que sembla que vagi a preu d’or!!!
Tres quarts del mateix amb els gelats.
Es veu que el dia que van fer el curset de, - Como llenar una copa de helado de manonals- , la foto no era present i els van haver d’explicar tot amb paraules; però es veu que no en van utilitzar ni mil, sabeu allò de que una imagen vale mas que mil palabras? Pues la cosa no els va quedar clara, perquè les serveixen a meitat de la capacitat
I el que ja es el colmo, el que no ens esperàvem de cap de les maneres, es que el nostre oxigen, el manà, el que ens manté vius i en esperança en aquest món, tingués un horari.
- Però que es aixòòòò!!! On s’ha vist???
El manonals pot estar obert les 24 hores del dia, però el internet ha de descansar unes hores. Deu ser l’únic que deu tenir conveni col•lectiu en aquest país de 40 hores setmanals.
Hi ha moltes maneres de fer les coses horriblement. No tot es ficar totxo dos metros dins l’aigua.
El que en altre temps va ser una xulada, ara es una horterada. I es que som com el ramat.
- Ala!!! Tots cap allà
- I que hi ha allà?
- Nu se, però tots i van
L’aglomeració de turistes, guiris i busseijadors que hi ha en aquest racó, es d’una densitat destacable. El que suposa que aquest lloc no entre en la llista de recomanacions, tot i d’insistència dels seu (acostumats a tractar amb turistes de “vuelo rasante”) personal autòcton. Es tracta de Alona Beach
Parròquia i resta del Món!!! Que sapigueu que a Lleida, no sol fem festa per endrapar caragols. Avui Diada de Sant Anastasi, festa major de Lleida
I sembla que el tenim de cara, Sant Anastasi avui ens vol acompanyar i tot esta sortint rodo.
Arribar a la carretera i trobar un jeep que ens porta fins a l’estació de bus sense haver d esperar gaire estona
A l estació de bus, ja a punt de sortir el bus fins a Jacna.
a Jacna uns calamarsets que estan força be i el vaixell més barat del que contàvem i surt trenta minuts abans del que ens havíem informat.
Però, els autòctons no perden pistonada recaptatòria. Per entrar a la terminal de ferris s'ha de satisfer la revolution tax municipal, dos pesos, que no per la quantitat, es el fet un cop més de tocar-te allò que no sona. Com ja paguem prou més que els autòctons per altres serveis, ens l' em saltat.
- Massage, massage!!!!
Un matrimoni d abuelos cecs, ofereixen les seves habilitats.
- Aguaita-te’l en quina cara se’ls mira. Encara te’n faràs un.
- Je, je, je!!!
- Palla que voy!!!
- Perdoni senyor, quan costa el massatge?
- 150 pesos
Uns trenta minuts ha estat el bon home tocant-me els ossos, les pells i fins i tot estirades de cabell, deu ser una nova tècnica.
Quatre hores navegant ens porten fins a Mambajao. Serà que ens ficaran a quatre filipinianes per cap per deixar-nos a terra?No os feu il•lusions, pels vostres propis mitjans, que això es el paradís i o continua sent perquè ací lo de pencar, com a que no. Lo justet per anar tirant i prou, de tal manera que si veiem un guiri i li podem clavar 150 en lloc de 27...
Em fet cap a Agoho i em pogut localitzar a l avanzadilla del grup.
Acompanyat de una cervesa, el Vicent es al bar de l hostel
- Òndia nen, però que blanc que estàs!!!
- Però que dieu,? Si estic negre
- Negre? Tu no has vist el Sol en deu dies i no serà pel que hagi plogut, que ací no es veu ni un núvol
- Ahir vaig acompanyar a l Iris...
- Aaaaaaah!!! L Iris
- Je, je, je
Una visita de la península ha rebut hi ha perdut el color, però ha ampliat el somriure.
Per colonitzar l'illa, ens em de fer amb un mitja de transport, es a dir, una moto més i ja em portem... He perdut el rastre
Dures negociacions amb la mestressa de l hostel per llogar tres motos i que ens les deixes a bon preu
- Miri vostè bona senyora, que es que nosaltres, volem sortir per la tele a veure si el volcà aquest que tenen ací desperta, que des de l any 1.951 ja li toca i un roc ens faci un xixon i quan ho expliquem als de la tele, els direm que estem allotjats al seu hostel, serà publicitat per vostè i nosaltres ens estalviem un pesitos.
- Ummmmmm!!!!
Lo del lloguer de motos, no es la seva activitat principal, es més, de motos no en te ni una, però els familiars si. En quinze minuts ha recollit tres motos de la família, als que avui els tocarà anar a peu ,si s han de moure, a canvi de 300 xismes.
- Escolteu canalla!!! L'objectiu d avui son dues falls i un hot spring, que no es jacuzzi i no es poden fer cochinades. Això serà a última hora, així que durant el dia, aprofiteu, de manera discreta, per desfer-vos de tot tipus de gasos
- Pos venga, carretera i manta.
El Vicent tira amb força del "pelotón" fins que...
- Què fas Vicent?
I el Vicent... Catacrack
Pues que s ha parat al mig de la carretera en un croca que no era. Al ser sobrepassat per la JoanÈliamoto, s ha fomut un susto tan gran, que ha caigut a terra.
