Estimats parroquians i parroquianes;
El turista, es una bactèria extremadament perillosa, capaç de transformar els somriures d’un poble.
D’aquest espontani gest i sincer que vaig poder gaudir en la meva primera visita fa dotze anys, la gent d’aquest país, ha passat a estirar la ma i
- Money, money!!!
L’obertura de les fronteres per part dels militars, a milers de turistes USA, que arriben a aquestes terres, carregats de washingtones, ha fet veure als birmans, quin poc valor li donem a una unitat monetària forta, i els preus pugen dia a dia com la bromera de la Coca-Cola.
Ademés, d’aquesta dolaritzada febre, no os penseu que volen qualsevol tipus de bitllet. Els has de portar recient sortidets de fàbrica, sense cap plec, taca, marca, forat... es a dir, que es pensen que per la nit, a l’habitació de l’hotel, portem a sobre una maquineta, i li donem tantes voltes com washingtones estimem que necessitem a l’endemà i gairebé per entregar-los a canvi del servei requerit, t’has de ficar guants per no deixar les ungles marcades.
Ah però!!! A l’hora de donar-te el canvi en moneda nacional, kyats, no es el mateix tracte. Un munté de paperassa, redoblegada, bruta, fastigosa i de qualsevol manera, que sembla que hagin servit per embolicar bocadills de sardines, els serveix per saldar els comptes. Senyors!!! Això no es igualtat de tracte. Si voleu USD recient fabricats, el que torneu, en les mateixes condicions que exigiu, no?
Evolució? Canvi?
A primer cop de vista, hi ha grans diferencies en el comportament i aspecte de la gent.
De ser fideus que tenies que mirar-los dos vegades per veure’ls el cos, ja en hi ha que deuen tenir els nivells de colesterol, més amunt que la prima de risc de l’imperi espanyol, adoptant forma de butifarres mal lligades.
Pel que fa al fum, també hi ha canvis notables. Han deixat de consumir exclusivament la fulla nacional, per els cigarrets en format occidental. Més car, però es veu que mude més.
I de la música, què? El sons tradicionals dels xilòfons i les trompetes, ha deixat pas al huracà del soroll emes pels pitufos maquineros. El xumba-xumba-xumba, s’escolta per qualsevol lloc i a totes hores.
A tot això, dos dubtes existencials han quedat resolts.
Les advertències de l’absència de caixers per a “foraigners” d’on poder treure dinerets birmanessos, ha quedat resolta a l’hora de ficar el peu a Yangon.
Passejant per la Mahabandoola Road... allí està!!! Més majo!!! Amb el seu segurata exclusiu aposentat en una cadira, gorra al cap i porra a la cintura, el meu salvador, EL CAIXER!!!
- Is for foraigners?
Amb somriure victoriós i un moviment de cap en sentit vertical, esborra d’una tacada tots els meus temors pel que fa a obtenir líquid per finançar l’estada de tres setmanes. I no sol això, es veu que en hi ha a totes les ciutats importants i nuclis turístics del país!!!
Així que, ni curt ni peresós, agafe la meva super Guissona VISA i...
- Mira petitona, vine cap ací. Que et presentaré a un amiguet amb el que festejaràs unes setmanetes. Veus? Es aquest i es diu ATM. Portat be, no et quedis a dintre, que si no, tindrem un sidral de cal deu, contesta-li a tot el que et pregunti i et prometo que la setmana que be, et deixaré jugar amb ell altre cop. Vale?
I cap a dintre que s’enfila la Guissona i els meus ulls esperen el miracle tecnològic un cop més.
- Ondià!!!
L’ATM, comença a vomitar paperots de color vermell, nous i flamants, com una desesperada.
- I on fico tot això? Si necessito un remolc!!!
- Anygsss!!! Quant t’estimo, Guissona meva!!!. Apa, ara cap a dintre de la cartera que avui ho has fet mooooolt be.
I ja posats a ficar, avui deu ser el meu dia de sort. Si abans era Mahabandoola Road amunt, fem-ho al revés.
I que no faig crèdit al que veig. Em frego el ulls un, dos, tres cops, em pessigo la galta (de la cara) aparto els ulls i els torno a ficar... WIFI FREE!!!
Però on estic? Què es això!!!
