Dimarts 16 octubre Sonauli – Gorakhpur (mon amurrrr)

Ha estat una nit “divertida” la que ens ha premés arribar fins a Sonauli. 

-Fíjate en la hilera de camiones que hay-

Afededéu!!! Es veu que comença una mena de setmana santa a Nepal i tothom escampa la boira.

-Que dicen que estamos parados porqué hay un ataque de un grupo de guerrilla-

-Ah si?-

-Si-

 Enviem dos reporters, a peu de carretera, a l’estil del reporter de guerra Pérez Reverte, per interrogar a la població autòctona i han obtingut aquesta primícia, que os reproduïm amb un anglès digne de Can-bridge (barri de kamaculandia)

- What, wai... pasa?-

-At guerrereitors in te road, stop-ingggg trafic-

-Ondieixons!!! What, what, whaaaaaaaaaaat?-

-Ay (tas hecho dañorrrr)aydonou-

-Güe javent pistoleitors?-

-No, no, no, pistoleitors no, javent this big (XXXXL) cuchilleitors jamoneros-

-Información en directo, David y Galder, pa la telemisión, a unas horas de la Índia (país) que si está buena y tiene dos patas...

-Pues ya sabes, si tienen que coger a alguien, somos los primeros candidatos. Bueno, yo me quedo aquí. Voy a planchar (Sr. Wert) la orella un poco-

-Hemos preguntado si van armados y nos han dicho que no llevan pistolas pero que llevan unos machetes asínnnnnnn de grandes-

-Si, si, ya lo he visto en el reportage que haveis hecho-

Tanta intriga i esperances de poder sortir al TN del “Pallisé” i resulta que tot ha quedat amb això. Malaguanyades dues hores que em perdut!!!

-Fittipaldi!!! Fica la directa i no paris fins arribar a la Índia-

I d’aquesta manera, entre portes obertes, finestres que per ajustar-les les calibren amb les ungles d’un elefant, el pelma del darrera, que no ha parat ni una estona de escopir pipes per la finestra i mirant d’obtenir la combinació perfecta per ficar les potes en aquest espai de kaka (si hagués treballat a cal Ikea), em passat una nit fantàstica que ens ha portat fins a la porta de sortida del Nepal (o d’entrada a la Índia), amb la qual cosa, un servidor ha traspassat per primer cop una frontera amb el mètode tradicional walking, amb pose i musica de Carros de foc.

I com tenim més marxa que “La legión” espanyola, en em ficat en un borreguero-bus direcció a la fantàstica, meravellosa ciutat de Gorakhpur.

Ummmm!!! (to de satisfacció després de complir amb el santíssim sacrament del matrimoni i metre es fuma el cigarret) Oooh Gorakhpur!!!, como he pogut viure fins ara sense saber de turrrr???

La teva flaira permanent a pixum, la teva polseguera, la teva brutícia allà on fiques el peu, el teu desordre, el teu silenci. Oh Gorakhpur!!!

El David, agraït per tanta hospitalitat, no pogut contenir les seves emocions i com a gest a ficat la pota fins al genoll dintre d’una claveguera.

Arrecony!!! Com ha pogut fer això?

Es veu que a, Ooooh Gorakhpur!!! Tenen per costum deixar les clavegueres descobertes, però perquè això no faci molt lleig, les dissimulen amb tota mena de materials plàstics. Queda molt bonico, perquè el forat no es veu, llavors, et penses que trepitges sobre... sobre terra i la sorpresa ha esta que una mica més i es engolit per aquest forat negre.

I després de tanta joia, os podeu imaginar algo millor?

Quan ja ens trobàvem a punt d’harakiri, el millor moment del dia, 

En mig de la foscor, en mig de la mosquitada de dimensions bíbliques, en mig de la flairada pixonera... Taxin taxan!!! Aguaita aquests!!! Els de Sant Cugat http://www.voltantpelmon.com/ i la que diu Txogrono (Toronto) –

Ooh!!!, aah!!! Muakisss, muakisss!!!-

-Pe, pe, pe (tartamudeig temporal) però que feu acì?-

-Espera el tren. I vosaltres, quan heu arribat?-

-Aquest mati-

Així que la Sunni ha pujat a l’habitació del nostre super hotel contractat per hores, a rentar-se la pinyata, la careitor, les hands i canviar l’aigua de... els canadencs tenen oliveres?

Estem en contacte i ens embotim a les corresponents andanes els uns per anar a Varanasi i els altres a New Delhi.

Adeu, adeu, deu, deu, eu