- T'has fet mal?
- Estic be, qui no ho esta tant es el mirall de la moto. S ha segregat.
- Si, ja veig que ha demanat l independència, però en aquest moment es veu que no li senta gaire be.
- Mau espantant!!! Pensava que venia un camión!!!
Si voleu veure una cosa xula, pau i tranquil•litat al mateix temps, teniu que ficar-vos per andurriales.
Tuasan Falls, aquest es el lloc. No tant contents deuen d estar una parella formada per un rostro pàlido i una nativa, que d'una basseta han fet el seu niu, quan ens han vist arribar.
- Oh sento nene, no hi havia cap lletrero de "no molestar" i que quedi clar, si l’haguéssim vist, tampoc ens haguéssim aturat, així que...
Be, també hi ha un trio natiu, però com a que aquests no els fem tanta nosa.
L aigua es transparent i te bona temperatura.
- Apa, a ficar els cascos en remulla.
- Caminar amb xancles per sobre de les pedres, no es fàcil
- Pos vigila no deixis les dents en algun rock que els dentistes cobren molts diners
El tercer aqüífer del dia, son les Arden Hot Springs, unes basses artificials d aigua, que com el seu propi nom indica, es hoooot, preparat per merendoles i sopars.
Tot te un preu. L'entrada, per descomptat. Vols una taula? Paga. Vols coure carn? Paga. Tot son extres, però renoi, a l'hora de cobrar...
- No tinc canvi.
- Nu tens canvi? I que carai fas da caixera?
- No tinc canvi
- Saps dir alguna cosa més? Aquest no es el meu prublema, si no tens canvi, nusaltres passem i a la sortida, procura tenir-ne que et pagarem.
Incompetents en hi ha a tot el Món, però renoi, en general a Àsia, no hi ha ni Deu que tingui canvi, sigui l'hora que sigui, hagi o no hagi ningú, no tenen canvi!!!
Tanta aigua, tanta aigua, no sol ha estovat i arrugat la pell. He recordat l efecte piscina. No es fa pipi sol per l aigua que beus, es veu que la dermis, també xucla i la sortida d aquest líquid també te el mateix canal de sortida. Passejades a la "confort room" o sigui, el water, però ací li diuen aixina, han estat una constant al llarg de la nit.
Tot i ser d'origen volcànic, amb platges d'arena negra, a deu minuts amb barca hi ha un banc de sorra blanca, amb gran esforç, la van batejar amb un original nom, l'illa Blanca.
No se que quin fondo de pantalla teniu al vostre ordinador, però la foto d'aquesta illa, o pareguda, la he vist en uns quants.
- Això, es el paradís!!!!!
- Un paradís com la pota de un pino!!!
- Sol li falta una palmera que faci una mica d’ombra. La torrada que podem agafar ací, pot tenir nom propi.
Gairebé sols tot el mati em estat en pau, únicament alterada pels rots que el barquero ha estat soltant de tant en tant. I es que es una costum curiosa, apart de considerar-ho una guarrada, aquest es foten uns roooots!!!! En qualsevol moment i circumstancia, no importa qui tinguis al davant, ni a quina distancia, si tens aire, s ha d expulsar el mes aviat possible i millor si no passes inadvertit.
Recordant l èxit de l amanida de pasta que vam sopar a ca la Lorna, em de repetir un sopar,que des de la ruta dels Annapurnes no em tornat a fer. Una truita de patates!!!
- Anem a comprar els ingredients.
I cap al mercat de Mambajau.
Des de luego, que amb els preus que tenen les patates i les cebes en aquest poble, un s explica ràpidament el perquè una truita de patates es una exclusivitat, a 80xismes les trunfes i 90 xismes el quilo.
- Es que no en deu haver.
- Pos en be de tocar-se el papo, que sembrin cebes i patates, que faran bons calerons!!!
La cuina filipianiana no esta preparada segons els nostres criteris, però gracies que ens hi deixen ficar el nas i les mans.
Un wok d'alumini i un plat de porcellana. No ha pogut ser. Donar-li la volta, amb forma, no ha estat possible. Al final mig compactada la massa de patata, ceba i ou, ha fet cap al nostre estomac amb mes necessitat que desig.
1 comentari:
Hola Òscar, sembla que va ser ahir que comparties les tardes dels dissabtes amb els amics de la foto de lleida, però aviat farà nou mesos de la teva marxa cap a una aventura, la teva aventura al món, molt valent, noi. Fa temps que no comento al teu bloc, però no passa dia sense obrir-lo, per veure amb quina nova aventura ens has de sorprendre, per saber que tal et va i com et tracta el món, has hagut de passar per un munt de situacions , de vegades dures, prendre decisions que a vegades no eren del teu gust, conèixer gent, costums i sobretot, moments divertits, gairebé sempre compartits amb bons amics com el Joan i Èlia i mes que aniràs trobant pel camí, no obstant no has deixat de ser tu, ni perdre aquest bon humor que et caracteritza, espero que no tanquis aquesta finestra que en el seu dia vas obrir, per la qual entra nous aromes de món i llum propia que porta un aguaitador del món com tu, gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres. Suposo que el massatge et deixaria gairebé com a nou. Cuida't, cuida't molt. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada