divendres, 19 d’octubre del 2012

8, 9, 10, 11, octubre Pokhara.




















Estimada parròquia;
La faena se me amontega (estic espanyolitzant-me) i per actualitzar aquest xisme de blog, faré un "remix" dels durissims dies a Pokhara que m'estalviarà escritura i a vosaltres mal de cap, si es que hi ha algú que tingui el valor de llegir aquests totxos.

I això de Pokhara, es, es, es... fantàstic!!! Una gentadaaaa!!! Un ambientasooooo!!! Be, que en tres mesos... en tres mesos et pots morir de fàstic o entrar en un psiquiàtric per la porta gran. Reeeeesumint, una "estufa" i un llac, que en realitat es un pantano, (per saber-ne més detalls de quin tipus de pressa es, parleu amb el Joan, http://www.voltantpelmon.com/ que es enginyer de camins) una mica més gran que el de Sucs, però tampoc molt més. A veure si aprenem a treure’n partit, perquè aquest, fan circular-hi tota mena de coses que suren per mirar de treure uns calerons.


I ací, ens em trobat amb un grupet de canadencs, sembla que tenim un iman per atreure’ls, jo tinc l’esperança de poder parlar amb ells amb francès, però ves per on, tots els que em trobat, son de la part anglofona, i tot i que l’han estudiat, no en tenen ni idea, o no en volen tenir, així que faig cara de tonto, la qual cosa se'm dona força be i vaig agafant el que puc


Total, que ací si que ens em tocat la meliguèra, de la taula al llit i del llit a la taula, com deia aquella

-Me despierto, y tengo un hambre!!!-
-Como y me entra un sueño!!!-
Però be, em estat una mica més actius, per que vegeu la hiperactivitat que em portat aquest dies a Pokhara, os diré;
- Em anat a l’estufa, on al Joan li van pispar los keds“Norface”.
- Ens em arrencat el rastroll de les cames, que ací li diuen "waxing"
- En hi ha que s’han fet massatges
-       Jugat a cricket amb la canalla (i el vaig embarcar la pilota a la teulada)
- Altres han anat al Zumba
- Em visitat uns quants restaurants de fins i tot 4 euros per plat!!!
- Em ficat al dia a les respectives famílies de que ni anàvem a l’avió que es va estavellar, ni érem a l’esllavissada, ni tampoc al bus que es va despenjar.
- Em fet piscining, amb birretes i güifi

- Em estat fins i tot a una casa d’aquelles que les noies fumen i et parlen de tu (algunes de les nostres companyes, era el primer cop que entraven en un lloc d’aquests)

-      Em fet "siesta"
En fi, com veieu tot molt estresant

Però em de continuar, i encara que estem força be i el pressupost diari (dormir, esmorzar, dinar, sopar i alguna cosa més) no supera els 10 euros ni fent hores extres, i clar, ens sentim milionaris.

El David s’està consumint a Kathmandu, segons les ultimes noticies pot ser que el facin alcalde per aclamació. Aprepara't que ja venim!!!


















Diumenge 7 octubre 2012 Ghorepani a Pokhara



I avui la mami fa anyets.
Ja em diràs quants. Tu saps que la meva memòria, des que hi ha tantes agendes electròniques no es la mateixa
Que et recordo tots els dies i avui molt especialment.
T’estimo!!!


Aquest rollotge, te una memòria de ferro!!!
Apa!!! Amunt!!! Son les 4 de la matinada i d’ací por surt el Sol.
-Òndia!!! Si això sembla una processó de Setmana Santa-
-Em sembla que no estarem sols-
-Doncs vinga que cinc més no es notaran-
Ni l’amenaça de pujar 330 metres més, ens fa replantejar la nostra temeritat de... gaudir en multitud de la sortida del Sol que il•lumina els Annapurnas. Ací tot es fa així, en molta companya.
Pals, palitrocs, llanternes de tota classe. Sembla que al Poon Hill hi ha alguna cosa més que veure la sortida del Sol.
Comencem aviat a suar, però “kaka” al cim hi un fotimè de turistes i càmeres de tota mena en hi ha, la majoria, que disparen amb flash!!!
Que en son de brutos aquests xinos, tenen diners, però no tenen ni (quatre lletres) idea.
Nikons i Canons, de la mida d’un cavall i totes elles disparant en AUTOMÀTIC!!!
-Però no sigueu tanoques, que amb el flashos no ens deixareu veure la sortida del SOOOOLLL-
-Ooooooh!!!- els primers llums del dia apareixen.-
Senyors, que això passa tots el dies!!!-
Fotem el camp d’ací que això no es pot aguantar.
I ara tot el que ahir vam pujar, ara toca baixar.
Apa, 2000 metres de baixada i d’una tacada, així que si pujar es cansat, baixar es més pesat que “un abanico de tablones”.
Ací no hi ha dos esglaons iguals ni de conya, així que si no voleu estrenar dentadura nova, no aixequeu el cap i mireu on fiqueu la pota.


























