Nens, per fi fotem el camp. Delhi no dona per a tant encara que hi hagi molt il.luminat que estigui encantat amb la capital. Hi ha més polseguera que a l’era del Ton, soroll, contaminació, i bruticia en abundancia.
Una il.luminada veneçolana, ens ha dit:
-Oh, van para Rishikesh? Es divino, todo verde, fresquito...-
-Ja veure’m-
Desprès de fer les paus amb el manager-fumeta del New King Hostel, i acomiadar-nos del Ashu i la Gabriela, enfilem amb les moxis als lloms direcció Railway Station.
-Mireu, si sortim a les llistes de passatgers-
Aquest indios els agrada mes la paperassa que ...
Paper per comprar el bitllet, paper pel bitllet, paper per la llista que hi ha enganxada al corresponent vago del tren, paper, paper, paper
Unes patates i aigua per arribar fins al destí.
Bet ací que després de iniciar una conversa en brithis, resulta que l’Alex es un alemany fill d’emigrants espanyols i que fa vuit anys viu a Ses Illes.
No volem baixar de la somera i ens esperem al bus que ens portará de Haridwar a Reshikesh, teòricament uns 22 km.
-22 km? Caram, ací un quilòmetre deu tenir 2 o 3000 metres!!!
L’Alex s’ho porta força estudiat, però son més de les 10 de la nit i fins i tot les portes dels Guest House son tancades i el vigilant o porter o qui sigui, tot vitalitat i empenta, es limiten a dir que “full”
-Pos vinga, una moto d’aquestes i que ens porti on vulgui que si no, avui no tocarem el llit-
2 comentaris:
Hola Óscar, Acabo de llegir tota l'aventura desde principi a final.... mare meva, deu ni dó i no m'estranya que diguis que aixo és un país molt i molt "net i endressat", carai, em pensava que la gent no seria tan garrepa i com a mínim els turistes els tractessin bé i els fessin pagar poc per poder visitar coses. Podríeu pintar-vos la cara amb vetum, i ficar-vos alguna piga postissa, uns pantalons com dius tu que sembla que vas "cagat" i arrofregar-se una mica pel terra que sembla que de seguida podrieu colar per la gent d'allà. De totes maneres té el seu encant, l'olor pel que es veu a les fotos m'imagino que ha de ser una mica peculiar per no dir una altra cosa, però esteu al callo duro, i per mi és lo més real que es pot viure quan fas un viatge d'aquests. Veig que tot i les entrebancades que heu tingut, esteu sortinvos-en prou bé i espero que continueu així i que ens segueixis explicant les noves bones de tot el viatge!. Aneu al tanto que no us prenguin res més, i no us fiqueu malalts a poder ser, ja que els hospitals per aquí no sé com deuen ser... però si són com les vies de tren, els carrers i tal.... podria ser que sortissiu pitjor. Molen moltíssim les fotos, totes les que tens penjades al blog! et pots fer una idea clara de com es la gent del carrer, no en plan turístic com van a vegades la gent que no es veu la veritat ni el dia a dia queu es té allà! això és una passada nen!!!. Cuida't molt i desde lleida capital rep una fortissima abraçada i molts petonets!!!!
Amb ganes de seguir llegint més posts!!!
Et seguim ;)
Núria i Ramon
Publica un comentari a l'entrada