I va de temples, budes i “payas” o sigui pagodes
De totes les mides, cuidades al màxim, destartalades, amb fidels entregats o en hi ha que ni els gats s’hi atansen.
El comitè de benvinguda de Bago, ha estat multitudinari.
- Però si no he dit pas res a ningú!!! Que feu ací gent? Deu ser que els serveis d’espionatge birmans han intervingut un mail i han fet córrer la veu.
- Hotel sir, hotel?
- Tuck- tuck?
- Taxi, taxi?
La del l’hotel San Francisco, que ni te Golden Gate Bridge, ni aigua suficient al riu per fer una badia ni tampoc per ficar-hi un Alcatraz en miniatura, es una dolarera del mil dimonis.
Ofereix fins a la seva mare. Que si vols bicicleta, que si vols llogar una moto, que si t’allogo la meva, que si la meva amb xofer, que si sense, que si vols tiquets per anar a Kalaw, vamos, que es com un Corte Inglés.
Decidit!!. Moto amb xofer, així poder fer fotos com els periodistes del Tour de France fent de paquet i no cal mirar ni el mapa. Total, les entrades per veure els temples consten 10 USD i el motorista cobra el mateix, em ficarà per la porta del darrera, i de fer-ho pel meu comte m’estalvio la gasofa. Es el que hi ha.
- You want eat?
- Of course, if
- Do you like Burmese food?
- Total is based on noodleleitors and rice, do not know if I like it or not but me well.
- I have a family member who has a restaurant.
- Així tot queda a casa
I escoltat per una de les tantes que hi ha al guesthouse i no sé quina funció te, apart d’acompanyar-me, caaaaap al restaurant.
Restaurant? Si donen menjar, es un restaurant!!!
La filla, la mare, la neta, la cosina, la de més enllà... Que no se pas com s’hi pot ficar tanta gent en un espai tant petit.
La padrina, te 83 anyets i es la que maneja el cotarro, metre la filla es fuma unes trompetes birmanes d’un pam i es toca allò que més li deu agradar. Així està de bacona, que qualsevol dia fumbrà un pet que ens escatxicarà a tots.
Lo d’endevinar els preus es una loteria. Tot es tati, o toti o titi, tan se val que sigui 15, que 50, que tretze, que trenta. No hi ha manera, així que com les criatures, amb els dits que es el sistema que val per tot el Món.
Si veieu l’art que te la padrina, manegant les cassoles i la llenya per cuinar, os en faríeu creus. Fica la llenya que necessita, amb més precisió que una placa d’inducció d’última generació. Mentre la filla, a lo seu, segueix rascant-se allò.
I el moto guia? Apareix amb un casco ficat, que la primera impressió que em dona es que el Gila, es viu i que va emigrar a Birmània o ha ressuscitat.
- I'm guide for ten years. We porteitor to places where you can make good pictures.
- This will day and if I have'm inspired.
- I accompanied the Swedish photographer. Look what wrote me.
- Very bonico. Come on, I'm toasting strip to see if I played a little air.
Com a extra a la ronda pels temples, pagodes i budes que estan tombats... el rodatge d’una peli.
Una peli d’estomacades, amb els “actors” plens de sang i un entregat director, que camisa oberta sua la cansalada, no per l’exercici que fa, es que fa una caló que apesta.
- What can I take a picture with you?
- Oh, of course. Are you an actress?
- If you I want to be.
- Very good. When you're famous in Hollywood, will you remember me?
Com diuen al meu poble, visto un, vistos tots.
I el moto taxista, majo ell i orgullós del servei prestat, em fa signar al seu llibre d’honor i on hi he de ficar una dedicatoria-recomanació.
- I listen to me. Do you know where can I get one intermet? That in there is here?I
- Oh!!! Internet Wifi!!!
Sembla que sap de que li parlo. Que n’és d’espavilat aquest “Gila”
- In Bagó, is the best free wifi throughout and free Burma
- No fumeitors?
- Yes, yes. Amounts to your bike to show you I is here in cantonadeitor.
Espectacular!!! Un garito administrat per un que sembla xino i on sol es serveix beguda i esmorzar, te una tele, on en estat de paràlisi, tenen clavats ells ulls tota la clientela birmana i un wifi on estem abduïts tots els guiris que hi ha al poble. I es que no xusque malament del tot
He arribat a la conclusió, que invertir onze hores de viatge, per fer no gairebé més de 150 kilòmetres per anar a Kiatyo, on es troba el Golden Rock, o sigui un maleït roc, es una autèntica penitencia.
En aquest temps, amb el “quasqui”, hagués anat d’Almacelles fins a Santiago de Compostel.la i sense despentinar-me.
Tres pick-ups i un camió, han estat necessaris, per anar i tornar al dichós Golden Rock i a sobre tornar amb la cua entre les cames, perquè no he pogut veure’l. Es tapat ja que l’estan netejant.
