dimecres, 20 de febrer del 2013

Denpasar 17 , Senggigi 18, 19 de gener de 2013


Un cop trillada l’illa de Bali, s’han de conquerir noves terres.
Així que cannnnnvi d’illa!!!
Cap a Lombok, un altra illa d’ Indonèsia es l’objectiu.
El centre d’operacions continua sent Denpasar i per no dur la tota la casa a les costelles i anar més lleuger de pes, en hi ha que no formaran part d’aquesta conquesta convocatòria.
I, si ja es complicat viatjar amb la motxilla, en hi ha que no en tenen prou i porten a sobre la seva taula de surf o sigui, com si jo portés la taula de planxar. Que no se pas que en deuen de fer, perquè d’ones, com no les fabriquin amb el secador del cabell, les que he vist per ací, no son res de l’altre Món.
- Boy, that if to bring things, I'll deixeitor my backpack and we were at the hotel.
- This is my girlfriend.
-Ah!!! Carambeitor with Australian  imagineitor flat, but so?
El vaixell, amb mosqueeee inclosa, arranca derrapant del port i sembla que a la velocitat que anem, ens encastarem a Lombok.
Però ja, ja!!! A tiro de port, el capità del vaixell li pega estirada al fre de ma i ens quedem clavats a tocar de terra i el poc que es mou o fa com una tortuga coixa, dreta, esquerra, però d’anar cap al davant? Ni parlar-ne
Deu ser que li te por a alguna cosa? 
Deu ser que està apuntant per enfilar l’entrada al port?
Jo no veig ni una cosa ni l’altra, però allí que estem mirant l’horitzó que ja ens el sabem tots de memòria.
- Em sembla que aquell arbre ha crescut des de que estem ací.
- Yesssssssss, and the gallineitor chicks that one has already done
- Aquest encara ens farà saltar a l’aigua i que l’empenyem!!!
I del preciós i solejat dia del que gaudíem, ja no en queda res, comença a ploure i la bestia mecànica aquesta, es belluga altra cop.
Total que has aconseguit que la nostra arribada Lombok estigui passada per aigua.
- Taras contenteitor, no?
Ficats els peus novament a terra, un núvol de natius ens venen a rebre com si fossim els campions del Món de l'esport nacional;
- Ticket, ticket!!!
- Que troneitors vols you ara?
- Tickets.
De quina manera, no ho se, però em anat a parar a dins d’un mini bus i tira milles cap a Sengigi
Com no podia ser d’altra manera, ara que estem a cobert deixa de ploure. Fins quan? Efectivament, fins a Sengigi.
Una manguerada d’aigua cau mentre encara no he trobat un jacuzzi de la meva mida.
Però no os preocupeu, tot s’arregla en aquest Món. 
De jacuzzi res de res, una giga-habitació de deu llits a compartir amb una parella més eixuta que els Monegros i ja se on faran cap els meus ossos durant les properes nits.
Ara falta alguna cosa amb la que moure’s per aquest roc. 
        
           - Que serà? I si llogo una moto?

I es que això de la moto, ves per on, li he agafat el gustet,i aquestes que funcionen com un Vespino, corren més que la Royal Enfield. Van de conya!!!
Pos venga, moto que te crio i a explorar la part del sud. Cap a Kuta!!!
Altre cop a regar!!!
Però quina mania tenen!!! Si això es verd com l’increïble Hulk!!!
No hi veia tres en un ruc. Entre la que cau de dalt i la que aixequen els camions, peu a terra i esperar que la cosa es calmi.
Lo impermeable de color groc que vaig comprar, està fet un cromo. Els pantalons oberts de dalt a baix son fashion total i els natius es queden amb la boca oberta del model exclusiu que llueixo
- Que, t’agraden? 100.000 rupis per ser tu.

Encara lliure del turisme de “vuelo rasante” a Kuta les vaques pasturen al costat del mar, amb les gallines i les cabres.
La platja, en lloc de tovalloles, pilotes de Nivea, quillos i xonis, es ocupada per les cases dels habitants d’aquesta zona. 
En dues paraules, pre ciós!!!
I es que les preocupacions que tenen en aquesta part del Món, son les justes.
La canalla jugant a la sorra o be dintre de l’aigua. Les mares tombades a qualsevol lloc fent somriures al pas del guiri. Les vaques a lo seu, aixecant la cua minant la platja, perquè d’ací uns anys en facin un camp de golf. Les ones, com sempre, van i venen. I jo amb  rampes al dit de tant disparar. 
Així que... tots contents i fins la propera.

























1 comentari:

Roser Sebastián ha dit...

Així que al vaixell havia una "mezquita"? Què cuiriós.

La foto del nen com un mini kunfu fent una kata m'encanta i que no dir de la penúltima foto.....

Una abraçada