Singapur 3, 4, 5 gener 2013

I tant que aparta.

Senyores i senyors lectors d’aquest blog!!! 

He canviat de país. Si, si, encara que no ho sembli, Singapur es un país, petit, però un país, on hi ha QUATRE!!! idiomes oficials, (va por usted señor menistrone), que segurament, pels quatre milions de persones que hi ha, se’n faria creus, que pels pocs que son, no fa falta ni que parlin

L’arribada a l’aeroport ha estat a mitja nit. Però quins luxes!!!

Per començar amb guifi, que això ho he pogut comprovar amb el super-I-mansana del que estic armat. Però diuen, que es l’únic aeroport del Món, on hi ha una piscina, que jo no he vist i també que si tens una escala de més de 5 hores, et porten a fer una volteta per la ciutat, cosa que no he pogut comprovar.

I perquè he arribat tan tard? Dons perquè m’agrada agafar taxis. A aqueta hora els del metro ja fa estona que o be ronquen, o fan “U què” amb l’altra part de la parella.

Xics, com si el regalessin.

Una cua de tres parells de dimonis per agafar-ne un. 

Una última intentona per estalviar uns dinerets.

- This is a public bus?

- Where is your hoteleitor?

- Is 98SG in Lorong 27 Geylang Street

I el tronco aquest que fa un somriure...

- This hotel does not have clienteitor pickup service at the airporteitor

Pos res, cap a la cua, com a Cal Micalet. Això si, tothom en fila com si hagués una espasa a sobre nostre

El taxista, parlava pels colzes.

- Mr. taxi driver, I have is very, very, very sueñeitor

Ni cas, ell a lo seu

- Ten minuteitors and already we

Les diferencies amb els taxistes de, LA INDIA!!! No les anomenaré, dues setmanes per exposar-les, si voleu ja en faré un llibre però no pas ara.

Ten minutes after, enfile el carrer i...

- Què es això?

- Ondia noi, on ens em ficat???

- Aquestes et parlen de tu i fumen totes!!!

El taxista molt atent a la conversa

- Are business women

Que discrets aquests singapuresos, dones de negocis!!!

Per trobar la porta de l’hotel en aquest carreró sense sortida, de Sherlock Holmes em tingut de fer. 

Res de cartells super lluminosos, ni ningú a la porta per recollir les maletes, ni alfombra roja, ni res de res. Un tablero de taula de ping-pong, amb el nom mal pintat a la porta.

- Jo me’n vaig cap a casa meva

- Quietorrrrr!!!, cap a dal que ens ho passarem be

- Be?

- Si, molt be.

Porta tancada, un munté de sabates a la porta.

- Caraí!!! Que venen sabates de segona ma?

Es veu que no deixen entrar amb sabates a dintre, s’ha de caminar descalç i les sabates a fora, no se si per l’olor o per no despertar als veïns de sota. 

L’olor de les sabates dels moxtileros, es veu que es molt concentrat i els de l’hotel no es fan responsables de les possibles intoxicacions o fins i tot defuncions per inhalació de gasos produïts pel calçat.

- Ací diu que a partir d’aquesta hora, que truquem a aquest número amb aquest telèfon.

I amb aquest angles que estic acumulant de tares de tots els països que vaig aguaitant

- Hello (Una veu de femella mig adormida) 

- Good night. I have a reservation for tonight

- One moment

I cap a dintro, tirar la moxileitor al terra i a fer nonones que no es pot fer ruidos

Quin tràfic que hi ha a primera hora del mati.

Esmorzar inclòs, però te l’has de confeccionar tu mateix a la cuina.

Hi ha unes “rubies” que sembla que porten ací tota la vida. Mermelades per ací, mantequilla per allà, un que surt del water-dutxa (dos en uno) que si una torrada que surt disparada de la torradora. Un espectacle!!!

Singapur es... com la pretemporada per anar a N.Y.

Si senyores i senyors, s’ha de mirar amunnnnnt!!!, es com.. en miniatura

Gratacels de vidre i ferralla, carrers amples, tot limpio que se puede comer en su propio fregadero, jardinets cuidats per barbers. Majo, majo de veritat.

Però no tot es flors i violes, car, però que les coses ací valen una pastarruca!!! Que aprimar-nos més no podem, però ací, s’ha de controlar el money.

Minus mal (Project) que el que em de veure no costa diners.

El super barrio... Endevineu? Xino, si, si, Xino, les natives fent-se fotos, deu ser l’esport continental, fer-se fotos, a veure que fa la posició més rara. I com no, el circuit de Formula 1, on el tontolaba del Piquet es fa pegar una castanya perquè guanyes l’Alonso

Tot es gratis, el lleó, el super hotelasso, uns centres comercials de traca on hi ha de totes les marques pijolones, CONCERTS, 

Que ens em plantat a dintro de “l’auditorio” i rascaven un quartet de corda amb un piano i em donat descans a les nostres sacrificades cames, que no pernils perquè només ens queda l’os per rostar i desprès, a una mena de carpa, un conjunt de festa major que ha provocat la sortida de un abuelo singapurés, que demà es queixarà de “l’astrosi”

Esperant que les llumetes il.lumin el super hotelaso, s’ha fet de nit i demà, xapa nova!!! Indonèsia, un munté d’illes per veure i patejar.

Moltes gracies per la vostra atenció, torno la connexió als estudis centrals, es a dir, me’n vaig a clapar.

Molt bona nit!!!