I com ha canviat tot lo de Kiatyo.
Recorde que hi havia un hotelet, on les habitacions eren bungalows de canya de bambú, que ara, tot i existir encara, es difícil de veure degut a la mega estructura metàl•lica que fa les funcions de punt de sortida dels camions per pujar a la pedrota daurada.
Els camioneros, de presa per arrancar no en tenen ni una ni mitja. Fins que no es ple el camió, ací no es mou un alma.
I a sobre, les fustes que hi ha per ficar les carns i seure, tot just estan separades uns trenta centímetres.
- Però on vols que fiqui les cames, tal•lós???
- Six for each line
- Sis per fila? Això serà dels vostres, però com jo, ací no hi caven sis ni de conya xaval.
- Six for each line
- I dale!!! Diguem tu, pou de saviduria, com vols que em fiqui?
I va el tio i s’ho mira
- Ja pots mirar, ja!!! O fas un forat al terra per treure les cames, o en aquesta fila, no hi podem anar sis
Així que els birmans, molt més reduïts, han apretat les seves caderes i han permetut que les meves cames fessin una diagonal.
Es un poblet amb encant. Kalaw.
Per arribar a l’estació de bus de Bagó, amb tota la torrada que cau, una mica més i el tuck-tuck gairebé fa un tomb de campana.
I es que va rebotit a mes no poder, així que em penjo de la caixa a la part del darrera i tot no pesar gaire en aquest moments, de les tres rodes que te el vehicle, sol han quedat en contacte amb el terra les dues del darrera. Però els diners son els diners, i l’hàbil propietari, ha redistribuït la carrega per poder arrodonir el negoci del trajecte.
Es un poblet amb encant. Kalaw.
Es estrany que un transport públic, arribi abans d’hora a la seva destinació. Com a molt i el que cal exigir, es que sigui puntual.
Pos ací, han canviat tant les coses, que el bus ha arribat. No cinc minuts abans, ni trenta, ni una hora. TRES hores abans!!!!
Son les dos de la matinada i això es més altet. Fa un fred que pela i amb unes gal.lies, a veure on podem ficar els “cuerpos serranos” per descansar.
A aquestes intempestives hores de la nit, tenim comitè de recepció, amb la mateixa cançó, la que en aquests moments es un cant celestial.
La Lily, te un hotel on hi ha habitacions de totes les mides i preus i també, es una dolarera de “muxo cuidau”
El poble, no es per veure, es per estar-hi. Petit, amb dos carrers principals on poder passar la tarda, en una terrassa de les autèntiques, prenent un te i menjant una xapati amb sucre i mirar qui fa el cap més gros.
Aquell va, l’altre ve. Aquets torna a anar. Ah, no!!! Se ho repensa i fa mig tomb. Aquesta es la tercera vegada que passa per ací.
- Aguaita aquesta mosca!!! Què fas tu ací? Aquest te es meu. Passa fora!!!
- Ghit, ghit. (onomatopeia de la mosca amenaçada que vola espantada)
Poder observar amb deteniment, el model dels cascos que porten els motoristes, com els dels soldats de les pelis de guerra de l’any de la Maria Castanya.
Així com ací en hi ha un fotimé, a Yangon, les motos son prohibides, no en hi ha ni una, ja que es veu, segons conten les llegendes, que un d’aquests artefactes, es va encastar contra el cotxe d’un militar. I els que em fet la mili, ja sabem com van aquestes coses i aquest, va pensar;
- Muerto el perro, si acabó la rabia. Queda teminantemente prohibia la sirculasión de to vihículo a motó di dus rueda en toa la siudá. Toma ia, que ample me quedau!!!
I també veure, quin es el color de moda per pintar-se les ungles dels peus, tant de les noies com dels nois.
Deu ser aquest el motiu, pel que van amb xancles, lluir-los, perquè amb la rasca que fa quan el Sol desapareix, no se pas!!!
2 comentaris:
Com sempre autèntic tot, el relat i les fotos.
Ja m'hagués agradat veure't al tuck-tuck!!!
La foto del nen a la finestra m'encanta i la l'expressió de la careta del nen de l'altra foto que està amb una nena també.
Cuida't!!!
Com no!, suposo que deuries disfrutar de la manduca de la padrina que preparava el menjar! :) com diu la Roser,autèntic el relat, i amb lo del tuck-tuck a mi també m'hagués agradat veure't... :)
I ostres, se'm fa super estrany que expliques que els nois es pinten les ungles!?.... i a l'aire amb fred? jolin!.... no cal dir que les fotos són genials, i m'agrada perquè per fi se't veu la cara a la que estàs acompanyat!. Un petonet i cuida't!(segur que ja ho fas!) Fins el pròxim capítol! :)25
Publica un comentari a l'entrada