Instal•lats a la penúltima planta del nostre quartell general de Hanoi, com que això de república socialista no ens quadre molt, que os sembla si ens en anem a inspeccionar el Quartier francès.
El dia comença amb un esdeveniment extraordinari. La noia que surt quan es fa fosc i torna quan es de dia, ja ha arribat amb els seus taconasos i la micro-faldilla a l’hotel, ficant a proba les cervicals dels mascles que pul•lulen per la recepció
- Hello!!! Morning!!! (Per tu, per mi, per tu, per mi, per tu, per mi. Remenada de gallons acompanyat de taconeo fandanguero)
- A log buenog dia zeñorita!!!
Però en hi ha unes “clientes” que intenten fer pujar una taula, per unes escales per on tot just hi cap el meu trasero, tot i que ara es ven petit.
Ens lliguem les espardenyes ven lligades i llustroses, os les podeu imaginar després del temps que fa que les arrosseguem per Món, i amb les nostres millors gales, nou forats te la samarreta que menys en te, anem a veure qui es gasta els calerons pels Gucci, Omega, Valentino, Cartier, Hilton i demés fauna capitalista instal•lada a la capital del nord d’aquest país.
Les nostres vestimentes, no deuen estar prou llustroses;
- Que fa aquest individu? (senyalant amb el dit les nostres espardenyes i kets)
- Ens vol netejar els peus?
- Avore, alma de Deu!!! Que em vols ficar llustre als kets? Que no veus que son de roba?
-Au!!! Passa fora!!!
No en tenim prou, que les venedores ambulants, amb la seva cistella amb més varietat de productes que El Corte Inglés,
- Mister, mister!!!
- Que vols tu ara?
- Que no, que no ens volem afaitar. Ja en tenim de gillettes, però ja fem prou patxoca.
- Que tampoc volem un vano
- Avui es núvol!!! Fa fred!!!
- Els cabells mels raspallo amb les dits, que no tinc lloc a la motxilla ni per un misto.
- Que no filla, que no. No necessito res.
Porten de tot; tallaungles, mitjons, pintes, hamaques, ...
I es que tot el que sigui capitalista, els mola un munté. Això del quartier francès, pos com el seu nom diu, une petite france.
Avui es dissabte i a que no sabeu amb que ens em trobat?
- Una manifestació de novios!!!
- Que no, que no es això.
- Pos que es?
- No les veus que estan fent fila davant la perruquera?
Dissabte, dia de bodes i totes es concentren en aquest lloc per immortalitzar... tan bonic dia!!! Uummm!!!
En fila, com a la caixa del Mercadona, per una banda, les novies, embotides a punt de tallar la respiració, esperant el seu torn per que la perruquera ambulant, els buidi sobre els cabells els corresponent pot de laca. Però així, a raig de bota, no cal mirar prim, el que importa es que no es mogui ni un cabell, que els fotografos son molt tocallonses amb les grenyes anarquistes.
D’altra banda, els novios, que es veu que necessiten menys manteniment, esperant a la respectiva, telèfon en ma, aretratant els primers moviments de la seva churri.
Manteniment no en deuen necessitar, ara, un assessor d’imatge? Sens dubte.
- Però on aneu fills meus!!! On aneu amb mitjons blancssssss!!!
- Mitjons blans!!!! Quin mal d’ulls!!!
Una mica més enllà, els reporters. Que cal mirar-los de d’alt a baix. Es veu que fan una competició a veure qui va més fashion o extravagant.
Un espectacle mai no vist desprès de un munté de bodes en diferents països.
I ja en hi ha que estan actuant davant les càmeres.
- Ara així
I es fica així
Però no li acaba d’agradar. Torna a atansar-se i li mou un mil•límetre el cap.
- Noi!!! Agarra-la be i fes-li un petó a veure si es operada de les amígdales!!! Veuràs que queda be la foto!!!
- Òscar!!! No siguis marrano!!!
- Ji, ji!!! (Novio vietnamita)
- Ji, ji!!! (Novia vietnamita)
Es que no tenen empenta ni per riure.
Contaminat per la zona capitalista, he caigut al parany consumista i ja armat amb dos nous membres tecnològics del senyor mansana, abandonem Hanoi i ens dirigim cap a Hue, amb un particular servei de pick up. Em de aconsigar a un tipo que va amb moto i nosaltres a peu, amb les motxilles i intentant esquivar a tota màquina rodant que es fica pel nostre camí.
Espero que el bus que ens toca aquesta nit, no pregui exemple
- Aaaaah!!! Que es això? Un bus o una ambulancia familiar?
- Aci em de passar setze hores?
- Buaaa!!! No quiero ir al coleeeee!!!!
- Pita amunt i calla, Que no et vull sentir en tota la nit!!!
- Tinc kakes!!!
- Kakes???
Com ens han vist bona gent, pel mateix preu, ens han tingut vint hores dintre del bus. Oferta vietnamita, degut a que eixo trasto s’esconyat a les quatre de la matinada.
Així que amb els ossos fets pols, a buscar refugi i mirar de recuperar-nos.
Hue te una ciutadella, que... en fi, que te un munté de pedres, maja de vere i també ferralla de la guerra amb els ianquis, que exhibeixen com a trofeus, un camp de futbol, basculeros ambulants i com a fet més significatiu, em descobert que porten les novies sota el vestit. Endevineu? No, no es un lligacames, ni mitges, ni res que pugui alterar la lívid. Porten... Pantalooooooons!!! Horreur!!!
I si voleu saber la veritat, tota la veritat i només que la veritat del que han estat aquests dos dies, aguaiteu que diuen els de Sant Cugat a;
2 comentaris:
Caram amb les bodes. A Praga també ens vam trobar amb algo similar a la plaça del rellotge, tot de parelles orientals i portaven kets!!!
La foto que més m'agrada és la del nen que es recolza sobre la senyora que sembla la seva mare.
Cuida't
Oi qué bo!! jijiji... m'ha encantat lo de les bodes i la cuada de les noies, suposo que ha de ser super curiós veure tot això!!! que aqui no hi estem acostumats!!! les fotos una passada comfirmant la teva missiva! Muas maco.
Publica un comentari a l'entrada