L’arribada va ser de lo més prometedora. Per saber si érem encara a la Índia, vam haver de mirar al mapa i comprovar que efectivament, es la Índia. Neeeet, poc tràfic i ordenat, guiris per un tubo, il.luminatis...

Però vet ací, que entre la massa de indios, ens em colat en un sleep vagon i com dos coloms ens em enfilat a la llitera de més amunt, a la tercera graderia, encastats contra el sostre del vagó i per sobre dels ventiladors.

Així que calladets ens em instal•lat i com qui no vol la cosa, ens em apropiat d’un altra llitera.

Però així com a Ooty, el nostre treball de camp va donar unes dades desgarradores, a Fort Kochi, Kochi pels amics, a la primera de canvi, ens em portat una sorpresa;
- Que es el cobrador del bus!!! –
- Caram!!! Dons m’ha dit, listen to me –
I què? Eh? Meravellats ens em quedat!!! Tant que gairebé ens em espantat.
- Pellisca’m!!!
- Nyakkk!!!
- Més fort!!!
- No m’ho puc creure, ens ha deixat just davant de l’hotel!!!
- Ni jo tampoc –
- I aquest hotel te guiffiiiii!!!, Oh, guifff!!!, guiffffi!!!
Com a carabasses de grosses eren les llàgrimes!!!


També em fet activitats culturals, no os penseu que ens moquem amb mitja manega.

- Where is the fort? –
- The fort is here -
- Thank you very much –
I mija volta cap allà
- No ho entenc, ha dit que era ací. Tu el veus per algun lloc?
I com som més durs que una pedra de la gravera de l’Antolín.
- Excuse me. Where is the fort?
- The fort is here
- But, where is here?
- Here is here. In this area, namely Fort Kochi
- And the Fort?
- here
- Thank you very much.

Es veu que els indios quan prenen una determinació o porten a peu de la lletra. Que hi farem!!!, son així d’exagerats, però ja els val. Amb lo majo que tenia que ser eixo fuerte!!!
Jo, he tret la meva pròpia conclusió.
Els indios s’han carregat lo fuerte, perquè allí, hi devia d’haver encara restes del esperit de “El septimo de caballeria” i zasca!!!, se acabó la coliflor!!! I al Colón perquè no saben on trobar-lo que si no, ja veuríem que li farien.
Seguint amb el nostre treball em descobert que ací, li guarden el xassís al Vasco de Gama, que li han fet una església i tot. Ací els portuguesos van fer feina.

Doncs com os deia, un cop vist tot això i postes de sol des de tots els angles, perquè os en feu una idea de la quantitat que em arribat a veure (amb be baixa), hi ha hagut dies que el Sol, s’amagat dos cops!!!
També em descobert una que ens ha creat adicció, el sharja with ice cream.

- Bon dia!!! (Ponent accent)
- Bon dia!!! (Vallès accent)
- Has dormit be? (Ponent accent)
- Si, i tu? (Vallès accent)
- M’han acribillat els “moskits”. No quepo dintre de la mosquitera, es fiquen a la tela i m’han deixat el peu... (Ponent accent)
- Que fem avui? (Vallès accent)
- Nuse (Ponent accent)
- Nuse (Ponent accent)
- Anem a veure el Fort? (Vallès accent)
- Nuse (Ponent accent)
- Anem a la platja? (Valles accent)
- I em portaràs a veure chiques amb bikini? (Ponent accent)
- Vale, però jo també les miraré (Vallès accent)
- Vale!!! (Ponent accent)
- Anem a fer siesta? (Ponent accent)
- Bueno, i despres a menjar un sharja with ice cream (Valles accent)
Un cop ficats els peus a remullar a l’Oceà Índic, es veu que el nostre “trasero”, no esta dissenyat per estar molta estona en contacte amb una superfície rígida, ni tova, tenim formigues que en aquesta posició desperten i per tant ens em de moure.
Si senyors, com a marquesos, amb dinar inclòs ens en em anat a veure els backwaters. I os preguntareu, What is the backwateitors? Doncs els backwateitors, son algo així com La Clamor, però amb barquetes i els arbres una mica més crescudets. Macu!!!
I be., tot s’acaba.

No puc dir-vos res més que el que ja os he dit. Una abraçadota i un petó.
Vaig estar ací per primer cop fa uns quinze anys. Excepte els cotxes nous i en alguna ciutat el metro, no veig que hagin fet gaire cosa més, excepte acumular brossa.
Hi ha gent que està encantada, en hi ha molts que es preocupen per ells.
Estic encantat pel país, pel territori; es xulo. Però no pas dels indios.
Es casa seva, es el seu país i ells veuran com fiquen els mobles, pinten les parets i el cuiden.



Ho sento per si algú llegeix això i es molesta, però ha estat dos mesos a cara descoberta, no quinze dies sota la protecció d’un agent de viatges i molt menys empara’t per un bon feix de dòlars. Es la meva opinió i les opinions son com allò que hi ha on s’acaba l’esquena, tothom tenim el nostre.
Namaste Ìndia!!! नमस्ते


