Rishikesh 25, 26, 27, 28, 29, octubre 2012

Delhi amb totes les seves característiques com a ciutat ens ha trastocat la mollera, així que per recuperar la nostra pau interior, em fet com el Beatles al 1968, em d’aprendre a meditar!!!

-Apa nois, cap a Rishikesh, que es lo que es- (bonico pareado)

Desprès d’unes horetes em un borreguero indi, ja som ací.

-Això no sembla la India!!!-

-Però si es net i tot-

Net, fresquet, (com va dir la il•luminada veneçolana) lo del soroll a hores i segons les zones i a sobre passa el Ganges

Però a nosaltres, això de la meditació, el ioga, i la música amb soques i carabasses... com a que no!!!, Una estoneta... pos si!!! Però estar tot el dia així...pos no!!!

I clar, a Rishikes vulguis o no vulguis, s’ha de meditar i a trobar la pau interior, perquè o van dir els Beatles i perquè quan baixes per primer cop del bus i fiques el peu a terra, notes com una cosa, com un magne... com un air..., com un... es que no se com explicar-ho collonera, que jo no vaig notar res!!!, però com veia que els altres estaven tant contents i ficaven cara de flipats, pos per no ser el raro, vaig haver de ficar cara de happy i... a meditar!!!

Amb la de clatellades que he rebut per estar a la Lluna de Valencia i ara resulta que hi ha gent que fins i tot paga i fot un munté de quilòmetres per que els hi ensenyin en un cosa que en diuen ashram, que per que ens entenguem, un monestir dels de tota la vida, però on en lloc de dir Ave María Puríssima es passen el dia dient “Ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm”

Sempre he dit que he estat desaprofitat i incomprès

Petita classe d’iniciació a això de la meditació

Es veu que en una de les seves variacions has de concentrar-te en un punt del teu cos. Para els totxos com jo, i els novatos, es comença pel punt que hi ha entre el nas i el llavi superior (de la boca) i es veu que quan estàs molt molt, però molt a la Lluna, resulta que... pos això, que estàs a la Lluna.

Impressionant oi que si?

Doncs després d’anys dominant el tema a la perfecció, fins al punt que en altra època podia haver vingut ací a donar-ne classes, es veu que el tractament de xoc al que vaig estar sotmès ha tingut efectes irreversibles. Soc incapaç de veure la Lluna!!!

I lo del ioga, pos si, esta be, però tinc dos problemes.

No entenc ni papa d’angles para ioga, i segon, no tinc leagins.

I es que estar il•luminat no es qualsevol cosa, te el seu traje oficial i la seva pròpia estètica, encara que alguna comença a crear una nova tendència. 

Tendència Paris Hilton; (musica guai, desfilada de la Isabel Lorant)

-Dur cabell, això de lluir el cartró, fora!!!

-Les rastes queden descartades, el cabell ha de ser llis

-El cabell ha d’estar sotmès al procés de tintat amb metxes

-En cas de lligar-se el cabell, res de gomes ni coses de mal gust, es recomanen passadors, a ser possible de cal Tous (què en fan?)

-Ulleres de Sol model Marujita Diaz

-Res de cendres a sobre la pell, s’ha de dur maquillatge a ser possible de la “senyora Francis” (Qui no sapigueu de que parlo, mireu els primers capítols del “Cuentame” o pregunteu al Sr. Google per Elena Francis)

-Mossegar-se les ungles? Fatal, estàs condemnat i et reencarnaràs en una rata de claveguera peluda i fastigosa i et faràs un fart de menjar arròs bullit. Ungles ven retallades, i a ser possibles pintades amb laca piano!!!.

-Pel que fa a les robes hi ha variants. Si vas a treballar, o sigui fer ioga, meditar o tocar una cosa d’aquestes tens;

- Ioga.- Has de dur leggings (Si son del Hipercor, vigila la marca)

- Meditar.- Leggings, però a la part superior ja pots dur algo més... vaporós

-Tocar instruments.- No leggings .Ha de ser vaporós total. Algo “suelto y ligero como el arróSSS La Cigala”

-Sabates. Has d’anar descalç, que això fa molt... be, que estàs molt ficat, com a que ja tens nivell o com a molt unes xancletes, però no de les ronyoses, han de ser amb pedretes de colors vius i!!! Amb una mica de tacó.

Així que entre festes i desfilades dels Hare Krishna, aprés que es sadhana, seva i satsang el hata ioga i haver vist en tres o quatre ocasions la cerimònia del al Aarti, el nostre esperit esta més que en pau, es a dir, tenim a sobre una patxorra que com no espavilem no ens treuen d’ací ni a punta de canó.