Si, estimats germans i germanes. En una imitació de Dunkin’ Donuts, hi ha wifi!!! Com el Coyote aconsigant al Correcaminos, els peus comencen a derrapar per enfilar-me cap a la porta del Cel. Estic contaminat!!!. No puc passar sense caixers ni wifis, la vacuna birmana a deixat de tenir efectivitat. Ja tinc de tot, com al barri.
I be, wifi, wifi, pues si, però la velocitat... això es un tema que s’ha d'explicar.
No recorde jo, una cosa tant lenta ni quan al poble ens enxufaem amb el cordó del telèfon. El pobre iphone, s’avorreix de tant esperar.
- Però estigués tranquil home. Pitjor seria que no tinguessis oportunitat de demostrar totes les teves habilitats.
- La pàgina demanada, no s’ha pogut carregar.
- Au va!!!, torna ha intentar-ho, però aquest cop, amb carinyo.
Total, que el cafè a estat curt per al temps que em invertit per poder comunicar-nos amb lo Món, he rostat la cullera, netejat lo vas, una mica més i demano una escombra per netejar lo terra, però em tingut l’oportunitat de poder enviar-vos els corresponents missatges tranquil•litzadors, de que l’avió ha ficat les rodes al lloc, en temps i forma.
Gent que volta pel Món i millor que es quedés a casa, perquè es pensen que no son ells qui donen el tomb si no que es el Món qui gira al voltant seu, en hi ha a patades.
Son més de les onze de la nit i tinc el fluorescent de la honey-multiple-rooom que ha tingut la sort d’acollir-me, tot just davant dels morros. Una pàmfila, de cara i nacionalitat desconeguda, obre la llum als segons de haver-la apagat i passades les dotze, encara es oberta.
Surt de la mosquitera i ves fins on es l’interruptor, just davant la “susodicha”, tres llits més a l’esquerra, mirant de no trepitjar calces, sostenidors, pots de potingues i altres articles de consum femení. Que sembla que per ací hagi passat l’Atila.
- Nèna!!! Què es pot apagar el llum?
- Uh, uh, uh!!! What? What happens?
- Què si es pot apagar el llum o el necessites per roncar?
- I do not understand
- Tonta del cul, que si obres el llum, abans de roncar com una porca, apaga’l. O et penses que soc el te majordom? I si no entens el català, aprèn-lo
Es que avui, porto moltes hores ja despert i no estic per a gaires festes. Espero la propera vegada ser més diplomàtic.
Com el meu anglès es molt rudimentari, con diu la meva companya, l’Agnès, anglès de càmping, escoltar la llengua de Rousseau, em dona oportunitat de destruir un altre idioma. Més familiar i conegut, però ... be, deixaré el comentari.
Molt turista de l’altre cantó dels Pirineus, però mooooolt!!! I de totes les edats i gènere.
Abans de canviat de sostre, i durant le petit déjeuner, tinc l’oportunitat de demostrar les meves habilitats idiomàtiques amb un representant de la gàl.lia. I es veu que els birmans de la part del nord encara s’estomaquen i que no ha pogut anar fins no recorde on.
Renoi, que a gust !!! Poder parlar amb algú que mig em puc entendre i a sobre diu coses interessants !!!
La Sule, continua tant lluenta com sempre, envoltada de cotxes, la Mahabandoola, amb el seu caixer per a foraigners, el Strand Hotel, no passen els anys per ell, això si, els que hi dormen, no poden dir el mateix, sembla un asilo i la Shwedagon... en dues paraules, ja sabeu
Passejar pels carrers de Yangon, es com mirar l’àlbum de fotos. Records i més records.
Avamba!!! Aneu amb pau tremendos, que os perdono tots els vostres pecats. Però no els oblido, eh!!!
2 comentaris:
Hello Oscar!!!!!!!!!! :) per variar les teves aventures i desventures són d'allò més divertides explicades com les expliques i amb accent lleidatà em fa l'efecte que t'estic sentint directament! :) Les fotos i els llocs que visites una passada, i per alucinar com canvien de ràpid les maneres de viure quan els calers s'hi fiquen pel mig.... queda't amb el que t'està agradant i lo altre ho istaures a la papelera del caparronet, com solem acostumar a fer bastant. :) Crec que tens la sort de poder fer aquest viatge i el que et vull dir és que el disfrutis com ho fas!. Rep desde les terres de ponent un petó i aquí a la espera del pròxim capítol! :)
Ets súper divertit!!! Continua així!!
Cuida't
Publica un comentari a l'entrada