Nens, un cop em deixat els maleïts esglaons arribem a NayaPul aquest trek s’ha acabat, el destí final Pokhara, anem a negociar amb que ens hi porten.
Amb que ens han portat, ha quedat en segon terme. Qui ha cobrat protagonisme ha estat la carretera i el Fittipaldi que ens ha tocat en sort. Aquest cop ho em tingut que patir tant per la seva inconciencia, si no tot el contrari. En un ruta plena de revolts i revolts i més revolts, fins els caragols s’han atrevit en més d’un cop en ficar l’intermitent per fer l’avançament.
Sans i estalvis ciutadans de Pokhara,Ja som ací!!! 
Ara buscar un lloc on estirar els ossos i a recuperar-se i alguns per veure el Barça-MadriT

I com aquests dies ja es habitual a;
http://www.voltantpelmon.com/
els del Valles diuen la seva 


dijous, 18 d’octubre del 2012

Dissabte 6 octubre 2012 Tatopani (1200 m) a Ghorepani (2870 m)



I ja hi tornem a ser!!!
Os pensàveu que ho teníem tot pujat? Doncs no, avui toca recuperar 1670 metres que demà em de veure la sortida del Sol des de el Poon Hill (3200 m). Ves quina mania, pos (si, si, pos) que no surt igual que a tot arreu?
Farrrrrrrrrts!! Amunt!!!
Si fins ara no em vist prous esglaons, de tota mida, materials, alçada, color, etc. etc. etc. avui em acabat de fer el catàleg sencer.
 6 hores !!! si, si, 6 hores pujant i bufant, suant la poca cansalada que ens queda sota un Sol “quetetorras”, però al final ho em aconseguit i sense ajuda externa i no com aquest boci de greix arribat, en altres temps, de les terres de l’altre cantó del telò d’acer que ha necessitat esllomar a tres someres i cinc Harry porters per arribar al mateix lloc que nosaltres.
Bufades i bufades, suors i suors, però això si, toooooot molt “maku”!!!.
Per acabar la jornada esportiva. Mira que hi ha hotels en aquest poble, i que es troben a peu de carrer, Que nooooo!!! Que em anat a buscar el que es troba més amunt. Si senyor, amb dos dellonses!!!
I tu!!! Que fas ací?? Para conte a veure si et caurà la pistoleta!!
-Vinga noi,m que em toca el meu torn a la shower i soc l’últim. No se si endur-me una cadira i seure.-
-No cal,  pots seure a la tassa del Roca i rentar-te al mateix temps-
Doncs de conya, a veure si em recupero una mica. No em penso moure ni encara que vingui la benemèrita amb el xarol nou.









Pobra somera!!!







-Toc, toc,toc!!!-
-M’estic dutxant!!!
Carai, no fa ni un minut que soc dins, no m’ha donat temps ni de treure’m el que em tapa les vergonyes.
-Toc, toc, toc!!!- Aquest vol tirar la porta a terra.
-Cagon tot el que es mou al cel i la terra!!!-
Qui deu ser aquest tanoca?
-Què vols... senyora? Es el meu torn i ademés, què no saps llegir? Ací fica MENNNNNNNN-
-Excusez moi monsieur-
- Excusez moi!!!, Au!!! Tira i deixa’m en pau que encara et fumbré un mastegot que t’enviaré a la velocitat de la llum a la ciutat de l' idem - 
I am la panxeta ven farcideta, abans d’anar a mimir, ens quedem una estoneta, tots juntets a la llum de les espelmes al voltant de l’estufa de llenya, esperant agafar un excés de temperatura que ens permeti ficar-nos al sac, que ves a saber com estarà.
Na niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!!











Els seguidors més refinats, podeu veure una versió més "nice" a;