I ara que ja i som tots, el Joan i l’Èlia...que no en recordeu? No pot ser!!! Que son els de Sant Cugat, els que estan fen la volteta a la Terra!!! Doncs be, ja os vaig dir un dia, que el Joan es un tipo perillós, s’ha de parar conte amb que se’l proposa. Si diem de cremar un paller, el i fica l’encenedor i si cal la gasolina també, així que els trovaba a faltar un munté i s’han presentat ací, modificant els seus plans per fer tots junts l’aventura dins l’aventura.

Un petonarro a tots

Dimecres 24 octubre 2012 New Delhi – Rishikesh

Nens, per fi fotem el camp. Delhi no dona per a tant encara que hi hagi molt il.luminat que estigui encantat amb la capital. Hi ha més polseguera que a l’era del Ton, soroll, contaminació, i bruticia en abundancia.

Una il.luminada veneçolana, ens ha dit:

-Oh, van para Rishikesh? Es divino, todo verde, fresquito...-

-Ja veure’m-

Desprès de fer les paus amb el manager-fumeta del New King Hostel, i acomiadar-nos del Ashu i la Gabriela, enfilem amb les moxis als lloms direcció Railway Station.

-Mireu, si sortim a les llistes de passatgers-

Aquest indios els agrada mes la paperassa que ...

Paper per comprar el bitllet, paper pel bitllet, paper per la llista que hi ha enganxada al corresponent vago del tren, paper, paper, paper

Unes patates i aigua per arribar fins al destí.

Bet ací que després de iniciar una conversa en brithis, resulta que l’Alex es un alemany fill d’emigrants espanyols i que fa vuit anys viu a Ses Illes.

No volem baixar de la somera i ens esperem al bus que ens portará de Haridwar a Reshikesh, teòricament uns 22 km.

-22 km? Caram, ací un quilòmetre deu tenir 2 o 3000 metres!!!

L’Alex s’ho porta força estudiat, però son més de les 10 de la nit i fins i tot les portes dels Guest House son tancades i el vigilant o porter o qui sigui, tot vitalitat i empenta, es limiten a dir que “full”

-Pos vinga, una moto d’aquestes i que ens porti on vulgui que si no, avui no tocarem el llit-

Dimarts 23 octubre 2012 New Delhi -Red Fort-

(Musica  Missa Rèquiem en re menor (K.626) 

Benvolgut diari

Quina pena!!!

Qui l’ha vist i qui el veu!!! Em penedeixo de haver-hi anat, millor haver estat recordar-lo tal i com el vaig veure fa uns quinze anys.

Pintura blanca sobre la pedra vermella i on no toca, sense respectar les pintures originals que hi ha en alguns arcs, rajoles aixecades, les incrustacions de pedra sobre el marbre arrencades, el sostre de fusta que cau a bocins, cap de les fonts en funcionament, i d’aigua ni somiar-ho, les tuberies al descobert i aixecades, un autèntic desastre.

A un guia indi de parla castellana;

-Pero como teneis estoasí?

-Por aquí pasa mucha gente todos los días-

Ja veus!!!

-Esto no es excusa, es vuestra casa y vosotros vereis que es lo que haceis-

-Los políticos- em diu

-Los políticos, los elegís vosotros, en lugar de venderos el voto en las elecciones, votad responsablemente y si no montar un pollo como el que les montasteis a los ingleses hace años-

Y es queda amb un somriure de... diguis el que vulguis que nosaltres fem el que ens convé.

-David, agafa’m que me’l menjo-

-Deixa’l estar-

Perquè a sobre, el detall de l’entrada ja ens ha ficat calents, que ja ho estem des que ahir al Galder li van robar el seu Iphone, no tan per el preu, que també podria ser,  si no pel següent;

Els indis, paguen 10 rupies, els turistes com nosaltres 250 rupies. Clar, algú dirà, es lo just perquè durant molts anys els vam estar explotant i espoliant (ja ho he escoltat més d’una vegada). Dons no, no, no!!!, Ni jo vaig explotar a ningú ni molt menys espoliar. Qui espolia , sota el meu punt de vista, no som precisament nosaltres i no bull entrar en altres temes com per exemple ajudar o mantenir.

-Ahora de esto se encarga la UNESCO-

Toma ya!!! Així que ara que os u arreglin, a ser possible amb fons europeus també i després quan vinguem a visitar-ho, continuarem pagant el mateix, com per exemple succeeix al Parc de Tayrona a Santa Marta Colòmbia, on hi ha un rètol de mes de cinc metres de llargada on diu ven clar la quantitat de diners que ha donat la Comunitat Europea per la seva conservació i tenen el detall de cobrar-nos una entrada, no barata, mentre els propietaris de la finca si paguen es una quantitat per riure.

Considero que ajudar es una cosa i mantenir es un altra. Ademés, ja tinc prouta feina amb casa meva, per anar a ficar-me a fer la feina a casa d’un altre.

-I ara que fem, el Galder es al llit amb febre, ves a saber que deu tenir-

-Em de mirar com sortir de Delhi per anar a Risikesh-

-Pos anem cap a la Delhi Railway Station-

Si treure un bitllet de tren a Xina era tota una aventura, ací, encara no he trobat l’adjectiu que ho defineixi.

Als voltants de l’estació som l’objectiu dels comissionistes de les agencies de venda de bitlles, que tenen tots la mateixa tàctica per portar-te al seu niu-

-Hello-

-Hello-

-Were are you?-

-I’m Català-

Qui fica cara de poker, qui diu;

-Ummmm!!! Catalonia!!! Barcelona, Messi- 

Com si el Messi hagués nascut al Almacelles!!!

-Listen to me, not bussines-

Però si que “business”, tard o d’hora.

-500 rupis-

-Au ves a plantar un pi a la via!!!-

Les guixetes son per els autòctons i als foreigners ens toca anar a Tourist Information Bureau

-D’ací no sortim fins a les tantes. Millor anem a veure com es troba el pacient, per decidir quin dia marxem de Delhi, que ja estem una mica farts-

En arribar a l’hotel, el “fumeta-manager” ens fot la bronca, perquè teníem que haver deixat rooooom a les dotze.

-You are craizy-

-Yo crazy? Tu crazy-

El David es puja per les parets i... anem a veure al nostre company d’aventura que ja es troba millor tot i la galipandia, la febre passada i el robatori del seu Iphone.

-Pos anem a treure el bitllets per demà-

Cap a la Tourist Information Bureau

-Apa, anem a jugar al joc del canvi de cadira-

I així, després de dues hores d’anar canviant de cadira, cada cop que un era despatxat, tenies que avançar un lloc al seient, o sigui,  una cua, però enlloc de fer-la de peu, asseguts.

No ha estat un dia brillant. Que hi farem.

Dilluns 22 octubre 2012 New Delhi

I es que ja portem uns quants dies a Delhi intentant fer “negocis” i encara no em vist res, son el carrer Major de la zona on estem allotjats i el Lotto Temple, una imitació del teatre de l’opera de Sidney.

Així que... (trompetes i tambors) ens en anem a veure la Delhi guirimonumental.

-On anem primer-

-Pos tractant-se de la Índia, anem primer al “fuerte”-

-Apreteu els colzes que em de fer canvi a Central Secretari on hi ha molt d’amor-

-Aguaiteu, ja el tenim a la vista, el Red Fort-

Je, je, je, l’em trobat fàcil i ràpid. Os penseu que tot ha estat igual?

-Kaka, els dilluns es tancat-

-Pos claro, com al nostre poble-

Així que la primera a la front. Però com tenim molta moral i resistència psicològica anem a per la segona, cap a la mosque.

-Primer anem a donar un tomb pel Old Delhi i la mosquee es al cantó mateix, que ara es tancada perquè els Mahoma-mens estan fent la seva pregaria-

I encarem les escales per pujar a la mosquee i tocat allò

-Visitors 300 rupies, indian people free-

-I una ensaïmada de vaca!!!-

I es que el tema de les entrades, ja comença a cansar una mica, ens les foten per tot arreu.

Avortem la visita a la mosquee, però tenim més opcions, el Speci Market.

-Mister please. Where's the spice market?-

I com si els preguntessis pel carrer Palauet de la Bordeta.

-Casun l’olla, però si tornem a estar a l’entrada del metro!!!-

-Em donat el tomb a la mansana-

Pos ja que som ací, a veure si ens fiquem davant dels ulls alguna cosa que sigui digna d’explicar

Quarta i última opció

-La Indian Gate-

Pos si, aquesta no se’ns escapa, i a sobre es free i per arrodonir-ho també visitem el Parlament, separat de la Indian Gate per una mena d’avinguda dels Champs Elisees, Qualsevol comparació es ... tonteria.